‘Spiral: Saw’: torturar policies en temps de Black Lives Matter
La novena entrega de la saga ‘Saw’ és un ‘thriller’ d’investigació amb esquitxos ‘gore’ que marca distàncies amb els films previs
‘Spiral: Saw’
(2,5 estrelles)
Direcció: Darren Lynn Bousman. Guió: Josh Stolberg i Pete Goldfinger. 93 min. Estats Units i Canadà (2021). Amb Chris Rock, Samuel L. Jackson i Max Minghella. Estrena als cinemes
Spiral està dissenyada per trobar noves audiències per a la franquícia Saw i, alhora, reenganxar els espectadors derrotats per la continuïtat estretíssima d’algunes seqüeles infectes. S’ofereix una història autosuficient (i autoconclusiva?) que aprofundeix en la separació dels films previs iniciada amb l’anterior, Jigsaw. Ni tan sols es planteja l’habitual gimcana (o escape room) terrorífica: el retorn a la direcció d’un vell conegut de la saga com Darren Lynn Bousman és un thriller d’investigació llòbrec, esquitxat de sang i petites dosis de por. Acostar-se al model de Seven podia ser estimulant, però la narració resulta un xic esquemàtica i previsible, potser entorpida pel peatge gore de mostrar carns ferides per instruments de tortura.
El còmic Chris Rock encarna un detectiu d’homicidis, estigmatitzat per acusar un company corrupte, que vol enxampar un assassí de policies. Es pot valorar Spiral: Saw pel que no és (no exclou el públic no iniciat, no cau en la paròdia involuntària), encara que això suposi una pèrdua d’identitat. Perquè la negació selectiva del llegat Saw no està acompanyada de gaires aportacions pròpies més enllà de fer l’ullet al Black Lives Matter. El serial killer moralista disciplina amb trampes letals els agents brutals i corruptes, mentre que el protagonista defensa les reformes. Com a Black Panther, l’espectacle inclou una advertència sobre els límits en la defensa d’una causa compartida per herois i malvats.
