La música de C. Tangana conquereix el celobert

BarcelonaAntón Álvarez (Madrid, 1990), àlies C. Tangana, segueix amb determinació el pla per conquerir el mainstream musical espanyol. L’últim pas és la cançó Comerte entera, una bossa nova amb autotune i ànima de bolero pessigada per la rumba catalana a la manera del Pescaílla. No és estrany, doncs, que tot plegat tingui un aire de Rosario Flores per a l’Espanya postmil·lennial: música popular de celobert capaç de connectar amb un públic amplíssim. Aquest és precisament el gran triomf de Tangana. En comptes de buscar només els mòbils dels adolescents que marquen territori en parcs i places, eixampla el radi d’acció amb cançons d’amor, desamor, desig i despit que també sonen quan obrim la finestra de la cuina o quan estenem la roba, el celobert on manen artistes com Pablo Alborán i Rosalía. Comerte entera, amb la col·laboració del llegendari músic brasiler Toquinho i un videoclip protagonitzat per l’actriu Bárbara Lennie, completa de moment un moviment l’objectiu del qual és menjar-se Espanya a queixalades.

C. Tangana va créixer en la dialèctica underground entre el rap i les músiques urbanes. “No he estudiat música. Tampoc sé respirar bé per cantar com cal. No tinc un instrument a la gola, però quan era adolescent tenia a l’abast el material estètic que tenen els nanos a les ciutats: la cultura urbana”, explicava Tangana fa quatre anys. Aquell bagatge urbà no era només el trap i el reggaeton, sinó també un ventall amplíssim que a poc a poc es va anar reflectint en les seves cançons amb l’ajuda del productor barceloní Cristian Quirante, àlies Alizzz, peça fonamental en el pop contemporani espanyol. Xulo cursi, com el va descriure el periodista Jordi Bianciotto, Tangana va saber transcendir primer l’underground. Després, un cop fitxat per Sony, es va desfer de l’epítet urbà i finalment ha esdevingut pop. L’autotune, la producció i el lèxic són les eines contemporànies amb què interpreta la universalitat eterna de boleros, balades i ara també bossa nova.

L’arbre genealògic del pop espanyol

El 2016 va compartir Antes de morirme amb Rosalía, quan la cantant de Sant Esteve Sesrovires encara no havia publicat Los Ángeles, i també va participar en la gestació de les cançons d’El mal querer. “Flipareu amb el que farà Rosalía”, avisava el madrileny abans del fenomen Malamente. Després va provar la connexió transatlàntica col·laborant amb la nord-americana Becky G en el tema Booty, i el rèdit són 280 milions de visualitzacions a YouTube, però el Tangana que està fent història és el que es reconeix en l’arbre genealògic del pop espanyol i filtra l’estètica musical de Las Grecas i Los Chichos –grups que els anys 70 van aportar una mirada contemporània a la rumba–, la curiositat i l’atreviment de Kiko Veneno i Cathy Claret i l’actitud del rock urbà, aquell posat amb la barbeta mirant cap al cel.

Aquesta etapa de Tangana, que ha de culminar amb la seva reinvenció amb l’àlbum El Madrileño, no va començar del no res; ja hi era el 2018 a Un veneno, son cubà declinat a la manera del Joaquín el necio d’Albert Pla i amb la col·laboració del Niño de Elche. També n'hi havia pistes a Nunca estoy, versos compungits amb ritmes sintètics com de tecno-pop dels 80 i picades d’ullet a Alejandro Sanz i Rosario. Però el punt de no retorn va ser Demasiadas mujeres, Camela per a nits de drama en una discoteca i pas previ a la que probablement és la millor cançó de C. Tangana: Tú me dejaste de querer, una bachata rumbera que fa explícit el deute amb Los Chichos i en la qual el madrileny proclama el seu domini.