Tan dolent que és bo

BarcelonaLa setmana passada es va estrenar als Estats Units un dels títols més esperats de l'estiu, Pacific Rim , l'homenatge de Guillermo del Toro als films de monstres japonesos en què el mexicà enfronta robots gegants controlats per humans i criatures monstruoses sorgides de l'oceà. Però dijous passat a Twitter no es parlava de kaijus (els monstres) ni de jaegers (els robots), sinó d'una petita producció de sèrie Z que s'estrenava al canal de pagament Syfy: Sharknado -el neologisme creatiu a partir de shark (tauró) i tornado-, un film en què Los Angeles és devastat per un tornado de taurons. I no és cap metàfora.

Amb el hashtag #sharknado enfilat a les primeres posicions del rànquing de trending topics , el film va ser objecte de 386.000 interaccions socials, incloses les dels creadors de les sèries Perdidos (Damon Lindelof) i The Shield (Shawn Ryan) i l'actriu Mia Farrow. Els blancs favorits dels comentaris eren els efectes especials de pa sucat amb oli, l'absoluta inversemblança del guió, el despropòsit general de la pel·lícula i el protagonista, Ian Ziering, l'actor de la sèrie dels anys 90 Sensación de vivir que fa unes setmanes va anunciar el seu debut en el món de l'estriptis professional.

Però el que unia els milers de tuitaires no era el fet que Sharknado sigui un film terrible, penós, més enllà de la salvació. De fet, els tuits no transmetien indignació ni sensació d'estafa, sinó més aviat un sentiment joiós de celebració compartida per la barroeria de la cinta i la mala traça dels autors. En aquesta exaltació del cinema més matusser i catastròfic hi ha implícita la idea del com més dolent, més bo. És l'apologia del cinema trash , un corrent estètic que no és novetat en el cinema ni en l'art, que té practicants tan il·lustres com Roger Corman i John Waters i que al segle XXI continua més viu que mai.

Del 'blockbuster' al 'mockbuster'

Al darrere de l'èxit de Sharknado hi ha The Asylum, la productora capdavantera en cinema low cost als Estats Units, una autèntica factoria de porqueries cinematogràfiques amb una capacitat increïble per rendibilitzar productes de categoria artística i tècnica molt qüestionable. ¿El secret? The Asylum ha destacat sobretot per la seva habilitat per facturar mockbusters , és a dir, versions ultra low cost d'un dels blockbusters de la temporada, rodades a contra rellotge i estrenades en televisions de pagament i DVD simultàniament al film plagiat.

No és un fenomen nou: a l'Espanya dels 80 ja van coincidir a la cartellera E.T., l'extraterrestre, el clàssic de Spielberg, i El ete y el oto, un subproducte paròdic rodat en una setmana i protagonitzat pels germans Calatrava. Però els films de The Asylum no funcionen com a paròdies del blockbuster de torn, sinó com a productes més o menys independents derivats d'una premissa similar: robots gegants alienígenes lluitant a la Terra ( Transmorphers ), un vaixell de guerra enfrontat a criatures alienígenes a l'oceà ( American battleship ), un biopic apòcrif sobre Abraham Lincoln que revela la fal·lera del president dels Estats Units per matar zombis ( Abraham Lincoln vs. zombies ), etc. La inspiració és tan descarada i l'esforç per dissimular el plagi tan mínim que, irònicament, molts fans dels films originals veuen amb simpatia aquests derivats desvergonyits.

Però The Asylum no va néixer com a factoria de facsímils fets a corre-cuita. A principis de la dècada passada van llançar un grapat de films de terror sense gaire èxit. El punt d'inflexió va arribar el 2005: l'empresa preparava una adaptació de La guerra dels mons d'H.G. Wells, aleshores lliure de drets d'autor, quan l'anunci d'una versió de la novel·la a càrrec de Spielberg va fer pensar als responsables de la productora que era millor abandonar el projecte. ¿Qui voldria veure una versió de centenars de milers de dòlars quan n'existia una de més d'un centenar de milions? Però un dels seus contactes a la cadena de videoclubs Blockbuster els va advertir que, precisament gràcies a la cinta de Spielberg, hi hauria una gran demanda per la cinta. I així va ser.

Nissaga d'esquals mutants

Després de mockbusters com Pirates of Treasure Island , The Da Vinci treasure i Snakes on a train , els responsables de The Asylum es van adonar que els espectadors no només apreciaven el plagi descarat, sinó altres qualitats de les cintes: els guions sense cap ni peus, les actuacions d'estrelles de sèries dels 90 com Los vigilantes de la playa i Jóvenes policías i els efectes digitals de tercera o quarta fila. Per al públic d'aquests films, un error de ràcord o un micròfon dins el pla no són drames sinó èxits a celebrar. Una frase tan absurdament èpica que esdevé ridícula per als fans de la sèrie Z resulta simplement èpica.

Per diversificar la demanda, The Asylum va inaugurar una línia de comèdies juvenils eròtiques a l'estil dels 80 i una altra de films sobre monstres gegantins: pops, dinosaures, piranyes... Els taurons són especialment apreciats: el canal Syfy Espanya programa el 20 de juliol El ataque del tiburón de dos cabezas i el 21 de juliol Megatiburón contra Crocosaurio . D'aquesta prolífica nissaga d'esquals mutants sorgeix d'alguna manera Sharknado -que la filial espanyola té previst emetre en els mesos vinents-, un híbrid de pel·lícula de catàstrofes i monstres tan desvergonyit que el clímax consisteix en una lluita a mort entre un aguerrit Ian Ziering armat amb una motoserra i un dels taurons arrossegats pel tornado.

El que posa en relleu l'èxit a les xarxes de Sharknado és que el culte al cinema trash ha trobat en Twitter una plataforma perfecta. L'amor a la Sèrie Z, més que un vici solitari, sempre ha sigut un gust compartit, una passió que s'expressa millor en auditoris bulliciosos en companyia d'altres malalts de cinefàgia aguda. Ho saben tots els assidus a les maratons de les Cotxeres de Sants, a les projeccions de mitjanit i més enllà del Festival de Sitges i per descomptat a les mítiques sessions itinerants de Trash entre Amigos. I si bé l'experiència física no té rival, Twitter s'ha convertit en un espai de trobada alternatiu per compartir aquesta passió, com demostra el fenomen Sharknado .

The Asylum, per cert, no ha perdut el temps i ha anunciat que prepara una seqüela del film ambientada a Nova York. La productora també ha llançat una enquesta a través de Twitter perquè el públic aporti idees per al títol de la pel·lícula. Pel que a fa a la sèrie Z, importa menys el contingut que l'experiència social.