‘Stella cadente’ i ‘El niño’ es disputen els premis Gaudí

BarcelonaLes nominacions als premis Gaudí ja han assenyalat les seves preferides: Stella cadente, la història d’Amadeu de Savoia explicada des de la mirada poètica del barceloní Lluís Miñarro, i El niño, el trepidant retrat del narcotràfic a l’estret de Gibraltar filmat pel mallorquí Daniel Monzón. La primera té tretze nominacions, incloent-hi la de millor pel·lícula. I El niño n’acumula quinze, entre les quals la de millor pel·lícula en llengua no catalana. Són les dues més ben posicionades per triomfar en la gala que se celebrarà diumenge dia 1 de febrer al Sant Jordi Club de Barcelona, nou emplaçament del lliurament dels Gaudí a causa de les obres que es fan al BTM.

“Per què fem aquests premis?”, es preguntava ahir la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, durant un acte celebrat a la Pedrera que va servir per anunciar les nominacions als VII Premis Gaudí. I ella mateixa es responia: “Com totes les acadèmies de cinema del món, l’únic que volem és trobar el nostre públic i contribuir a promocionar el cinema”.

La tria dels 377 acadèmics evidencia que volen promocionar el cinema sense privilegiar cap model i fent confluir diverses maneres productives. Per exemple, el cinema de cambra que amara el debut de Miñarro com a director conviu amb el nervi d’acció del thriller coral de Monzón i amb l’economia de recursos de 10.000 km, la pel·lícula de Carlos Marques-Marcet que opta a vuit premis, dos dels quals reconeixen la feina dels seus dos únics intèrprets: Natalia Tena i David Verdaguer. Pel que fa al gènere, domina el drama, amb títols com Rastres de sàndal, de Maria Ripoll, amb vuit nominacions, i Hermosa juventud, de Jaime Rosales, amb cinc. També hi ha espai per al terror de [REC]4. Apocalipsis, de Jaume Balagueró, present en nou categories. Un cop més, però, no hi ha cap comèdia entre les nominades.

A més de Stella cadente i Rastres de sàndal, en la disputa pel Gaudí a la millor pel·lícula també hi participen L’altra frontera, d’André Cruz Shiraiwa, i Born, de Claudio Zulian. En l’apartat de film en llengua no catalana, El niño té com a rivals 10.000 km, Hermosa juventud i [REC]4. Apocalipsis.

Interpretacions amb noms de pes

Les categories interpretatives tenen difícil pronòstic, tot i que l’actriu madrilenya Bárbara Lennie parteix amb un avantatge estadístic perquè està nominada com a millor protagonista i millor secundària pels seus papers a Stella cadente i El niño, respectivament. En el rol principal, Lennie competeix amb Aina Clotet ( Rastres de sàndal ), Ingrid García-Jonsson (Hermosa juventud ) i Natalia Tena ( 10.000 km ). I com a secundària, amb Vicky Peña ( Los tontos y los estúpidos ), Mercè Arànega ( Born ) i Rosa Novell ( Rastres de sàndal ).

En l’àmbit masculí, El niño aporta fins a quatre canditats: l’experimentat Luis Tosar i el debutant Jesús Castro en la categoria del millor actor protagonista, i Eduard Fernández i Sergi López en la de millor secundari. Tosar i Castro tenen com a rivals dos actors que han construït dos personatges de complexa profunditat emocional: David Verdaguer com a 50% d’una relació marcada per la distància a 10.000 km, i Àlex Brendemühl en el paper d’Amadeu de Savoia, un rei al qual no van deixar regnar, a Stella cadente. La pel·lícula de Miñarro també té dos candidats a millor secundari: Francesc Garrido i Àlex Batllori.

El frec a frec entre El niño i Stella cadente fa tota la pinta de convertir-se en un duel intens al llarg de tota la cerimònia de lliurament dels Gaudí, perquè les dues pel·lícules són presents en les nominacions a millor director, guió, direcció artística, fotografia, muntatge i so.

El general Prim, l’home que va convèncer Amadeu de Savoia per acceptar la corona espanyola, és el protagonista de Prim: el asesinato de la calle del Turco, de Miguel Bardem Aguado, una de les quatre nominades a millor pel·lícula per a televisió, una categoria en què tots el títols tenen a veure amb personatges reals: L’últim ball de Carmen Amaya, de Judith Colell; Vicenç Ferrer, d’Agustí Crespi, i Descalç sobre la terra vermella, el film d’Oriol Ferrer sobre Pere Casaldàliga. Pel que fa als documentals, Ventura Durall dirigeix dos dels nominats: Els anys salvatges i Bugarach. I si es fa cas dels premis obtinguts prèviament, Ida, del polonès Pawel Pawlikowski té tots els números per endur-se el Gaudí a la millor pel·lícula europea. Les seves rivals són la italiana La grande bellezza, de Paolo Sorrentino, i les espanyoles La isla mínima, d’Alberto Rodríguez, i Magical girl, la pel·lícula de Carlos Vermut protagonitzada per Bárbara Lennie.

Segons Passola, aquests Gaudí seran els de “la consolidació”. Tanmateix, els acadèmics han tingut menys títols per triar els quatre nominats de cada categoria, perquè hi ha hagut menys pel·lícules inscrites. De les 91 de l’edició anterior s’ha passat a 78, de les quals 10 són ficcions en llengua catalana (13 l’any passat), i 16 en llengua no catalana (quatre menys). També han baixat els films per a televisió (de 9 a 6). En canvi, es manté el nombre de documentals (17) i torna a haver-hi Gaudí a millor pel·lícula d’animació, tot i que només amb dues candidates: Els cap de drap a la selva de l’arc de Sant Martí, d’Àlex Colls, i Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo, de Javier Fesser.