Mentre Joan Miró pintava La masia, que enguany fa cent anys, intuïa que aquella pintura seria important en la seva trajectòria, però encara no podia saber que amb ella tancaria la seva etapa figurativa i ara aquesta pintura mítica fa cent anys convertida en una icona universal de la història de l’art. Així que al Mas Miró volen prolongar la celebració del centenari durant tot l’any. La programació completa es farà pública d’aquí a poques setmanes i ara avancen una exposició a l’Església Vella de Mont-roig del Camp dels guixos de Miró que la família va donar a la Fundació Mas Miró i la preestrena a l’agost de l’òpera de cambra d’Hèctor Parra sobre les Constel·lacions. “S’ha parlat molt de la relació de Miró amb Mont-roig, però no tant que la va plasmar amb La masia”, adverteix la directora de la Fundació Mas Miró, Elena Juncosa. “Volem cohesionar el Mas amb Mont-roig”, subratlla.
Surrealisme, drogues i cotxes: les exposicions del 2022
La nova edició de la Documenta de Kassel encapçala les cites artístiques més importants
!['Sense títol [Costa del Cap de Creus]', de Mey Rahola](https://static1.ara.cat/clip/5a8d8460-f19c-4e92-86a3-16517495c55c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
BarcelonaPer les programacions dels grans museus sembla que no hi hagi cap pandèmia: aquest any venen carregades. Us expliquem algunes de les grans exposicions del 2022.
La cita degana de l’art d’ara
Enguany se celebra una nova edició de la Documenta de Kassel
La Documenta de Kassel està considerada com l’exposició d’art contemporani més important del món i és coneguda també com “el museu dels cent dies”. L’edició d’enguany (del 18 de juny al 25 de setembre) serà més singular perquè els comissaris són per primera vegada un col·lectiu, els indonesis Ruangrupa, coneguts perquè aborden problemàtiques com el colonialisme i les migracions amb llenguatges tan diversos com el videoart, la literatura i la música electrònica.
L’impacte del surrealisme
La Tate n’expandeix el relat i Magritte arriba a Barcelona
Els surrealistes seran els protagonistes d’algunes de les grans exposicions de l’any. A la Tate Modern, Surrealisme més enllà de les fronteres (del 24 de febrer al 29 d’agost), per reescriure la història del moviment més enllà de París. Hi haurà art de 45 països i de grans ciutats més enllà com Buenos Aires, el Caire, Lisboa, Praga, Seül i Tòquio. A Barcelona, arribarà al CaixaForum l’exposició de Magritte coorganitzada amb el Museu Thyssen de Madrid (del 24 de febrer al 6 de juny). La màquina Magritte s’endinsa en els jocs perceptius de l’artista amb unes 65 pintures i un reguitzell de fotografies i pel·lícules casolanes.
!['L'alta societat', de René Magritte.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4 3"%3E%3C/svg%3E)
El poder de la fotografia
La fotògrafa del moment, Carrie Mae Weems, al Kbr i Colectania
Des del centre Kbr de la Fundació Mapfre asseguren que la mostra de l’afroamericana Carrie Mae Weems que faran conjuntament amb la Fundació Foto Colectania serà “l’exposició de l’any”. Carrie Mae Weems ha exposat al MoMA i és coneguda per abordar qüestions de raça, sexualitat, classe, violència i família tant amb fotografies com amb instal·lacions artístiques. L’altra mostra més destacada del centre estarà dedicada al degà Lee Friedlander (del 17 de febrer al 15 de maig).
![Una imatge de la sèrie ‘Table kitchen’, de Carrie Mae Weems.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 796 685"%3E%3C/svg%3E)
També cal destacar dues exposicions més de la temporada fotogràfica: la que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedicarà a la pionera Mey Rahola, una de les descobertes recents a Catalunya, i la de la fotografia documental de Jorge Ribalta a Mapfre a Madrid.
Una ampliació amb Plensa
El Museu d’Art Modern de Ceret creix amb noves sales
Les noves sales del Museu d’Art Modern de Ceret obriran al març amb Jaume Plensa com a convidat d’honor. Des del museu asseguren que les seves obres “juguen amb el lloc, dibuixen una geografia íntima i redefineixen infinitament els vincles amb l’espai que les envolta”.
L’art torna a La Pedrera
Reprenen amb Morandi l’agenda després de l’aturada pandèmica
Les exposicions temporals tornaran a La Pedrera després dels estralls del covid amb una retrospectiva de Giorgio Morandi, el mestre del segle XX de les natures mortes refinades i essencials (del 4 febrer al 22 de maig). La mostra, titulada Morandi. Ressonància infinita, inclou més d’un centenar de dibuixos, pintures i gravats.
Dins el Picasso blau
El museu barceloní de l’artista exposa els estudis científics
El Museu Picasso ha sigut al llarg de l’última dècada un dels epicentres de les recerques científiques en les obres de l’època blava de l’artista malagueny que s’han fet arreu del món. Després d’acollir un simposi internacional el 2015, presentaran l’exposició L’època blava a la col·lecció [estudi científic] (del 5 d’abril al 25 de setembre), on s’examinaran aspectes d’un reguitzell d’obres com els materials, les capes de color i la reutilització de teles.
