'Sonic: la película': el xou de Jim Carrey i l'eriçó blau ultraveloç

BarcelonaDirecció: Jeff Fowler. Guió: Patrick Casey i Josh Miller. 99 min. Estats Units, Japó i Canadà. Amb Jim Carrey, Ben Schwartz i James Marsden.

La millor època del cinema familiar d'aventures fantàstiques van ser els anys vuitanta, quan es van establir els cànons per fer-ho bé i es tractava els nens amb afecte i honestedat. La primera pel·lícula protagonitzada per Sonic, el famós personatge que la marca de videoconsoles Sega va crear el 1991 per competir amb el Mario de Nintendo, recupera modestament l'esperit de clàssics com E.T., l'extraterrestre i El vol del navegant. Uns bons referents que, units a la mitologia de l'eriçó blau ultraveloç, es concreten en un divertiment satisfactori i sense pretensions farcit de cites pop (Apocalypse now, Men in black i l'omnipresent saga Fast & Furious) destinades al públic adult.

Sonic, la película, una road movie que segueix fil per randa la història d’E.T. però sense nen, es beneficia d’un Jim Carrey hilarant en el paper del Dr. Ivo Robotnik, el famós antagonista de l'eriçó antropomòrfic. L’actor canadenc recupera el registre còmic d’Ace Ventura a la vegada que pica l’ullet a l’inoblidable personatge de dibuixos animats Pierre Nodoyuna. Carrey no es talla i fa un homenatge a l'escena més recordada d’Un boig a domicili, un dels seus títols més populars, substituint Jefferson Airplane per una cançó bubblegum de The Poppy Family. No era difícil, però Sonic, la película guanya la partida a Nintendo i supera el desastrós Súper Mario Bros. cinematogràfic del 1993.