Stefan Zweig: "No hi ha res que odiï més que les nacions egòlatres"

Barcelona"No hi ha res que odiï més que les nacions egòlatres que no accepten la diversitat de pobles i de persones", escriu Stefan Zweig (Viena, 1881 - Brasil, 1942) en una de les cartes que va enviar el 1921 a Hans Rosenkranz, que aleshores tenia 16 anys, i que volia ser escriptor i era un gran admirador de l'escriptor austríac. Zweig i Rosenkranz van intercanviar molta correspondència i l'escriptor es va convertir en el mentor del jove aspirant a escriptor. Ara la fillastra de Rosenkranz, Hanna Jacobson, ha donat a la Biblioteca Nacional d'Israel les 26 cartes i les sis postals que conserva de Zweig.

L'escriptor, que va viure l'Europa d'entreguerres, simbolitza els valors de la democràcia, l'antibel·licisme i l'humanisme. Són cèlebres les seves biografies de Maria Stuart i Maria Antonieta o la tràgica 'Carta d'una desconeguda'. Però segurament una de les seves obres més conegudes és precisament un retrat del temps que li va tocar viure: 'El món d’ahir. Memòries d’un europeu'.

En una de les cartes, Rosenkranz diu a Zweig que vol anar a viure a Israel. Zweig no l'hi aconsella perquè el fill d'un amic seu hi va morir i va deixar "una ferida oberta". Stefan Litt, el responsable de catalogar i ordenar els arxius de Zweig, assegura que les cartes aporten nova informació sobre l'escriptor perquè durant la dècada que va durar l'intercanvi de correspondència dóna molts consells al jove Rosenkranz. L'escriptor austríac aconsella al jove aspirant a escriptor estudiar a la universitat, conèixer altres països i altres cultures i sobretot aprendre idiomes: "Aprèn idiomes ara! Aquesta és la porta a la llibertat. Qui sap, potser Alemanya i Europa acabaran sent tan opressius que un esperit lliure ja no hi podrà ni respirar", escriu.

Zweig també escriu sobre la qüestió jueva: "Feia segles que el judaisme no tenia un ressorgiment i un refloriment com l'està tenint ara. Potser és el reviscolament abans de l'extinció. Potser no és res més que una breu explosió en un món ple d'odi". I afegeix: "Els jueus han d'estar orgullosos del seu judaisme i lloar-lo però no és adient presumir d'allò que has aconseguit amb les teves pròpies mans per no parlar d'allò que ha aconseguit una massa homogènia a la qual pertanys... L'antisemitisme, l'odi i els conflictes interns són elements que formen part de la nostra historia i el nostre destí sempre problemàtic... Per tant, hem de buscar-hi la sortida: hem de ser valents i acceptar el nostre destí: si el judaisme és una tragèdia, vivim-la".

Zweig es va suïcidar el 22 de febrer de 1942 amb la seva dona a la ciutat brasilera de Petrópolis desesperat pel futur d'Europa. Va escriure: "Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal, el bé més preuat sobre la Terra". El seu admirador també es va acabar suïcidant al cap de 14 anys. Rosenkranz no va acabar sent escriptor. Va immigrar a Palestina el desembre del 1933 i va lluitar a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Va acabar emmalaltint durant la guerra i mai es va recuperar.