El Sónar 2019 es farà al juliol

BarcelonaEl Sónar tanca l’edició del 2018 amb sensacions agredolces. La part dolça és un nou rècord d’assistents: 126.000, tres mil més que l’any passat. El creixement s’ha produït al Sónar de Dia, que per primera vegada supera el de Nit: 64.000 visitants (una mitjana de més de 21.000 espectadors per dia). Les dues jornades nocturnes han repetit les xifres de l’any passat: 62.000. També han crescut els professionals del Sónar+D, de 5.500 a gairebé 6.000. I hi ha un equilibri entre públic internacional i local i de l’Estat. “El nostre sostre és aquest, un arc que va de 115.000 a 126.000 visitants”, diu un dels directors del festival, Ricard Robles. Però fins i tot en esdeveniments tan consolidats hi ha realitats agres.

La cultura, infrarepresentada en els pressupostos de les administracions públiques, és utilitzada pels poders polítics per projectar-se internacionalment i per construir relats d’èxit. Ara bé, quan mana la lògica dels comptes de resultats, la cultura no té ni el dret a negociar. El Sónar 2019 s’haurà de celebrar “excepcionalment” al juliol perquè l’espai firal Gran Via 2 estarà ocupat per la ITMA, la fira internacional de maquinària tèxtil que es fa cada quatre anys: el novembre del 2015 es va fer a Milà i el setembre del 2011 a Barcelona. “No hi hagut elecció. No ha sigut una negociació”, admet Robles. Curiós regal del 25è aniversari. No hi ha res a fer davant el rendiment econòmic. La celebració d’una fira de les dimensions de la ITMA comporta gairebé sis setmanes de lloguer del recinte de Gran Via 2, mentre que fer-hi el Sónar només uns deu dies. Aquesta situació, com els problemes del Primavera Sound amb els gestors de l’auditori del Fòrum, constaten el poder d’institucions com la Fira Barcelona, davant la qual sembla que ni l’Ajuntament ni la Generalitat hi tenen res a fer. Les noves dates, del 18 al 20 de juliol del 2019, poden afectar les contractacions artístiques i també repercutir en altres esdeveniments (coincidiran a Montjuïc amb el Grec), però el més preocupant és que no és un canvi volgut ni negociat, sinó imposat. També és un bany de realitat: la cultura, per més que les institucions la utilitzin per projectar imatge d’èxit de ciutat i país, sempre acaba rendida als peus de poders superiors. “També té coses bones: al juliol els estudiants hauran acabat els exàmens”, diu amb conya un altre dels directors del Sónar, Sergi Caballero. “Però el 2020 tornarem al juny”, recorda Robles.

Felip VI i Ceaucescu

Unes altres maneres de fer política es van veure ahir al festival. Al SonarHall el pratenc Pedro Pina va començar amb relativa tranquil·litat, acompanyant paisatges de roques, potser asteroides, però de sobte tot plegat va agafar una dimensió política incrementant la inclemència sonora per il·lustrar imatges sobre la violència policial de l’1 d’octubre. Com més contundent era el soroll rítmic, de filiació industrial, més intenció hi havia en les projeccions de Gnomalab. Primer va fer dialogar imatges d’una trobada entre Nixon i Ceaucescu amb les de la cimera de Trump i Kim Jong-un, suggerint un final similar al que va tenir el dictador romanès. I aleshores va lligar l’execució de Ceaucescu amb una imatge de Felip VI capgirat... mentre la música esdevenia un clam de soroll demanant justícia, o venjança. Just després del magnífic concert de Pina, però al SonarXS, unes 200 persones esperaven per si apareixia Valtonyc, programat simbòlicament pel Sónar tal com també ho han fet altres festivals com una crida per la llibertat d’expressió. El raper mallorquí no hi va aparèixer, però el gest del públic era també molt polític.

El mateix escenari va quedar petit durant el xou de Lory Money, l’artista senegalès que rapeja amb humor i clarividència. No hi van faltar els seus hits sobre el Petit Nicolás i Ana Botella, ni l’Independent dedicat a Puigdemont: “España me ataca, pues toma pantumaca madafaca”. Lory Money, per cert, va acabar fent una story d’Instagram des de l’escenari.

En l’última jornada diürna del Sónar va haver-hi altres moments destacats, com ara l’exuberància rítmica i estilística de Nathy Peluso, l’elegància de Cornelius, l’homenatge al desaparegut Mika Vainio que van fer Ilpo Väisänen i Schenider TM i la rave de Lorenzo Senni, que va tocar darrere d’una cortina on es podia llegir: “Rave voyeurism is not a crime”.