El sostre pintat de la vil·la romana dels Munts recupera l'esplendor amb una restauració de luxe

BarcelonaLa vil·la romana dels Munts, a Altafulla, va ser un edifici aristocràtic tan luxós com la mansió de Julio Iglesias a Miami: per les dimensions, els banys (que són els més importants que es conserven a Catalunya), els murals, els mosaics i les escultures. El gran públic pot evocar una notable riquesa visitant el mateix jaciment de la vil·la, que forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco, reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. I quan el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), que enguany fa 40 anys, n'acabi la restauració, també podrà gaudir d’un altre dels tresors de la vil·la: un sostre d'estuc policromat que s'exposarà per primera vegada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al llarg del 2023.

Aquest sostre és excepcional pel relleu que li donen els sis cassetons que el guarneixen, per la qualitat de les pintures, amb les al·legories de les quatre estacions i dues mènades, i pel fet que es conserva pràcticament sencer, en un 85%. Ara els restauradors treballen per muntar-lo en un suport que permeti exposar-lo. “Aquesta restauració és d’una alta complexitat perquè no tenim un referent previ. Hem fet traspassos de pintura mural, però són superfícies planes o corbades, i la complexitat d’aquest sostre és que té tres plans”, afirma Albert Gasset, el restaurador i conservador de l’empresa que està enllestint la restauració, Arcovaleno Restauro.

El sostre estava ubicat en una de les habitacions que donaven al criptopòrtic de la zona nord de la vil·la, i va ser descobert durant unes excavacions a mitjans dels anys noranta. Té unes dimensions d’uns 15 metres quadrats i va quedar fet miques en uns 3.000 fragments. La primera fase de recomposició es va fer entre els anys 2004 i 2006, i la tasca es va reprendre l’estiu del 2020, quan es van poder afegir més fragments del trencaclosques. “Els resultats van ser bons, perquè vam afegir uns 200 fragments”, diu Gasset. Com acostuma a passar amb les peces més delicades, el CRBMC va encarregar uns estudis previs abans d’emprendre la nova fase de la restauració, així que la llista d’especialistes que han treballat amb el sostre abans de la restauració i durant és llarga: va haver-hi arqueòlegs durant l’excavació i fent assessorament durant la recomposició, una historiadora de l’art especialista en pintura mural romana que va fer el seguiment de l’excavació, restauradors, químics i fotògrafs. També hi va treballar un tècnic en fotogrametria per fer-ne un escàner 3D abans per no perdre les marques de les fustes, les canyes i les cordes de l’encanyissat on estava muntat, uns senyals que van ser de molta ajuda per recompondre el sostre. “Era necessari avançar a poc a poc, no ho podíem fer tot de cop –diu la directora del CRBMC, Àngels Solé–. La intervenció era tan complexa que havíem d’anar fent una fase darrere l’altra, perquè si no no podíem saber les derivades que anaven sortint”. 

Després de fer els traspassos dels fragments en 42 conjunts en què estarà dividit el sostre, serà el moment de restaurar la pintura. La feina acabarà el 2023 dins les mateixes sales del museu, on Gasset creu que tindran uns dos mesos més de feina. Precisament el departament de Cultura ha fet públic aquest dimecres que la primera fase de les obres a la seu central del MNAT, consistent en adaptar-la a la normativa vigent en matèria de seguretat i accessibilitat, va acabar al novembre. El cost de les obres ha sigut de gairebé 3,3 milions d’euros i van anar a càrrec del ministeri de Cultura, que és el titular de l’equipament. En paral·lel s’ha començat a treballar en la nova museografia, i està previst que el museu pugui tornar a obrir al llarg del 2023.

La gran clínica del patrimoni català

La trajectòria del CRBMC està plena de restauracions sonades, com les de la pintura gegantina de Ramon Martí Alsina El gran dia de Girona, les portes de l’orgue de la catedral de Tarragona i la portalada del monestir de Ripoll. El centre també va oferir assessorament en la complexa eliminació d’uns grafitis que van fer a la Naveta des Tudons (Menorca) l’any 2018. “Els reptes que tenim són sempre constants, permanents –subratlla Solé–. Un de molt important és, malgrat que els recursos que tenim són molt limitats, la innovació i la recerca aplicada a la restauració”. L’objectiu d’aquesta innovació és fer restauracions mínimes i que a la vegada siguin el màxim de respectuoses amb els materials i el seu envelliment. “Nosaltres hem d’investigar, innovar amb els materials i les tècniques que fem servir, i això sempre és un repte perquè el sector avança molt ràpidament”, diu. L’altre repte és de reconeixement de la disciplina i dels professionals. Per això estan treballant en un decret regulador de les competències del sector. Per últim, un altre objectiu d’Àngels Solé és que el patrimoni català reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco tingui “plans de conservació i restauració integrals i amb recursos suficients”. “El patrimoni sempre va coix, també perquè n’hi ha molt i té moltes necessitats”, conclou la directora.