Turisme, feixisme, i les ganes de viure malgrat tot

En una espectacular terrassa d’un hotel mexicà, a les costes del Pacífic que han estat envaïdes per la primera turistificació massiva mentre al món es lliura la Segona Guerra Mundial, té lloc La nit de la iguana, de Tennessee Williams. Hi coincideixen la dona que regenta l’hotel, un antic reverend expulsat de l’Església per fornici i blasfèmia que ara exerceix de guia turístic i una artista que volta pel món amb el seu avi per intentar col·locar les seves aquarel·les. Nora Navas i Joan Carreras interpreten els dos protagonistes d’una història que va popularitzar l’adaptació cinematogràfica de John Huston del 1964 amb Ava Gardner i Richard Burton, que abans havia estrenat a Broadway Bette Davis, i que al Teatre Nacional comptarà amb un repartiment estel·lar que també inclou Màrcia Cisteró, Lluís Soler, Paula Jornet i Paul Berrondo, entre altres. Són una companyia de dotze actors i un extens equip tècnic, tota una fita en temps de covid i de bombolles familiars, de manera que esperen resistir sense baixes a la Sala Gran del teatre fins al 28 de març. 

Carlota Subirós és la directora que va rebre l’encàrrec de tornar-se a enfrontar a un dels grans textos del dramaturg nord-americà (després de superar amb bona nota La rosa tatuada fa vuit anys) i que ha adaptat i dirigit aquesta “peça simfònica” d’uns personatges “en caiguda lliure cap a la destrucció o la salvació”, i que malgrat tot mantenen l’impuls “brutal per celebrar la vida”.

Som als anys quaranta, en plena amenaça mundial del feixisme, en un lloc on els estrangers estan exercint de “colonitzadors”. Els paral·lelismes amb l’actualitat se succeeixen: globalització, turisme de masses i també una insatisfacció perenne per la falta d’alternatives al present. L’obra retrata les tribulacions sexuals d’uns personatges que se senten sols i frustrats, però que malgrat això senten “una força llibertària”. Per a Subirós, són uns “supervivents que es troben al final del seu camí o en un revolt molt difícil i tot i això hi posen humor, ràbia, desig i un impuls abassegador per la vida”. 

Per a la directora, l’obra parla de la resiliència i va més enllà dels temes que oferia la versió cinematogràfica, de la qual ha volgut distanciar-se. Nora Navas també ha volgut fugir de comparacions amb Gardner. Per a Joan Carreras, es tracta d’un acte de resistència dels personatges per no deixar-se abatre pels seus “fantasmes”: “L’autor no demana que els derrotin sinó que aprenguin a conviure-hi”, afirma. L’esperit de superació de Tennessee Williams ha transcendit a la realitat: “Cada dia d’assaig ha sigut una celebració de l’ofici”, assegurava la directora.