El directe d'Els Surfing Sirles és sempre salvatge, però dijous a la nit, en la presentació oficial a Barcelona del seu segon àlbum, el recent Romaní, semen i sang (2011), el quartet de punk garatger i pop psicodèlic va demostrar que ja ha superat l'etapa en què els seus concerts eren com un meló i no sabies mai com podien sortir. Els Sirles ja són capaços d'oferir un xou sòlid i sonorament competent, sense sacrificar per això la diversió esbojarrada que tan bé saben encomanar al públic. La prova és que, tot i la sobrietat -en tots els aspectes- del grup sobre l'escenari, durant bona part del concert un vigorós i alegre però inofensiu moshing va sacsejar les primeres files. El mesurat descontrol va permetre que ningú prengués mal fent surf sobre el públic, tot i que Martí Sales -veu i guitarra dels Sirles i, a aquestes altures, tot un professional del crowd surfing -, gairebé va fregar el baix sostre del soterrani de la plaça Reial amb el nas. Veient-lo cantar Taxista -primer senzill del nou àlbum, que narra la relació de sexe casual amb un professional del transport-, gronxant-se de panxa enlaire sobre el públic, podia semblar que els Sirles havien tocat el cel.
Tot i tractar-se de la presentació oficial de Romaní, semen i sang , el repertori va combinar cançons del nou disc (Montseny, Watusi '65 ), del primer, editat el 2010 ( El trineu, Han atropellat el gat ) i temes anteriors ( Fricandó, Pubilla ) inclosos al primer llançament dels Sirles, D'aquí 100 anys no hi haurà alcaldes -compartit amb El Mal Ja Està Fet i FP i publicat sota el nom del Tripartit Invertit-, un split que el segell Bankrobber (Mazoni, Sanjosex, El Petit de Cal Eril, Els Surfing Sirles...) té previst reeditar enguany.
Entre les absències, no van pujar a l'escenari ni la cantautora folk Maria Rodés, que fa cors a la magnífica La gravetat , ni el septet de música negra i jamaicana The Gramophone Allstars, que posen metalls al nou àlbum, i que van acompanyar els Sirles en la recent festa del 10è aniversari de Bankrobber. Però no se'ls va trobar a faltar. L'escenari del Sidecar és petit, i els Surfing Sirles són prou grans per omplir-lo solets.