TORNA LA SAGA GALÀCTICA
Cultura14/12/2015

‘Star Wars’: cinc dècades canviant les regles

Les produccions de George Lucas han modificat els paradigmes de la indústria del cinema

Manu Yáñez
i Manu Yáñez

BarcelonaEn l’imaginari col·lectiu la saga de Star Warsés sinònim d’aventures galàctiques, personatges de llegenda i espectacle audiovisual. Tanmateix, més enllà de la dimensió mítica, en la saga creada per George Lucas s’hi amaguen tot un seguit de canvis de paradigma que han marcat la història financera i tecnològica de Hollywood durant les últimes cinc dècades. Abans del desembarcament de Star Wars: El despertar de la força, revisem el llegat industrial de la saga galàctica.

Anys 70: la llei de la taquilla

Estrenada l’any 1977, La guerra de les galàxies no va ser el primer gran èxit rebentataquilles de la dècada. Dos anys abans Tauró de Steven Spielberg havia batejat el concepte del blockbuster -la gran producció d’èxit comercial i popular- gràcies als més de 100 milions de dòlars de recaptació que va aconseguir només als Estats Units. Per la seva banda, amb 220 milions recaptats als Estats Units en la seva estrena, La guerra de les galàxies es va convertir, sobradament, en la pel·lícula més taquillera de la història, i va elevar George Lucas a la categoria de rei Mides i, de retruc, va ennuvolar el futur del Nou Hollywood d’ Easy rider, Francis Ford Coppola, William Friedkin... Caracteritzar les pel·lícules de Spielberg i Lucas com a passatemps per al gran públic no és més que una simplificació, però no hi ha dubte que el to ingenu i fantasiós d’aquells films va captivar un gruix de nous espectadors i una indústria farta de la megalomania dels autors del Nou Hollywood. Després de l’empenta contracultural (i adulta) del cinema de l’era del Vietnam, havia arribat l’hora de l’entreteniment evasiu (i juvenil) a gran escala.

Cargando
No hay anuncios

Anys 80: l’esquer comercial

Cargando
No hay anuncios

Abans de La guerra de les galàxies, Walt Disney ja havia ensenyat al món les possibilitats extracinematogràfiques del negoci del cinema (dels ninots de Mickey Mouse al parc Disney World), però va ser Lucas qui va portar la idea del marxandatge a l’excel·lència comercial. Figures, samarretes, sabres de llum, jocs de taula, llibres, menús de menjar ràpid, cereals... Res es va escapar a l’enginy empresarial de Lucas, que va fer la jugada mestra de renunciar al sou de director a canvi de quedar-se tots els drets del marxandatge, quan va negociar amb 20th Century Fox. I això que en aquell temps aquest aspecte del negoci representava una part insignificant de la comercialització d’un film. Al final Lucas haurà fet més diners amb els productes derivats de la saga (uns 12.000 milions de dòlars) que amb les pel·lícules. Gràcies a les joguines va prescindir dels estudis per finançar les seves pel·lícules, cosa que el va convertir en el director més indie de Hollywood i, paradoxalment, més mainstream. Una de les claus de l’èxit de la nova trilogia serà veure si les noies (fans de Crepuscle o Els jocs de la fam ) s’hi apunten i engruixeixen les vendes d’articles.

Canvi de segle: revolució digital

Cargando
No hay anuncios

Amb Star Wars. Episodi I: L’amenaça fantasma, Lucas va tornar a demostrar que, sense ser un pioner, era capaç de certificar un canvi de paradigma. A finals dels anys 90 l’aplicació de tecnologia digital als efectes especials ja era una pràctica comuna -el 1995 Capser havia convertit en protagonista un personatge digital-, però Lucas va portar la pirotècnia del píxel a una nova fita quantitativa: 1.900 plans de l’Episodi I . I encara va ser més transcendental la decisió de Lucas de filmar algunes escenes amb càmeres digitals d’alta definició, desafiant la supremacia del suport fotogràfic en 35 mm. Alguns cinemes van instal·lar projectors digitals per exhibir la pel·lícula. L’Episodi II: L’atac dels clons ja va ser filmada en digital de cap a peus. Avui en dia és difícil trobar projectors de 35 mm a les sales comercials.

2015: nostàlgia i serialitat

Cargando
No hay anuncios

La nova encarnació de Star Wars porta inscrits, com de costum, els signes dels nous temps. D’una banda, la decisió de recuperar els personatges de la trilogia original referma la retromania en què està submergit Hollywood. Una febre pel reciclatge nostàlgic, sota el paraigua de remakes i seqüeles, que té en la dècada dels 80 la seva Arcàdia particular (les anunciades resurreccions d’ Els caçafantasmes, els Els goonies i Gremlins confirmen el fenomen). I de l’altra, en un moment en què la ficció serial televisiva amenaça el fràgil regnat del cinema, no sembla casual que Disney, nou propietari de la franquícia Star Wars, hagi posat al timó de la nau un guru de les sèries com J.J. Abrams, creador de Lost, Alias i Fringe.