El Suprem confirma la transferència a la Generalitat de documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil

BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional del 2 de juny del 2016 que va acordar la transferència a la Generalitat de determinats documents custodiats a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. Es tracta de documents que ja estaven identificats per la Comissió Mixta Estat-Generalitat però que encara no havien sigut entregats als seus legítims titulars, ja siguin persones físiques o jurídiques. Aquesta comissió va ser creada per la llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil. El TS desestima el recurs de l'advocat de l'Estat, que argumentava que es tracta de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes.

La sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional i ratifica que l'Estat ha d'entregar aquests documents a la Generalitat. L'Estat no havia accedit a entregar-los argumentant que es tractava de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes, com Socorro Rojo Internacional, la Unión Patriótica o Solidaridad Antifascista, i, per tant, al·legava que no era possible que els propietaris originals o els seus successors els poguessin recuperar.

En canvi, l'Audiència Nacional primer i ara el Tribunal Suprem donen la raó a la Generalitat, ja que la llei estableix que els documents identificats per la Comissió han de ser transferits a la Generalitat perquè siguin restituïts als seus propietaris. El Suprem subratlla que la Generalitat no adquireix amb aquesta transferència la titularitat dels béns i que "si resulta impossible la seva restitució als legítims titulars com preveuen l'article 5 de la llei 21/2005 i el decret 183/2008, els documents seguiran integrant l'Arxiu General de la Guerra Civil". Així doncs, els jutges conclouen que és una "obligació" per mandat legal (article 3.3 i 4.1 de la llei 21/2005) que el ministeri d'Educació, Cultura i Esports no pot incomplir.

La Generalitat reclamava no només els documents ja identificats per la Comissió i no transferits, sinó també altres que es referien a matèria d'ordre públic, la documentació de l'exèrcit català abans de la seva unificació amb l'exèrcit de la República el març del 1937, de les Milícies Antifeixistes, de la Consellera de Defensa i del Consell de Sanitat de la Guerra de la Generalitat, la documentació generada per la Junta Electoral de Barcelona i la del Tribunal Especial Popular de Barcelona.

L'Audiència Nacional va estimar la devolució dels documents identificats per la Comissió però va rebutjar les altres demandes de la Generalitat. Aquesta sentència només va ser recorreguda per l'advocat de l'Estat.

La Comissió de la Dignitat exigeix "immediatesa"

La Comissió de la Dignitat assegura que la transferència es pot fer de manera "immediata" perquè no s'ha de complir cap tràmit més ja que "tots els documents estan digitalitzats, perfectament identificats i ordenats en unes caixes que es van retenir".

Segons la Comissió de la Dignitat, un acord de la comissió mixta "no es podia modificar unilateralment" i, en tot cas, era la Generalitat qui té la competència de buscar els hereus i fer la devolució dels documents.

L'entitat ja ha avançat que es dirigirà a qui encapçali el ministeri de Cultura del nou govern espanyol per reclamar que "es compleixi d’una vegada la restitució dels documents requisats que manquen entre els que hi ha els de la Maçoneria catalana i, sobretot, els documents institucionals de la Generalitat de Justícia d’Ordre públic i els que es van localitzar a l’Arxiu Militar d’Àvila pertanyents a diversos departaments de la Generalitat".

Per a l'entitat, aquesta sentència suposa un reconeixement del dret de retorn i posa en evidència que l'Estat està complint "de mala gana" la llei de retorn els papers que es va aprovar el 17 de novembre del 2005.