Una 'superproducció' de terror "marica" de 12.000 euros

BarcelonaEl 2017 el director Marc Ferrer va presenciar al Festival de Sitges una projecció del clàssic del terror italià Suspiria presentada pel director, el rei del giallo Dario Argento, que el va “tornar boig” com poques pel·lícules ho havien fet fins llavors. “Em van fascinar tant les imatges i els colors que vaig començar a veure només giallos i slashers durant dos o tres anys –explica–. Les pel·lícules en què no assassinaven ningú em semblaven un avorriment”. Ferrer ja s'ha “desenganxat”, però el resultat d'aquella addició és patent a la pel·lícula que ha presentat al D'A, ¡Corten!, en què ell mateix interpreta un director de cinema obsessionat a rodar un giallo i tots els actors i actrius se li van morint pel camí, apunyalats per un assassí amb guants negres. És la primera pel·lícula de Ferrer amb suport d'una productora (Canada) i amb distribució de Filmin, un fet que ha disparat el pressupost a 12.000 euros. Les anteriors van costar entre 1.000 i 5.000 euros.

Una de les víctimes del film és l'Amapola, una diva de la cançó electropop que fitxa el protagonista per interpretar una diva musical en la pel·lícula que filmen els personatges de ¡Corten! “Estic farta del metacine i d'això d'interpretar-se a un mateix, Godard em sembla un pedant. Per què no fem una fantasia i prou?”, es queixa l'Amapola. La ironia és doble si sabem que qui interpreta l'Amapola és una diva real de la cançó electropop, La Prohibida, i que el diàleg està inspirat en una conversa que van tenir abans del rodatge la cantant i Ferrer, que vampiritza la realitat en les seves pel·lícules. “És que no tinc gaire imaginació”, diu per justificar-se Ferrer, que sempre interpreta un director en els seus films. A La Prohibida no li va importar, esclar. “Sempre havia tingut el somni de ser una actriu de terror italià –diu la cantant–. Si algun dia produeixo una pel·lícula vull que el Marc en sigui el director, però m'agradaria més que fos de ficció, amb un equip petit en un sol espai com a les pel·lícules de Jess Franco”.

Reivindicant les males actuacions

La Prohibida és la gran estrella de ¡Corten! però només la punta de l'iceberg de col·laboracions i cameos que fan de les pel·lícules de Ferrer una desfilada de figures de la Barcelona canalla i ànimes afins del món indie com el músic d'Hidronesse Genís Segarra, la cantant i performer Samantha Hudson, el periodista Pere Vall o la cantant dels Mátame Cariño, Marga Sardà. Ningú cobra per actuar i la majoria són amics. “I els que no ho són ho acaben sent”, diu Ferrer, que reivindica el treball amb actors no professionals “pel seu naturalisme i veritat, com la que veia als primers films d'Almodóvar”. A ¡Corten!, un periodista li pregunta per què els seus actors actuen tan malament. “Si un actor no actua bé, la pel·lícula és imperfecta –respon ell–. Si tothom actua malament, és un estil”.

Al film és habitual trobar actors en rols femenins sense que importi gaire precisar si el personatge és una dona lesbiana o un home drag. Ell fuig d'etiquetes com queer i prefereix definir la pel·lícula com un “giallo marica”. “Queer és la parauleta de moda però no hem d'oblidar que és una teoria, molt útil i necessària, però no una definició", apunta La Prohibida. Ferrer també proclama a la influència dels còmics de Nazario i el seu univers “de cabarets decadents i ambients mariques”, un món esborrat de la Barcelona real i dels seus imaginaris de ficció. “En part és una sort que hagin desaparegut, perquè eren ambients d'una transfòbia enorme –assenyala La Prohibida–. És bonic reivindicar- ho i recordar que existien, fins i tot des de l'humor i la ironia, però sense obviar que eren duríssims”.