El subsol amagava una Baetulo més gran, més rica i més vinícola

BarcelonaBaetulo i Bàrcinotenen vides paral·leles. Només les separen 12 quilòmetres de distància i van ser fundades pels romans amb 80 anys de diferència sobre petits turons prop del mar, amb l’objectiu de controlar el territori. Bàrcino tenia fama de concentrar cases més cares i més profusament decorades, i Baetulo (amb les excepcions de la domus dels Dofins i la domus de l’Heura), de tenir cases més petites i senzilles. Però les excavacions sempre poden capgirar o matisar el discurs historiogràfic.

És el cas de l’última troballa arqueològica que s’ha produït entre l’avinguda de Martí Pujol i l’avinguda del President Companys de Badalona, on aviat es construirà el vial lateral de la C-31. Abans de fer les obres, com que l’espai forma part del jaciment romà de Baetulo, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), es va fer una excavació d’urgència i la setmana passada va aflorar un imponent conjunt de domus, un espectacular mosaic perfectament conservat i més de 200 rases de vinya d’època romana.

Tot plegat confirma que Baetulo era més gran, més rica i més vinícola del que es pensava. El subsol amagava també el col·lector del cardo maximus. “Com a mínim hi havia una línia més d’ insulae [l’equivalent actual seria una illa de cases], per tant, Baetulo passaria de tenir-ne noua tenir-ne deu”, explica l’arqueòloga Clara Forn.

Les domus estan perfectament alineades amb el carrer principal i es van construir a finals del segle I aC. Eren habitatges grans, amb pintures murals i paviments. Una d’elles tenia unes termes privades i un mosaic exuberant. Al llarg del temps s’hi van fer diverses reformes. “Eren cases benestants, els seus habitants segurament formaven part de l’elit de la ciutat”, diu Forn. Les domus desenterrades també documenten l’ocupació del turó d’en Rosés des del segle I aC i, almenys, fins al segle IV dC. “És la primera vegada que trobem tantes rases de vinya juntes, i confirmen que la vinya era part del paisatge de Baetulo des del segle I aC fins a principis del XX. En època romana hi havia grans explotacions vinícoles”, explica Forn.

La DO Baetulo

De fet, el vi de Baetulo s’exportava a molts racons de l’Imperi Romà. En els últims anys s’han fet diverses descobertes que documenten que es consumia a Londinium (l’actual Londres), Roma i Narbo Martius (Narbona). Entre el setembre del 2006 i el maig del 2009 es va excavar el subsol de la plaça de Pompeu Fabra per les obres del metro de Badalona i es va trobar un extens centre terrisser per a la producció a gran escala d’àmfores per al transport del vi (grans forns, magatzems, basses per processar l’argila) que es calcula que es va construir cap al 40 aC. En aquella època hi havia una gran demanda de vi i per transportar-lo en els vaixells que sortien del port de Baetulo es va incrementar la producció d’àmfores, moltes amb el segell del badaloní M. Porcivs, un gran productor.

El 2014 un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i del Museu de Badalona també van identificar àmfores de Baetulo en tres vaixells del segle I dC enfonsats a la costa mediterrània. Plini parlava del vi de Baetulo de la Laietana, però el qualificava de senzill, l’anomenava “vi de tropa”. Forn, però, no descarta que entre els molts productors de vins que hi havia a Baetulo n’hi hagués que elaboressin vins més sofisticats i de més qualitat. Si el vi de Baetulo arribava fins a Roma no era perquè a Itàlia hi hagués una crisi de la producció vinícola sinó perquè se’n consumia més o els romans desitjaven provar nous vins de gustos exòtics. Potser van trobar a Baetulo el seu Priorat.

L’esplendor de Baetulo va coincidir amb el govern d’August, l’emperador que va fundar Bàrcino. En aquella època la ciutat va créixer molt i hi va haver grans projectes urbanístics i de noves construccions, però a partir del segle II, mentre Bàrcino creixia, a Baetulo hi va haver molt pocs canvis. “Pot ser que es construís i que alguns projectes no s’acabessin, o que hi hagués una part de la ciutat urbanitzada però no acabada”, diu Forn.

Aquella Baetulo esplendorosa, però, no s’ha esvaït del tot. Queden les restes del teatre, un edifici públic construït a finals del segle I que podia acollir unes 1.800 persones, la domus de Quint Licini i els seus bells jardins i la domus dels Dofins i els seus mosaics i pintures murals. Quan comencin les obres del vial de la C-31, les restes de les domus es tornaran a cobrir de terra. Forn, però, espera poder exhibir el mosaic amb delicats dibuixos en forma de pètals que s’entrellacen al Museu de Badalona.