El taüt de Ramsès II viatja fins a París

BarcelonaEl majestuós taüt en fusta de cedre del Líban que ha acollit durant tres mil·lennis les restes del faraó Ramsès II ha viatjat excepcionalment des del Caire a París per presidir l'exposició Ramsès II i l'or dels faraons, que es pot visitar a la Villette del 7 d'abril al 6 de setembre, tal com explica l'agència Efe. El faraó que més temps va regnar (66 anys, del 1279 al 1213 aC) va ser també el més respectat de l'Antic Egipte per les conquestes i per les impressionants construccions que va deixar. El seu fascinant llegat queda a la vista del públic a l'exposició que s'ha organitzat a la gran nau de la Villette.

Aquest mateix espai del nord-est de París va ser el que va rebre el 2019 l'exposició sobre el faraó Tutankamon (la més vista de la història de París, amb 1,3 milions d'entrades venudes). La de Ramsès comptarà amb 180 objectes relacionats amb el monarca. El més emblemàtic i valuós: el taüt. "Fa més de dos metres i acollia la mòmia del faraó, que tenia una altura considerable per a l'època, 1,71 metres", ha explicat a Efe Bénédicte Lhoyer, egiptòloga francesa i assessora científica de l'exposició.

El fèretre és "fins i tot més antic" que el que d'entrada tenia Ramsès II, precisa Lhoyer, que ha recordat que la tomba original va ser saquejada poc després de l'enterrament i substituïda per una de l'inventari reial, que és en la qual el faraó va reposar durant 2.900 anys fins que va ser trobada per una família de saquejadors egipcis a la Vall dels Reis a finals del segle XIX. Per això el rostre esculpit al taüt no correspon al de Ramsès II, sinó a algun dels sobirans de la dinastia anterior. "Després del primer saqueig, van inscriure el nom de Ramsès II al ventre –explica Lhoyer–. I el rostre del taüt probablement és d'algú del final de la XVIII dinastia. S'assembla una mica a Tutankamon, amb els ulls grossos, el nas recte i la boca guarnida. La cara de Ramsès és una mica més rodoneta, amb el nas amb forma d'arc i una boca petita que somriu".

Segon viatge a França

Aquest majestuós taüt rarament abandona el Museu del Caire. La primera vegada que ho va fer va ser per a una exposició al Grand Palais de París, el 1976, en un gest de reconeixement del govern egipci cap a França per haver tractat la mòmia de Ramsès d'una plaga de fongs. El fèretre de Ramsès II és "una obra molt important de la història de la humanitat, d'una gran fragilitat", destaca Lhoyer. Amb taüts d'un material orgànic com la fusta s'han d'extremar les cures i mesurar "cada segon" el grau d'humitat o la diferència de temperatura per evitar que es degradi.

Ramsès i l'or dels faraons presenta també diverses estàtues, armes, collarets, joies i altres objectes, alguns mai vistos fora d'Egipte. A la preinauguració d'aquest dilluns hi han anant la ministra de Cultura francesa, Rima Abdul Malak, i l'ambaixador d'Egipte a París, Alaa Youssef. La ministra ha dit que, amb aquesta exposició, són "3.000 anys d'història" els que arriben "intactes" a França. "Aquesta mostra fa la impressió de transportar-nos a aquella època (civilització egípcia). És extraordinari", ha afegit.