El Cruïlla Barcelona és aquest festival eclèctic per definició que arriba com un bàlsam després de l'allau de música que duen a Barcelona el Primavera Sound i el Sónar. Per als que no se'n perden ni un, el Cruïlla Barcelona resulta amable i desestressant, i la programació, de qualitat, no exigeix un grau en rabiosa actualitat musical. Aquest any, al Parc del Fòrum, 22.000 espectadors ho han pogut comprovar.
Dissabte el Cruïlla Barcelona presentava com a reclams principals el hip-hop dels californians Cypress Hill i l'ska de The Specials, dues propostes que semblaven reproduir l'oferta de l'any anterior, que també va tenir un gran grup de rap (Public Enemy) i un altre de ska (Madness). Però les encarregades d'obrir el festival, encara amb llum del dia, van ser el grup de flamenc fusió Las Migas i la cantautora Joana Serrat. Les primeres van tocar davant del poc públic disposat a aguantar el sol que queia sobre les seves closques. D'altres, amagats a l'ombra que proporcionava la graderia de l'escenari Estrella Damm, degustaven amb calma la nova formació del grup amb Alba Carmona, que substitueix Sílvia Pérez Cruz i que, a més de cantar, va exhibir els seus dots de bailaora . Serrat, per la seva banda, va oferir cançons cristal·lines davant d'un públic reduït a la carpa Ramon Llull.
A quarts de vuit Quimi Portet saltava a l'escenari amb formació de quartet. El seu rock d'autor va sonar sòlid i convincent i va guanyar audiència a mesura que avançava el concert; el de Vic va connectar amb una proposta clara, directa i aparentment senzilla que es beneficia dels matisos que aporta Jordi Busquets a la guitarra. A la mateixa hora el tribalista Arnaldo Antunes fusionava la música brasilera amb la kora del malià Toumani Diabaté, que no fa gaire actuava en el mateix recinte (al Primavera Sound) amb el grup de fusió AfroCubism.
Za!, demolidors
Mentre Linton Kwesi Johnson oferia la seva cançó protesta jamaicana a l'aire lliure, els Za! desballestaven la carpa de l'Institut Ramon Llull amb el seu directe demolidor. ¿Quan els programaran en un escenari gran a una bona hora? Za! tenen la proposta més original i excitant que ha sorgit a Catalunya en els últims anys i és una llàstima que molts no se n'hagin adonat. ¿Animal Collective? Za! són millors!
El concert de The Specials va sonar una mica arrossegat i apagat, però se'n va gaudir molt, especialment quan van tocar temes tan emblemàtics com A message to you, Rudy : ja se sap que les arrels jamaicanes són a l'ADN del Cruïlla Barcelona i també les favorites del seu públic. M.I.A., que actuava després dels britànics, no va acabar de convèncer, una llàstima tenint en compte el fantàstic concert que va fer l'any passat a la Sala Razzmatazz. Ara no duia bateria i, tot i la impactant pantalla de leds, el xou no va passar d'una mena de karaoke plagat de recursos fàcils com fer pujar gent a l'escenari. Només Paper planes va aconseguir alçar el vol, així que valia la pena acostar-se al concert dels catalans Astrio, que van posar potes enlaire la carpa amb un acid jazz enèrgic i contundent.
James Brown en versió femenina
Sharon Jones, molt ben acompanyada pels Dap Kings (responsables del revival soul a través del segell Daptone i de produccions per a artistes com Amy Winehouse i The Pepper Pots), va posar el pedigrí a la vetllada. Llàstima només del mateix so apagat que va marcar l'actuació de The Specials, que no va permetre que els vents brillessin amb força. Malgrat tot, Jones va fer valer el carisma i no és exagerat veure en ella la reencarnació de James Brown en femení.
Finalment, Cypress Hill feien saltar la multitud més gran de la nit amb el seu hip-hop d'arrel llatina i la seva apologia de la marihuana. Insane in the brain i Hits from the bong van entrar com un guant a altes hores de la matinada, quan Mendetz actuaven a la carpa i encara quedava la sessió de 2ManyDJs per a qui volia veure sortir el sol.