“La mare sempre deia que moro bé a l’escenari, val més que li faci cas!”

BarcelonaUna de les sopranos del moment torna al Liceu després d’enlluernar amb el paper de Norma el 2015 i a Tosca la temporada anterior. Demà oferirà un recital acompanyada del pianista Anthony Manoli.

Què és el que li agrada més dels recitals? Com escull el programa?

Mirant la música que m’ha influït com a persona i com a cantant: són una finestra al que sóc i d’on vinc. Sempre explico una petita història sobre el que estic cantant perquè crec que és important que el públic sàpiga per què aquesta música significa tant per a mi. I també m’encanta la interacció amb el públic. Un recital és més íntim i familiar.

El seu concert al Liceu coincideix amb l’ Elektra de Patrice Chéreau. Quins directors d’escena li interessen?

Un dels meus directors d’òpera preferits és Sir David McVicar perquè connecta tant amb el drama com amb la música. Molts d’aquests nous directors d’avui ignoren del tot el que et diu la música i creen la seva pròpia història en lloc del que el compositor volia explicar. El David té una manera brillant de mirar dins d’un personatge i descobrir qui és i com es relaciona amb la resta, i alhora em permet aportar-hi la meva visió personal. És únic.

Quin rol de Verdi la va convèncer que podia ser la gran soprano verdiana que és avui dia?

Gràcies, és un gran compliment. Hi ha un paper amb el qual vaig començar el camí de Verdi i que encara porto amb mi: la Leonora d’ Il trovatore. Vaig debutar en la majoria de teatres d’òpera importants del món amb aquest rol i li estic molt agraïda. Tenir un paper al qual pots tornar una vegada i una altra et permet créixer vocalment i com a artista.

Després de fer les tres reines de Donizetti, quin repte vol afrontar en el futur? Algun rol alegre?

No puc pensar en cap desafiament tan monumental com cantar les tres reines de Donizetti en una temporada! Estic treballant en Poliuto, La dama de piques, Simon Boccanegra i Andrea Chénier. Però, a més d’aquests nous papers, sóc molt feliç cantant els rols que canto, i viatjant per fer recitals. I, ho sento, no m’agraden els papers divertits o alegres. La meva mare sempre deia que em moro bé a l’escenari, així que val més que li faci cas!

¿La crisi econòmica ha canviat la situació dels teatres d’òpera?

Sí, ha canviat el món de l’òpera, així com totes les formes d’art, em temo. El finançament segueix retallant-se i els teatres d’òpera estan fent cada vegada menys actuacions. Temo pel futur de l’òpera, si seguim per aquest camí. Potser aquesta és una de les raons per les quals el món és com és, amb gent més nerviosa i infeliç. Tot i això, hi ha algunes cases d’òpera a l’Amèrica del Nord, com la Canadian Opera Company i la Lyric Opera of Chicago, que omplen i tenen números verds. Crec que és feina meva com a artista cridar al món que la música és tan important com, per exemple, l’esport per als nens. Ens ensenya emocions, empatia, amor i companyonia... tots trets fonamentals que necessitem. Per sort, la situació de la música a Europa no sembla tan greu.

Des del Canadà, ¿com valora el triomf de Donald Trump?

Sense comentaris, ho sento.