Tanca l'Escenari Brossa, però no es deixarà de fer teatre a La Seca
S'acaba un cicle de 24 anys de gestió per part de Hausson-Bonnín i l'espai passa a mans de la Fundació Brossa
BarcelonaAquest mes de juny s'ha tancat un cicle. L'Escenari Brossa abaixava el teló el diumenge 13 de juny per no tornar-lo a obrir sota aquest cartell. El teatre no desapareixerà, sinó que passarà a estar gestionat per la Fundació Joan Brossa. L'Ajuntament de Barcelona ja va anunciar públicament fa mig any que no renovaria la concessió que s'havia atorgat una dècada enrere a la societat que formaven Jesús Julve (el mag Hausson) i Hermann Bonnín (que va morir el setembre passat). Hi havia una pròrroga possible de cinc anys que no es farà efectiva. El consistori ha decidit que sigui la Fundació Brossa qui gestioni des d'ara tot l'espai de La Seca, l'antiga Casa de la Moneda, que es reunificarà i es convertirà en un centre multidisciplinari dedicat al llegat de Joan Brossa anomenat Centre de les Arts Lliures, tal com es va anunciar el mes passat.
Aquest dilluns, però, el breu comiat dels actuals gestors de l'Escenari Brossa generava confusió. "L’Escenari Joan Brossa abaixa definitivament el teló. L’Ajuntament de Barcelona, de forma unilateral i sense fer valdre la pròrroga, ha decidit no renovar la concessió de La Seca, l’edifici on es troba el teatre". Això induïa a pensar que finalment no s'hi faria teatre, cosa que no és així. El que volia el fins ara gestor de la sala, Jesús Julve, era deixar clar que hi ha un canvi de cicle i que al darrere del nou projecte en cap cas hi ha els qui han mantingut el segell de teatre Brossa al llarg dels últims 24 anys: primer van obrir una petita sala a la plaça Allada Vermell, l'Espai Escènic Joan Brossa (1997-2011), quan el mestre encara era viu, i després es van traslladar a l'espai municipal del carrer Flassaders, l'actual Escenari Joan Brossa (2011-2021).
Des que el 2018 es va obrir la sala d'exposicions de la Fundació Brossa, que ocupa una part de La Seca, estava clar que els dos espais s'encaminaven cap a la unificació. Però segons afirmava ahir a l'ARA Jesús Julve, ells es pensaven que es tractaria de coordinar les dues entitats, no pas que ell perdria la concessió i quedaria fora de joc. "El que ha succeït és que la Fundació ha presentat un projecte sense comptar amb nosaltres, el teatre, i l'Ajuntament ha decidit adjudicar-los tot l'equipament. Per fer què? No ho sé", afirma. Ho viu com un engany? "Sí. Confiava que fos un projecte compartit, discutit i fet". Malgrat això, ha mantingut el silenci tots aquests mesos fins ara. "Ja estava acceptat. Si no tens local i no tens finançament, què vols fer?", afirma, d'altra banda feliç per aquest 24 anys "d'aventures i propostes molt heterogènies al voltant de l'univers del Brossa, que és molt fàcil ser-hi", afirma el mag, que era amic personal de Brossa.
Per a Jesús Julve, el fet que la Fundació Brossa -de la qual tant Bonnín com ell n'eren patrons, tot i que ell ha dimitit- mantingui la feina a dos membres d'un equip de set persones, la seva mà dreta i el director artístic Marc Chornet, és "per donar una sensació de continuïtat de cara a l'opinió pública" i per tenir el coneixement de com fer funcionar una sala de teatre. Des de la Fundació Brossa, en canvi, asseguren que es va arribar a un acord amb l'Ajuntament i Hermann Bonnín perquè la fundació "assumís la gestió conjunta" dels dos espais. Asseguren, a més, que "l'esperit del Brossa seguirà viu en el mateix teatre, la ciutat de Barcelona no perd espai escènic i des de l'Institut de Cultura i des de l'Ajuntament se seguirà treballant amb el teixit cultural de la ciutat".