Superherois en transformació
Thor i el Capità Amèrica no són els únics herois que canvien de raça o sexe als còmics. Truc publicitari o adaptació als nous temps?
BarcelonaAquesta setmana el portal satíric The Onion va publicar que Marvel havia decidit fer un canvi radical en un dels seu personatges clàssics, el Follet Verd. En la seva nova versió, explicava l’article, el gran enemic de Spiderman seria ara... esquerrà. L’article era, esclar, una resposta irònica a l’anunci fet per Marvel uns dies abans sobre la nova encarnació d’alguns dels personatges icònics: Thor passaria a ser un personatge femení i el Capità Amèrica un home negre, Sam Wilson, conegut també com el Falcó.
La conya de The Onion evoca la distància amb què perceben aquests canvis alguns aficionats que coneixen la llarga història de metamorfosis i mutacions que caracteritza el gènere. Julián M. Clemente, director editorial de Panini, que publica els còmics Marvel a Espanya, apunta que “és un fenomen que s’ha repetit al llarg del temps” i cita els canvis que van viure a finals dels 80 els grans herois de Marvel. “El Capità Amèrica va ser substituït per un paio d’extrema dreta, Thor per Thunderstrike i l’Iron Man per la Màquina de Guerra. Com a aficionat, innocent, pensaves que res tornaria a ser igual, però al cap d’uns anys els personatges tornaven a ser els d’abans”.
Santiago García, guionista i teòric especialista en còmic, critica “el cicle de represa contínua” que viuen els còmics de superherois de Marvel i DC. “Durant els últims temps, els personatges importants han viscut cicles de mort, substitució, resurrecció i retorn triomfal. I cada vegada més curts. Ja no sé quantes vegades he vist morir i ressuscitar Spiderman en els últims anys. L’última gran història del Capità Amèrica va ser aquella en què el maten i el substitueixen pel Soldat d’Hivern i, tot i que sembla que fos ahir, ja preparen una altra història en què el substitueixen pel Falcó”.
La cultura de l’esdeveniment
El que no es pot negar és el gran impacte mediàtic que encara tenen anuncis com els que ha fet Marvel. “Els mitjans sobredimensionen aquestes notícies”, apunta Clemente. “Sobretot a l’estiu, sembla que es tirin damunt del teletip. Tot i això, sempre és bo que una cosa que passa als còmics salti als mitjans perquè, es tracti amb més o menys seriositat, atreu l’atenció de molta gent. Jo sempre tindré gravat en la memòria el dia en què Iñaki Gabilondo va donar la notícia de la mort del Capità Amèrica. Esclar que, uns mesos després, va informar de la seva resurrecció”.
El canvi de sexe de Thor, per exemple, no es va fer a través d’una nota de premsa, sinó al popular talk show nord-americà The view, presentat per Whoopi Goldberg. Marvel busca descaradament la complicitat dels mitjans en un tipus d’accions que García qualifica d’“esdeveniments prefabricats per mirar de cridar l’atenció” però que Clemente no veu del tot malament, “sempre que siguin esdeveniments que realment responen a necessitats de la història”. I posa l’exemple dels canvis del Capità Amèrica i Thor, “perquè els guionistes feia molt de temps que els preparaven”.
Però d’on ve aquesta cultura de l’esdeveniment? Kevin Feige, productor de la divisió cinematogràfica de Marvel, confessava fa un mes que encara no havien esbrinat com podien traslladar l’èxit de les pel·lícules als còmics. “Els còmics de superherois cada vegada tenen menys impacte -opina García-. Avui dia molts nens coneixen Spiderman pel cinema, els dibuixos animats o els videojocs però no saben que és un personatge de còmic. Quan s’adapta al cinema una novel·la gràfica, les vendes sí que augmenten. Però amb els films de superherois no passa el mateix perquè, en realitat, no adapten un còmic, sinó un personatge”.
Revolució o maquillatge?
Un dels arguments que van circular després de les transformacions de Thor i el Capità Amèrica és que els còmics de superherois volien combatre l’acusació de ser un reducte masclista i wasp per atreure un públic més divers. De fet, molts dels esdeveniments del gènere que han saltat als diaris els últims anys tenen a veure amb l’orientació sexual dels personatges, com ara el matrimoni del mutant Northstar. “El Green Lantern de la sèrie Tierra 2 és ara un personatge obertament gai amb parella i tot -explica Francisco Calderón, director d’ECC, que publica els còmics DC a Espanya-. I Batwoman també és lesbiana. Es tracta de reflectir la societat d’avui dia amb normalitat, tot i que el fet que això encara sigui objecte de debat vol dir que les coses encara no estan normalitzades”. “Als còmics de Marvel hi ha una gran pluralitat de races i gèneres -afegeix Clemente-. Hi ha col·leccions amb protagonistes femenines, de diferents races i gent que professa religions diverses”. Santiago García recorda que als 70 Marvel va “aprofitar la moda blaxploitation” amb personatges com Luke Cage. “40 anys després seguim amb la mateixa història. És maquillatge. El que seria revolucionari no és que Sam Wilson sigui ara el Capità Amèrica, com si fos allò a què en el fons aspira, sinó que Steve Rogers es convertís en el Falcó”.
