Barcelona.La determinació de fer camí ha dut el Quartet Gerhard a ser una de les joves formacions de cambra més prometedores del país. Així ho va entendre l'any passat el jurat del cicle El Primer Palau quan va decidir premiar Judit Bardolet (violí), Lluís Castán (violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel). "Hi vam participar pel prestigi del concurs i per l'oportunitat de tocar al Palau de la Música", recorda Bardolet. Aquell premi els porta avui a repetir al Palau, en el concert de cloenda de l'edició del 2013, en què interpretaran el Quartet núm. 1, en re menor d'Arriaga i el Quartet en fa major de Ravel. "És un programa que no demana l'exposició individual de cadascun dels membres, sinó l'equilibri del quartet", diu Castán.
Equilibri és una de les paraules clau en el discurs d'un grup que va néixer fa tres anys amb el Quartet Casals com a referent. "Els Casals van ser molt importants i vam fer moltes classes amb ells. Qualsevol quartet jove aspira a arribar a fer el que fan ells", explica Miralles. "Ens van inspirar i sempre hi són", afegeix Bardolet. Ara els membres del Quartet Gerhard continuen la formació a Basilea sota la direcció de Rainer Schmidt, "intentant assimilar el màxim repertori possible" per participar en concursos internacionals i buscant el que Miralles descriu com "un llenguatge propi".
Miralles, Jordà i Castán es coneixien de petits. Quan tenien 13 anys tocaven a casa quartets de Mozart "sense viola". Més tard, quan ja feien estudis superiors, van conèixer Bardolet, una violinista. Van decidir preparar un concert com a quartet, i Jordà va canviar el violí per la viola. "Havia fet alguna cosa de viola, però la clau no la sabia llegir", diu. Avui ni es planteja tornar al violí, perquè la viola "va ser una descoberta i un camí per explorar".
Tots quatre coincideixen quan se'ls demana amb quin repertori se senten més còmodes: "Beethoven, Schubert i el segle XX". De fet, reconeixen que un dels seus somnis és poder fer la integral de quartets de corda de Beethoven. "Cada compàs de cada quartet és preciós", diu Jordà. "Ara estem treballant l'opus 132 de Beethoven, i allà hi ha de tot: tota la humanitat en 50 minuts", afegeix Castán, que tanmateix reconeix que per enfrontar-se a la integral necessiten més "estabilitat interpretativa". El que no els falta és inquietud, com ara la que els durà a estrenar l'1 de desembre a Banyoles Alguns cants òrfics del jove compositor de Reus Joan Magrané.
Fer créixer el públic
De Basilea estant, el Quartet Gerhard veu amb preocupació la falta de públic a casa nostra. "A Barcelona s'hi han muntat cicles de cambra que ja voldrien tenir molts països, però quan es va programar una integral de Bartók no hi va anar gairebé ningú. No sé com ho podem fer perquè hi hagi més públic, perquè de músics sí que n'hi ha. Vas per Europa i està plena de músics d'aquí de primera línia", diu Casán. "Hi ha una crisi educativa. El problema és de base. Quantes hores de música hem fet des de la primària?", comenta retòricament Jordà. La situació és encara més dramàtica si es compara amb Suïssa, on "la música està protegida per la Constitució", diu Miralles.