Stay Homas: "No sabem com hem tingut la flor al cul de caure-li en gràcia a Rubén Blades"

BarcelonaStay Homas, l'aliança forjada durant el confinament entre els músics Guillem Boltó, Klaus Stroink i Rai Benet, continua sòlida i productiva. Un mes abans d'engegar una gira, es treuen del barret Here2play (Halley Records), una mixtape de sis cançons que inclou col·laboracions de Rubén Blades, Manu Chao, Juanito Makandé i Vic Mirallas. En parlem amb Boltó i Stroink.

D’on surten aquestes sis cançons?

— Guillem Boltó: De la terrassa: algunes del confinament i les altres de l’any passat.

Sí que va ser profitós el confinament.

— G.B.: Tenim unes cinquanta cançons a guitarra, galleda i coses... Des que vam publicar la primera mixtape ja teníem la idea de fer-ne una segona perquè tenim molts temes sense publicar.

Els publiqueu ara com a escalfament de la gira que comença el 2 d’abril?

— Klaus Stroink: Sí, però no sé quina cosa és conseqüència de l’altra. És més aviat fer la gira per tenir l’oportunitat de tocar aquests temes i els altres. També estem en una dinàmica discogràfica una mica estranya perquè els nostres artistes preferits ja no fan discos, o ja no recullen temes d’aquesta manera, i en canvi nosaltres pràcticament és l’únic que hem fet: en un any i mig hem tret dues mixtapes i un disc.

Hi ha exemples de totes dues coses, entre els vostres preferits. Manu Chao fa temps que no participa en les convencions discogràfiques, però Rubén Blades l’any passat va publicar un parell de discos.

— G.B.: Rubén Blades és incansable: si amb 73 anys encara estàs en actiu i fent discos o concerts és que jugues en una altra lliga; aquest home té set de tocar.

Com valoreu el fet que el Festival Cruïlla programi artistes com Rubén Blades i Juan Luis Guerra?

— K.S.: A mi em sembla espectacular. Mola que el Cruïlla programi salsa i música afrocubana. A nosaltres ens flipa aquesta música, l’hem estudiat molt, i seria espectacular que cada any es dediqués una nit del festival a aquestes músiques.

Com vau aconseguir la col·laboració de Rubén Blades?

— G.B.: Ens van escriure des del seu compte de Twitter: "Nois, diu el Rubén que li ha agradat molt la vostra música". El col·lega que li porta les xarxes ens va dir que el Rubén volia fer un Zoom amb nosaltres. Va ser com: «De debò? Xerrarem amb aquesta llegenda viva un dia normal pel mòbil!?» I sí, vam estar xerrant. Seria l’abril o el maig del 2020, en ple confinament. Vam parlar sobre fer alguna cosa però tot plegat va quedar en l’aire. L’any següent, quan vam tornar a fer cançons a la terrassa, hi vam reprendre el contacte. Vam intercanviar idees i de cop estàvem fent un tema junts. I no sé gaire bé com hem tingut la flor al cul de caure-li en gràcia.

La cançó amb Rubén Blades sembla dues o tres cançons en una.

— G.B.: Ell mateix ens va dir l’altre dia que és un tema rock amb son i doo-wop.

I la lletra sembla contradictòria. Primer ell diu "No le caigo bien al suegro porque en tu cuerpo me alegro", però després ve el despit, o el desamor.

— K.S.: Crec que ell ha jugat al mateix joc que nosaltres. Quan vam compondre el tema, va veure que estava en tonalitat menor i que la tornada modulava a major, una tonalitat que implica felicitat. Estàvem amb una estrofa que deia "aún me pregunto si tú harías por mí lo que yo hice por nada", supertrista, i aleshores el Guillem va tenir l’ocurrència d'afegir-hi una parida superromàntica: "Es pooor ti". I vam, pensar que molaria anar a major, dir "Es por ti" i fer un trencament molt ràpid. Crec que el Rubén també juga amb aquest contrast. En qualsevol cas, Rubén Blades ja pot estar recitant la Bíblia, que com camina, com entra! El que canta és veritat sempre.

I el contacte amb el Manu Chao?

— K.S.: Va ser durant el confinament. Estàvem com flipant: és Manu Chao, la influència més heavy que tenim des de la nostra infantesa. Hem escoltat discos de Manu Chao? Sí. Hem anat a concerts de Manu Chao? Sí. Però és que des dels 18 anys estem tocant una música catalana que és la música més influïda per Manu Chao del món: rock mestís, rumba-reggae... Va ser molt enriquidor quedar amb ell.

Escoltant Dos besos, la cançó que feu amb Juanito Makandé i en què feu servir uns versos de Kiko Veneno, he pensat que l’esperit del que fèieu a la terrassa no és tan diferent del de les sobretaules del C. Tangana.

— G.B.: Si els ajuntéssim a tots en una taula i féssim un sopar, ja seria increïble, encara que no féssim música. Però encara ens falta una bona estona per poder fer un tiny desk com el del Tangana.

¿Us agrada la manera com C. Tangana integra les músiques populars en el seu discurs artístic?

— G.B.: Molt. Ha trobat una manera de lligar el folklore i l’Espanya castissa i donar-li un toc modern i actual; a cada pal que toca li dona la seva personalitat, i de la mà de l’Alizzz, que és un crac. El disc El madrileño és de treure’s el barret.

A la mixtape també hi col·labora Vic Mirallas...

— G.B.: El Vic havia viscut en aquell pis... Abans que hi entrés jo, hi era ell. Si la pandèmia hagués arribat un parell d’anys abans, els Stay Homas haurien pogut ser el Rai, el Klaus i el Vic.

El tema amb ell és el més funk que heu fet fins ara, oi?

— G.B.:Estamos mal també ho era, però té una guitarra espanyola i un toc més suau. Aquí en canvi ens hem arremangat. I el trosset del Rai amb el baix és el millor de la mixtape.

Quina és la cançó de Stay Homas més rendible, econòmicament i artísticament?

— G.B.: Dels primers dies de confinament, Stay homa i Gotta be patient es van convertir en un fenomen per la viralitat: al Rubén Blades li va arribar per WhatsApp, i tot venia perquè nosaltres els havíem enviat a les nostres mares per WhatsApp. Tota la viralitat aquesta és un gran què. Però a Spotify hi ha cinc o sis cançons més escoltades que aquestes. Bright side, almenys aquí, ha sigut una cançó que també ha agradat... Som un grup tan curiós que crec que encara no tenim una cançó que sigui la que hem de fer l’última dels concerts tant sí com no. Les merdes, si anem a tocar a Valladolid, potser no hi connecten tant. En uns bolos la gent connecta a mort amb Volveré a empezar, en altres amb Del revés... Poseu-vos d’acord en quina és la preferida perquè nosaltres hem de fer un directe [riu].

¿I el repertori l’adapteu en funció de si toqueu al Regne Unit o a l’Argentina?

— G.B.: No. Farem el mateix repertori. Es tracta que estigui equilibrat, que tingui una miqueta de tot el que hem fet, però un sol directe.

¿En la posada en escena mantindreu algun record de l’etapa a la terrassa?

— G.B.: Hi estem treballant. És possible que algun dia als concerts hi acabem portant la galleda dintre d’una vitrina perquè la vegin, que quedi constància que existeix i prou.