Flexions, suor i llàgrimes d'una 'fitness influencer'

Barcelona“Qui necessita amics quan tens més de 600.000 seguidors?” és la inspirada frase promocional de Sweat, un drama polonès sobre una popular influencer de fitness, la Sylvia, una Patry Jordán de cabells rossos, somriure expansiu i cos perfecte que, a més dels seus vídeos de training, comparteix la seva intimitat amb una naturalitat que esmicola la frontera entre l'esfera pública i la privada: com puja les escales de casa, el batut de fruites que es prepara, un sing-along de Roxette al cotxe, vídeos i vídeos del seu gos... “Només vull inspirar els altres a ser la millor versió d'ells mateixos”, diu tant als vídeos com fora de càmera, com si no fos una frase suada de manual d'autoajuda. L'única nota en fals d'aquest espectacle de felicitat és un vídeo que va publicar un dia plorant perquè se sentia sola i desgraciada, una escletxa de vulnerabilitat per la qual s'introdueix en la seva vida un assetjador lleig, trastornat i, en el fons, tan solitari i perdut com ella mateixa.

L'origen de Sweat, que s'estrena aquest divendres, està en la fascinació del director Magnus von Horn per una monitora de fitness que seguia a Snapchat i que no parava de pujar contingut a internet. “No entenia per què ho feia, era tan exagerat que fins i tot em feia enfadar –explica–. Després em vaig preguntar per què m'afectava, si ella semblava tan feliç. I crec que és perquè em sentia gelós de la seva espontaneïtat. A mi em costa moltíssim publicar qualsevol cosa, abans hi dono mil voltes, però per a ella era tan natural...” Aquest va ser el detonant per començar a escriure un guió en què Horn no volia caure en la trampa d'utilitzar el personatge per jutjar les xarxes socials. “Tothom té la seva opinió sobre les xarxes, no veig que tingui sentit que la pel·lícula n'hi afegeixi una altra –diu el director–. Els influencers s'han convertit en una mena de projecció del nostre amor o odi a les xarxes, com si fossin objectes, però jo sentia la necessitat de tenir una mirada més humana i positiva cap a ells”.

No són les xarxes, són les persones

El més interessant de Sweat és com la seva mirada neta de prejudicis provoca que l'espectador visqui una experiència semblant a la de Horn, una barreja d'estranyesa, fascinació i empatia per un personatge al qual seguim per eufòriques sessions multitudinàries de fitness, disfuncionals celebracions familiars i una trobada inesperada amb una fan en què s'imposa la lògica de les xarxes: és més fàcil vomitar la intimitat més profunda d'un mateix que escoltar realment els problemes de l'altre. “El problema no són les xarxes, és l'ésser humà. Hi ha gent que té problemes d'intimitat per connectar en la vida real que no se solucionen llançant el mòbil –diu Horn–. De fet, sense el mòbil les seves vides serien pitjors”. Però aleshores per què genera tant d'odi i amor que algú comparteixi la seva intimitat sense filtres? El director creu que, precisament, perquè no hi ha tanta gent que ho porti a l'extrem de la Sylvia. “Passa el mateix en les arts. Quan algú s'entrega al públic d'aquesta manera les reaccions es polaritzen, potser perquè ens veiem reflectits en ella –apunta Horn–. També li passa a un escriptor com Karl Ove Knausgård, que exposa la seva vida als seus llibres de manera absoluta. I no hi ha terme mitjà: l'estimes o l'odies”.

Menys dubtes genera l'intens treball interpretatiu de Magdalena Kolesnik. Ella és l'autèntic motor de la pel·lícula i s'entrega al personatge de la Sylvia en cos i ànima, dos aspectes que l'actriu va descobrir durant la preparació que anaven més lligats del que es pensava. “L'entrenament no va ser només un procés físic –diu l'actriu–. Durant les sessions de fitness vaig plorar molt. Hi ha emocions que viuen al teu cos i que reculls quan el mobilitzes. I em vaig adonar que l'entrenament intens no té a veure només amb la força, sinó amb l'ambició”. Recuperant en part el discurs de la Sylvia, Kolesnik assegura que la preparació física la va convertir “en una versió diferent” d'ella mateixa, més oberta i decidida. “Pot arribar a canviar la teva manera d'aproximar-te a la gent i de sentir-te respecte a tu mateixa”. Ho recorda com “una gran aventura”, però admet que va arribar un moment que només tenia ganes de posar punt final a tot plegat. “En el fons, el fitness és molt avorrit perquè has de repetir moltes vegades petits moviments, i has d'estar concentrat per fer-ho bé i no fer-te mal. He seguit entrenant-me, però ara faig pool dance i exotic: fan més per mi”.