On són els límits de l’art contemporani

Barcelona“En els últims temps estem tornant a l’època franquista”, afirma Imma Prieto, que té en cartell la mostra Prophetia a la Fundació Joan Miró. “Els artistes han de tenir total llibertat per expressar els continguts que considerin pertinents amb la formalització i iconografia que decideixin i no es pot vetar la llibertat d’expressió. El que està passant és un error sense precedents”, subratlla Prieto. Ahir al vespre un grup d’artistes, comissaris, crítics i galeristes van fer públic un comunicat en què exigien que “els òrgans de govern del museu reconsiderin la seva decisió i obrin l’exposició tal com l’han pensada els seus comissaris, sense excloure cap de les obres que l’han de vertebrar”.

La casa reial espanyola encara és un baluard inexpugnable contra la sàtira i la crítica. Després de la polèmica caricatura dels prínceps d’Astúries del 2007, la portada que El Jueves tenia previst publicar amb motiu de l’abdicació de Joan Carles I al juny va ser censurada -la corona que entregava al futur Felip VI estava coberta d’excrements- i va ser substituïda per una altra dedicada a Pablo Iglesias. Aleshores vuit dibuixants van abandonar la revista en senyal de protesta pel “discurs unitari sobre la monarquia”. Tampoc es pot tocar la figura de Franco: la seva fundació va denunciar l’artista Eugenio Merino per l’escultura del dictador dins una màquina de begudes que la galeria ADN va exposar l’edició d’Arco del 2012. El jutge va desestimar la denúncia.

Claudicar a la pressió o no

La galeria del Jeu de Paume, a París, va viure el juny del 2013 la situació inversa amb la mostra La bèstia i el sobirà : l’exposició de la fotògrafa palestina Ahlam Shibli es va poder veure al Macba sense incidents, però quan va arribar al centre dirigit per Marta Gili el Consell Representatiu d’Institucions Jueves de França va denunciar que la mostra constituïa un acte d’apologia del terrorisme. Tot i els aldarulls, la mostra no va tancar.

Abans que el Macba, el Museu Reina Sofia va viure a l’octubre una polèmica semblant: grups catòlics van demanar que es retirés la peça Cajita de fósforos, del col·lectiu Mujeres Públicas, de la mostra Un saber realmente útil. Les capses de llumins de la peça porten el lema “La única iglesia que ilumina es la que arde. ¡Contribuya! ” L’obra no es va retirar i es va fer públic un comunicat en què el museu refermava el seu compromís amb la llibertat d’expressió i el respecte pel públic.