El cotxe com a obra d’art
Norman Foster exposarà una part de la seva col·lecció a Bilbao
L’arquitecte Norman Foster serà el comissari i un dels prestadors de la gran exposició que el Guggenheim de Bilbao dedicarà al paper del cotxe en la història de l’art i el disseny al llarg del segle XX, titulada Moviment, autos, art, arquitectura. Inclourà 38 cotxes emblemàtics i poc vistos i unes 300 obres d’artistes i arquitectes consagrats. Aquesta exposició obrirà les portes el 8 d’abril, després de la de les obres mestres del fauvisme fins al surrealisme del Museu d’Art Modern de París (de l’11 de febrer fins al 22 de maig).
La broma de Turner
El paisatgisme protagonitzarà una mostra estrella
El MNAC torna a col·laborar amb un gran museu internacional. Després del Museu d’Orsay, organitza una gran exposició de William Turner a Barcelona amb la col·laboració de la Tate, i en paral·lel farà una altra exposició de paisatgistes catalans del segle XIX.
!['Anant cap al ball (San Martino)', de William Turner.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 623 415"%3E%3C/svg%3E)
Un intensiu d’art català
La Vila Casas farà exposicions de Balcells, Viladot i Subirachs
La programació d’enguany dels diferents museus de la Fundació Vila Casas és un repàs polièdric a l’art català contemporani: faran exposicions de Guillem Viladot (Espais Volart, del 20 de maig al 2 d’octubre), Josep Maria Subirachs (Can Mario, del 18 de juny al 27 de novembre), Eugènia Balcells (Can Framis, del 4 d’octubre al 22 de gener) i Oscar Tusquets (Espais Volart, del 14 d’octubre al 15 de gener).
!['Àlbum portable', d'Eugènia Balcells.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 800"%3E%3C/svg%3E)
Cineastes als museus
Pedro Costa a La Virreina i Pere Portabella al Bòlit
La Virreina serà l’equipament on les exposicions de cineastes tindran més pes, amb dues mostres de caire internacional: una del portuguès Pedro Costa i una altra sobre l’escriptora Marguerite Duras. Al Bòlit de Girona s’endinsaran en un degà del cinema català, Pere Portabella. Pere Portabella: Acció Santos + Gosar Poder consisteix en una exposició sobre la relació entre el cineasta i Carles Santos i en una instal·lació d’Isaki Lacuesta que recrea el recital del 50è aniversari del Price dels Poetes, del qual Portabella en va fer una pel·lícula clandestina.
L’art dels estupefaents
El Bòlit de Girona explora totes les cares del ‘Narcohumanisme’
Sembla més que oportuna en temps de la crisi dels opiacis als Estats Units i els desigs d’evadir-se de la pandèmia aquesta altra exposició col·lectiva del Bòlit, Narcohumanisme (del març al maig), amb la qual es posaran damunt la taula “les ressonàncies culturals i contraculturals de les drogues”.
Paul Klee a la casa de Miró
El museu barceloní de l’artista exposa els estudis científics
La línia de col·laboracions de la Fundació Joan Miró amb altres museus monogràfics començarà a l’octubre amb una exposició de Paul Klee. El fil conductor serà l’observació de la natura que els agermana.
Tosquelles revolucionari
El CCCB rebrà la gran mostra d’aquest psiquiatre llegendari
El psiquiatre Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser una figura clau per a la cultura catalana i europea del seu temps i a la vegada és una figura molt desconeguda. El CCCB serà el centre català que acollirà la gran exposició sobre el seu llegat (del 7 d’abril al 28 d’agost). “Va dignificar la vida d’aquells que no comptaven, abandonats en manicomis i asils, alhora que denunciava les patologies de l’home normal sota l’Europa dels feixismes”, es pot llegir a la presentació.
![El psiquiatre Francesc Tosquelles a Saint-Alban.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 926"%3E%3C/svg%3E)
Tèxtils d’Albers i Lanceta
El matrimoni Albers a l’IVAM i Teresa Lanceta al Macba
Després del Guggenheim de Bilbao, l’obra d’Anni Albers torna a l’Estat amb una mostra a l’IVAM conjunta amb el seu espòs, Josef Albers. Inclourà unes 350 obres i documents de tota la seva carrera, des que es van conèixer a la Bauhaus. Precisament la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, és la comissària de la mostra de l’artista tèxtil Teresa Lanceta al Macba (del 8 d’abril a l’11 de setembre), amb obres des dels 70.
Dues grans artistes
Paula Rego al Picasso de Màlaga i Amèlia Riera a La Virreina
La Virreina satisfarà un deute històric, dedicar una gran exposició a Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019), una artista inclassificable dins l’art català contemporani i pionera en qüestions de gènere (del juliol a l’octubre). A Màlaga, el Museu Picasso rebrà la retrospectiva de la Tate Britain de la portuguesa Paula Rego, amb uns retrats que a vegades també tenen un punt surrealista (del 26 d’abril al 21 d’agost).
Els grans noms clàssics
La National Gallery exposarà Rafael i el MNAC Carracci
Després de l’accidentada gran exposició romana, la National Gallery de Londres es rendirà al geni de Rafael (del 9 d’abril al 31 de juliol), amb obres de grans museus com el Louvre i l’Hermitage; mentre que el Prado i el MNAC (de l’1 de juliol al 2 d’octubre) reuniran per primera vegada les pintures que un dels grans pintors del Barroc, Anibale Carracci, va fer per a la Capella Herrera de Roma.
![El Mas Miró, en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 766 431"%3E%3C/svg%3E)
