'Tarde para la ira' i 'Un monstre em ve a veure' triomfen als Goya

BarcelonaA l'Acadèmia li agrada premiar els nouvinguts. Si fa 20 anys els Goya van convertir en estrella un director acabat de sortir de la facultat com Alejandro Amenabar, a qui van entregar set premis pel seu debut, 'Tesis', ahir va ser Raúl Arévalo el consagrat per la seva primera pel·lícula, 'Tarde para la ira'. Van ser només quatre premis, cinc menys que els nou d''Un monstre em ve a veure', però un d'ells era el premi més important de la nit, el de millor pel·lícula.

Crítica de 'Tarde para la ira'Raúl Arévalo no va fallar a la cita en la categoria més cantada de la nit i va recollir el premi a millor director novell. Després va perdre tots els duels tècnics amb 'Un monstre em ve a veure', però es va rescabalar en les categories interpretatives amb el merescut Goya a Manolo Solo com a actor secundari i amb el de millor guió original i, esclar, el de millor pel·lícula.

Rovira, més Jordi LP que Ricky Gervais

"Us dedicarem el mateix temps que vosaltres vau dedicar a la cultura en els debats electorals". Amb un sol acudit, Dani Rovira va marcar distància amb les últimes gales dels Goya, plenes de missatges en clau política i reclamacions al PP. En la nit que es preveia plena d'ira, l'Acadèmia del Cine Espanyol es va mostrar menys indignada que mai. Rovira, amb un guió fluixet i ple d'acudits sense grapa, més Jordi LP que Ricky Gervais, va exhibir el seu humor blanc de festa major fent brometes innòcues als nominats i cantant 'La bien pagá' a Penélope Cruz.

Però si dijous el PP va ser l'únic partit que va votar al Congrés en contra d'una moció per abaixar l'IVA del cinema, per què tanta tebior? ¿Potser perquè uns dies abans de la gala l'Acadèmia va firmar un conveni de col·laboració amb el ministeri de Cultura per a la promoció del cinema espanyol? El discurs de la presidenta, Yvonne Blake, i Mariano Barroso va reivindicar la riquesa que genera el cinema, recordant que el 2016 l'Estat va recaptar 28 milions d'euros més dels que va invertir en el sector. "Volem un pacte d'estat pel cinema", va demanar sense gaire convicció Barroso.

Al final, la ràbia i la indignació les va posar Sílvia Pérez Cruz en pujar a recollir el premi a la millor cançó original per 'Ai ai ai', de 'Cerca de tu casa', de la manera més elegant i alhora contundent: cantant de viva veu davant del públic el punyent 'No hay tanto pan', dedicat als desnonats. Un moment de gran emoció i dignitat que, d'alguna manera, posava en evidència la timidesa d'aquesta edició dels Goya.

Els triomfs dels Gaudí, als Goya

Els Gaudí van reeditar l'èxit d''Un monstre em ve a veure' als Gaudí: J.A. Bayona va guanyar el premi a la millor direcció i va arrasar en les categories tècniques amb vuit premis: direcció de fotografia, maquillatge i perruqueria, direcció artística, direcció de producció, música original, efectes especials, muntatge i so. No és qüestió de pressupost: la pel·lícula llueix com una producció molt per damunt dels 30 milions que costa gràcies al talent de l'equip de Bayona, molts d'ells catalans i formats a l'Escac.

En un 'déjà-vu' dels Gaudí, Bayona va repetir acudit sobre l'altura del micròfon en recollir el premi a la millor direcció i, emocionat, va dedicar el Goya al seu pare per haver-li ensenyat a dibuixar i a fer-li entendre el valor de la cultura. Els responsables de la gala, per cert, van confondre el director amb el seu germà bessó en una foto infantil d'arxiu. Els germans Bayona són un malson per als realitzadors de gales de cinema.

També es va repetir un altre premi dels Gaudí, el d'Emma Suárez per 'La propera pell', d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, però si allà va ser com a actriu principal, aquí com a actriu de repartiment, una estratègia per no competir contra ella mateixa a 'Julieta'. La nit va ser completa per a Suárez. "Què faig aquí un altre cop?", va exclamar quan va tornar a l'escenari per recollir el premi a la millor actriu per 'Julieta', de Pedro Almodóvar. L'actriu, que trigarà a oblidar un any irrepetible, va dedicar el premi de 'La propera pell' al seu fill i el de 'Julieta' a Almodóvar i la resta d'intèrprets del film.

'El hombre de las mil caras', que sortia amb 11 nominacions, es va haver de conformar amb dos premis, el de guió adaptat i el de l'actor revelació Carlos Santos, que interpreta Luis Roldán al film. Eduard Fernández, el favorit a les travesses, no va poder repetir el seu èxit als Gaudí. I l'altre 'thriller' de la nit, 'Que Dios nos perdone', es va endur només un Goya, però important: el de millor actor per a Roberto Álamo per la seva magnífica interpretació d'un policia de temperament volcànic.

Èxit de l'animació 'indie'

El previsible Goya a 'Timecode' va tenir un regust a aperitiu dels Oscars de tanta bona sort com van desitjar a Juanjo Giménez, que va ironitzar amb el sobtat protagonisme del curt donant les gràcies a l'Acadèmia "per permetre que els llargmetratges comparteixin la gala amb els curts".

I si l'any passat Lucas Vázquez va pujar dues vegades seguides a recollir el Goya –per cançó i banda sonora–, enguany va ser el dibuixant de còmic Alberto Vázquez qui va fer un doblet consecutiu: pel film d'animació 'Psiconautas', codirigit amb Pedro Rivero i que s'estrena el 24 de febrer, i pel curt animat 'Decorado'. Una fita històrica que reivindica la sovint oblidada animació independent i adulta.

La llista completa dels premis la podeu consultar aquí.