Tanca la Sala Muntaner
Diverses companyies que hi havien d'actuar asseguren que els ho han comunicat recentment
BarcelonaEra un rumor dins el sector teatral, però finalment han sigut les companyies que hi havien d'actuar les que han fet pública la situació: la Sala Muntaner tanca definitivament. Tot i que hi havia engegades algunes coproduccions, com 'Lapònia', dirigida per Cristian Clemente (que es traslladarà al Teatre Capitol), i fins i tot s'havien venut entrades per a aquesta temporada, que havia de començar el dia 20 de setembre, com explica el mentalista Luis Pardo en un post a Instagram, finalment s'ha anunciat als treballadors de la casa que la sala ja no obrirà a causa dels problemes econòmics que pateix. Previsiblement, el local, situat al carrer Muntaner 4, sortirà a la venda.
Curiosament, la temporada passada la Muntaner va ser una de les sales petites amb més tiquets venuts. Tanmateix, la xifra de 15.523 entrades per a 376 funcions, amb un 49% d'ocupació, és baixa respecte a la mitjana de la sala, que estava al voltant de les 22.000 entrades. La crisi va afectar el teatre (la temporada 2010/11 va baixar a 17.000 entrades venudes) però es va recuperar i la temporada 2016/17 va arribar gairebé a les 29.000. Així doncs, caldrà esperar les explicacions de la direcció, que fins avui no ha volgut fer declaracions. Teatralnet ha avançat la notícia. L'empresa que gestionava la Muntaner, amb Javier Urbasos a la gerència i Josep Maria Coll a la direcció artística, també gestiona la sala de festes Metro. La Conselleria de Cultura tenia notificació des del maig que al setembre es tancaria la sala per motius de viabilitat econòmica, però no se'ls va demanar cap tipus de rescat.
Dramatúrgia catalana i directors de renom
La Sala Muntaner va obrir portes el 1996, fa 22 anys, la dècada en què van sorgir les sales alternatives de Barcelona que avui es consideren ja històriques. És una sala de format mitjà (150 localitats) i molt cèntrica, dues característiques que fan que aquesta sigui una pèrdua important per als creadors. A més, oferia doble horari: a primera hora textos dramàtics, i a segona, humor i mentalisme. Si bé la programació podia incloure de vegades alguna raresa, en general comptava amb propostes de noms propis consolidats: Josep Maria Mestres, Joan Ollé, Pepa Plana, Joan Maria Segura, Les Antonietes, Martí Torras, Ramon Simó i Rafel Duran són alguns dels noms que hi han dirigit els últims anys, i anteriorment havia donat sortida als cabarets de Xavier Albertí, per exemple.
Des de la total humilitat i sense fer gens de soroll, la Sala Muntaner ha sigut un espai que ha apostat per donar sortida a textos de dramaturgs catalans que han tingut un gran èxit, i alguns s'han pogut veure a Madrid i a l'estranger. L'últim ha sigut 'Mala broma', de Jordi Casanovas, però també s'hi han vist 'L'electe', de Ramon Madaula'; 'Idiota', del mateix Casanovas; 'Simone', de Daniela Feixas; 'El test', de Jordi Vallejo, i 'You say tomato', de Joan Yago, entre d'altres. L'última temporada va tancar amb el 'Vània' d'Àlex Rigola, que es va poder veure dins el festival Grec.
Abans de ser un teatre, aquest espai era una sala de ball. El 1927 obria la Sala Emporium i als anys 30 va ser una acadèmia de ball. Després de la guerra seria un espai de varietats amb el servei de senyoretes. Als 50 consta que hi van actuar Charles Aznavour, Tete Montoliu, Carlos Ramírez, les vedets Linda White i Raquel Raina i l'orquestra de Xavier Cugat. Als anys 70 hi va actuar Pedro Ruiz. I a finals d'aquella dècada canviaria el nom d'Emporium per Muntaner 4, després Shadows i més tard Metròpolis. Finalment, Sala Muntaner.