‘Space Jam: Noves llegendes’: la cínica lluita de LeBron James i Bugs Bunny contra els algoritmes
Warner refà 'Space Jam' com un anunci corporatiu estrident i colorista que bombardeja l’audiència amb pirotècnia digital
‘Space Jam: Noves llegendes’
(2 estrelles)
Direcció: Malcolm D. Lee. Guio: Juel Taylor, Tony Rettenmaier, Keenan Coogler, Terence Nance, Jesse Gordon i Celeste Ballard. 117 minuts. Estats Units (2020). Amb LeBron James, Don Cheadle i Khris Davis. Estrena als cinemes
El 1996 els estudis Warner van concebre un film estrany que s’inspirava en un anunci. L’icònic Michael Jordan jugava amb Bugs Bunny i els seus companys un partit de bàsquet contra alienígenes perquè un magnat de l'entreteniment intergalàctic volia esclavitzar-los en un parc temàtic. Semblava un gest autoirònic, perquè el mateix film espremia uns personatges històrics i un atleta famós. Ara és un altre jugador, LeBron James, qui ha de salvar el món d’un altre malvat del show business mentre l’espectador assisteix a una caríssima promoció del catàleg de Warner, des de Matrix a Mad Max o Superman. El punt autoirònic, o cínic, és que el malvat és ara un algoritme de la mateixa Warner: una mena de Skynet narcisista que vol que la humanitat el miri permanentment.
Com sol passar als anuncis cars, el film envernissa l’autobombo amb una pàtina sentimental. James vol inculcar una ètica de treball compulsiva en el seu fill, que té passions diferents i desitja divertir-se abans que la vida sigui massa seriosa. Space Jam: Noves llegendes difícilment satisfarà els adults encara que abundin les referències cinèfiles. Els més joves trobaran un espectacle d’imatges coloristes i cançons i estètica de discoteca dissenyat per atreure un públic de qui es pressuposa que pateix un trastorn per dèficit d'atenció. El resultat és un xic ridícul, però pot resultar divertit quan conflueix l’èpica del bàsquet amb brins d’humor físic i el tarannà trepidant dels videojocs.