Un Superman alienígena i familiar

The New York Times / Burbank (Los Angeles).Segons Zack Snyder, el director d' El hombre de acero , el nou film de Superman que ahir va arribar a la cartellera, les interpretacions modernes dels superherois demanen massa disculpes pels orígens dels personatges, com si fossin antiquats. "Intenten dissimular-ho introduint elements contemporanis en lloc d'abraçar una mitologia essencial que és tan a prova de bales com Superman. Quan els còmics el vesteixen amb texans i samarreta o una jaqueta de cuir amb una S, sempre penso «Què és això? Nois, és Superman. És el rei. Hauríeu d'agenollar-vos davant seu!»"

El que el film intenta fer, diu, és "respectar la S". Però la seva dona i coproductora, Deborah Snyder, el corregeix en un detall fonamental que han actualitzat a El hombre de acero . "No és una S -diu riallera-. Ara és un símbol d'esperança". La pel·lícula és l'últim intent de rejovenir una franquícia de la cultura popular amb dècades d'història construïda a partir d'un personatge que, malgrat els continuats esforços de guionistes i cineastes, és poc receptiu als intents de modernitzar-se.

És estrany que Superman trobi tants problemes als multicines en una època en què totes les pel·lícules de Hollywood inclouen algun home amb capa, màscara d'orelles punxegudes o armadura metàl·lica d'alta tecnologia. Les qualitats que fan etern Superman no el converteixen necessàriament en rellevant en aquesta època de personatges irònics i violents. Aquesta paradoxa és el que va motivar Snyder a dirigir el film. "És una contradicció: és una figura increïblement familiar i alhora alienígena i exòtica. Però tothom comparteix aquesta contradicció. Ningú és tan simple".

Fregant la ciència-ficció

El hombre de acero conserva elements tradicionals com la tensió de Superman (Henry Cavill) entre el seu pare kryptonià, Jor-El (Russell Crowe), i el seu pare adoptiu, Jonathan Kent (Kevin Costner), i l'atracció per Lois Lane (Amy Adams), la intrèpida reportera del Daily Planet . Al film també destaca el món de Krypton abans de la seva destrucció -un planeta trist amb tecnologia sofisticada i inquietant- i la traïció de Zod (Michael Shannon), el cruel kryptonià que s'enfrontarà a Kal-El a la Terra. El resultat és un Superman que frega la ciència-ficció i que pot decebre els espectadors que esperin una versió més realista. Però Snyder diu que aquesta aproximació està en l'ADN del personatge. "Si segueixes la lògica de Superman i intentes comprendre'l, sempre arribes a una solució de ciència-ficció". A aquesta mateixa conclusió van arribar Christopher Nolan -el director que va actualitzar Batman a l'escenari paranoic post 11-S amb El cavaller fosc - i el guionista David S. Goyer quan tots dos van concebre El hombre de acero mentre encaixaven les peces del puzle del guió d' El cavaller fosc: la llegenda reneix .

Tot i que Goyer va créixer admirant l'encant del Superman de Richard Donner, del 1978, mai va sentir una gran connexió amb l'heroi. "Sovint m'imaginava que jo era Batman, però mai Superman", confessa Goyer. Això va canviar quan va veure Superman en la seva primera encarnació, escrita i il·lustrada per Jerry Siegel i Joe Shuster a finals dels anys 30. La mitologia del personatge encara era fluida i la seva qualitat més destacada encara no s'havia tractat -fins i tot el seu característic poder de volar no estava establert i anava d'un lloc a un altre fent grans salts-. "Si realment era un extraterrestre -diu Goyer-, quan el món descobreix la seva existència, hauria de ser l'esdeveniment més important de la història. Canviaria el món per sempre".

Mentre escrivia el guió d' El hombre de acero , Goyer es va convertir en pare i en padrastre i va perdre el seu propi pare, experiències que van ajudar a donar forma als sentiments d'angoixa amb què lluita Superman. "Hi ha una escena en la pel·lícula en què un jove Clark diu a Jonathan Kent «Per què t'haig d'escoltar? No ets el meu pare». Bé, doncs és exactament el que em va dir a mi el meu fillastre", desvela.

Ràbia adolescent amb esteroides

Nolan va pensar en Snyder per la seva "aptitud innata" per veure els superherois com personatges reals. "El Zack entén el poder de la icona, però també el de la persona que hi ha al darrere". Que Snyder desmantellés les convencions narratives dels còmics a Watchmen , que situa els superherois en un món massa real, no va dissuadir Nolan per fer-li l'encàrrec. "És una ironia, però una ironia molt productiva -afirma Nolan-. El Zack és un cineasta que ha desconstruït una mitologia i ara l'ha de reconstruir. És un repte fascinant per a ell".

El que també va atreure Snyder al projecte va ser la visió clàssica i alhora contemporània del guió. Ell mateix va suggerir que no calia mostrar tot el procés de maduració del protagonista. "Assumim que Clark no és verge. No ho veiem, però ho donem per fet", diu. La nova versió del mite és, de fet, una història vella, la del jove que intenta trobar el seu lloc al món -"Ràbia adolescent amb esteroides", diu-. Però el nou Superman conté elements inèdits. "No estem acostumats a veure un Superman barbut en un vaixell pesquer", comenta Deborah Snyder.

Un al·licient per a Snyder va ser treballar amb actors destacats com Costner i Crowe, però també amb Henry Cavill, que ja va ser contractat per ser Superman en un projecte finalment cancel·lat del 2004 que incloïa noms com McG de director i J.J. Abrams de guionista. "Aquell film va caure a trossos abans de rodar-se -recorda Cavill-. Després es va posar en marxa un altre projecte, però ja no van comptar amb mi".

Convertit finalment en Superman una dècada després, Cavill diu que ha après a apreciar un heroi a qui tota la vida li han dit que és especial i, al mateix temps, que ha de dissimular el que el fa únic. "La perfecció sense esforç no és perfecció, sinó un do. Vèncer gràcies al treball dur i les bones decisions fan d'ell un personatge més interessant", diu.

Snyder admet que El hombre de acero no encaixa en el seu currículum d'estilitzades sèries B com el remake d' El despertar dels zombis o 300 , però opina que hi ha un lligam comú. "Els meus films són molt subversius, fins i tot quan la gent no se n'adonava -diu confiat-. I el que és subversiu de Superman és que no és subversiu".