Què s'amagava sota quatre quadres de Picasso?

BarcelonaHan aparegut quatre obres mai vistes de Picasso? Literalment és veritat. El Museu Picasso treu a la llum "quatre obres inèdites de Picasso, que existien però no es podien veure" a simple vista, afirma el director del centre, Emmanuel Guigon. El truc és que es tracta d'obres que estan amagades sota una altra obra, perquè l'artista va reutilitzar la mateixa tela, i només poden ser visibles en reproduccions digitals.

La nova mostra Picasso Projecte Blau –oberta del 6 d'abril al 4 de setembre– és el resultat de la recerca científica sobre quatre quadres de l'època blava que formen part de la col·lecció del museu barceloní. Gràcies a l'optimització de la tecnologia –radiografia, infraroigs, raigs X, fotografia d'alta resolució, microscòpia– ha estat possible fer evident per al gran públic què s'amaga sota els quadres de Natura morta, Jaume Sabartés amb pinçanàs, Terrats de Barcelona i La copa blava,pintats entre 1901 i 1903. El 1901 es considera que comença el període blau de Picasso, amb la mort del seu amic Carles Casagemas, i en aquesta època viu entre Barcelona i París fins que s'instal·la a la capital francesa el 1904.

Durant tota la seva carrera, i sobretot al principi amb les obres d'acadèmia, Picasso va reutilitzar teles. "Treballava molt, era un artista que buscava, provava", diu la responsable de conservació preventiva i restauració del museu, Reyes Jiménez. No és excepcional detectar aquestes capes, però sí tenir un estudi tan aprofundit de les obres. A més, la comissària de la mostra creu que en el període blau no es tracta només d'una qüestió d'economia, sinó que Picasso juga a deixar pistes de la capa inferior. "Dir que reaprofita una tela és molt bàsic. Ell transforma l'obra

preexistent, s'hi adapta. Crec que entrena l'ull de l'espectador", diu Jiménez. Per als experts, les diferents capes són visibles a simple

vista.

A Natura morta, per exemple, havia dibuixat dues figures juntes i deformades recolzades sobre una taula, que recorden els personatges d'una sèrie d'obres que feia a l'època. Quan va pintar-hi el bodegó a sobre, va utilitzar la mateixa taula, i va anar col·locant els elements en els llocs on hi havia les figures, deixant-hi el relleu que feia la pintura anterior. A La copa blava, un quadre vertical que amaga no un, sinó dos homes barbuts amb un ram, fins i tot fa coincidir el centre de la flor vermella que pinta després amb l'ull de l'home. És curiós que en l'estudi de les partícules de Natura morta s'hi hagi trobat vernís: vol dir que Picasso va donar la primera obra per acabada i, malgrat haver-la fixat, la va acabar cobrint. A més, en aquesta peça hi intueixen una inscripció que no seria de l'artista; un detall que no han pogut desxifrar però que esperen que la tecnologia futura ho permeti.

Paper de diari enganxat al quadre

Les anàlisis científiques –que s'han fet juntament amb la National Gallery of Art de Washington, l'Istituto di Fisica Applicata Nello Carrara de Florència i la Universitat de Barcelona– han permès descobrir una curiositat que modifica la biografia coneguda de Picasso. De la icònica pintura Jaume Sabartés amb pinçanàs, que Picasso va pintar a París a finals del 1901, se sabia que l'havia traslladat a principis del 1902. Ara s'ha concretat la data. Com? Perquè Picasso va embolicar el quadre sense esperar que l'oli s'assequés prou i el paper de diari que feia d'embolcall va quedar gravat a la pintura. El diari s'ha pogut llegir gràcies als infraroigs: era Le Journal del 18 de gener del 1902. És el mateix paper de diari amb què es va embolicar Maternitat vora el mar i Retrat de Mateu Fernández de Soto, que van viatjar junts.

La pintura de Sabartés, que va quedar arrugada i malmesa per aquest trasllat, encara té una altra sorpresa: a sota del quadre hi havia el rostre d'una reclusa de la presó parisenca de Saint-Lazare, com ja havia escrit el secretari de l'artista a les seves memòries i com es pot comprovar a l'exposició, que compta amb unes pantalles il·luminades que reprodueixen de manera molt divulgativa el procés de descoberta científica.

Terrats de Barcelona és l'obra que mostra més contrast entre el que hi ha a sota i a sobre. El quadre original era vertical i contenia dues figures nues que recorden el que acabaria sent l'obra més important del període, La vida (1903). A sobre, hi va acabar pintant un paisatge barceloní amb tons més apagats, argilosos, que deixen traspuar el taronja del fons i que ja reflecteixen l'etapa en què dilueix el gruix pictòric i el traç.

L'exposició es complementa amb una trentena d'obres de la col·lecció del museu que contextualitzen cadascuna de les peces i també l'època blava. Hi ha diversos autoretrats dibuixats i obres com Sebastià Junyer i Vidal, l'aquarel·la de La dona del floc de cabells, El foll i per primera vegada s'exposa l'última compra que s'ha dipositat al museu: El cec. L'Ajuntament la va adquirir a l'octubre per 85.000 euros, gràcies al dret de tempteig exercit per la Generalitat, i està lligada a obres mestres de l'època com L’àpat del cec i El captaire cec. Es tracta d'un petit dibuix fet en una targeta postal on es veu un home escanyolit, reflex de la marginalitat i la pobresa en què es va fixar en aquell any, l'últim, que Picasso va estar vivint a Barcelona.