Sundance s’omple de flatulències i excentricitat

Serà complicat superar Swiss army man, una comèdia dramàtica centrada en un cadàver extremadament flatulent amb una gran erecció, com a pel·lícula més recargolada de l’actual edició de Sundance. Però Tickled ho intentarà. Presentat diumenge al festival, aquest documental segueix un reporter televisiu de Nova Zelanda, David Farrier, en un viatge a través dels Estats Units per descobrir la veritat sobre uns esdeveniments que s’anuncien com a “competicions de resistència de pessigolles”. Segons el film, en aquests actes es paga a homes joves perquè es deixin lligar i fer pessigolles davant la càmera. “Vaig pensar que un documental seria una bona forma d’aturar el nombre de víctimes -assegura Farrier-. Els participants sovint hi van enganyats i se’ls amenaça perquè s’estiguin quiets”.

El Festival de Sundance, que va arrencar dijous passat, s’està guanyant una merescuda fama d’extravagant. L’any passat, un dels títols programats va ser Finders keepers, un documental més increïble que qualsevol ficció que gira al voltant d’una cama, amputada i momificada, en el centre d’una batalla per la seva custòdia legal. Però alguns visitants del festival, especialment els distribuïdors a la caça d’èxits potencials, s’estan queixant aquest any perquè el festival ha caigut en un pou profund de cinema d’autor.

Un cadàver molt pràctic

El públic va abandonar de manera massiva la première de Swiss army man, desconcertat per la història d’un nàufrag (Paul Dano) que s’ajuda d’un cadàver (Daniel Radcliffe) per sobreviure en una illa deserta, ja sigui fent-lo servir per obrir llaunes o com a nau improvisada que s’impulsa mitjançant les seves potents ventositats.

La programació d’aquesta edició també inclou Wild, sobre una dona que té relacions sexuals amb un llop, i The lure, un musical de terror sobre sirenes poloneses assedegades de sang. La guia de Sundance alerta que The greasy strangler, una comèdia de terror paternofilial, té “tants moments desagradables i ofensius com diabòlicament divertits”. En la seva ressenya, The Guardian la descriu com “una allau de profanitat, flatulències, cel·lulitis, menjar fastigós, violència de dibuixos animats i primers plans de fal·lus”. Els programadors de Sundance estan orgullosos del cartell d’aquesta edició i recorden que no avaluen les pel·lícules basant-se en el seu potencial per atreure el gran públic. “El criteri, en realitat, no ha canviat -remarca John Cooper, el director del festival-. Com sempre, intentem buscar noves veus i maneres originals d’explicar històries. Perseguim la creativitat”.

Els 92 minuts de Tickled, certament, tenen aquests atributs. El projecte, produït per Carthew Neal, es va posar en marxa quan Farrier va descobrir una pàgina de Facebook buscant participants per a competicions de pessigolles. Com s’explica a la pel·lícula, va començar a fer preguntes, identificant-se com un periodista, i immediatament va rebre avisos per deixar-ho estar. “Associar-nos amb un homosexual no és una cosa que nosaltres perseguim”, va escriure-li l’organitzador d’una competició de pessigolles, suposadament després d’haver investigat el periodista per internet. “Em va semblar una resposta estranya -diu Farrier secament al film-. Especialment considerant que l’esport semblava una mica gai”. Decidits, fins i tot quan les amenaces van pujar de to, Farrier i el seu codirector, Dylarn Reeve, van investigar l’entramat per Califòrnia, Michigan i Nova York. La pel·lícula acaba amb els dos cineastes desemmascarant el capitost de la trama de les pessigolles. “De vegades va ser difícil tirar endavant el projecte. Les amenaces eren esgarrifoses. I, a més, tinc moltes pessigolles”, explica Farrier.