Els somnis i la tragèdia d'Amat-Piniella
Una exposició amb material inèdit mostra la trajectòria vital de l'autor de 'K.L. Reich'
BarcelonaJoaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - Barcelona, 1974) va aconseguir deixar enrere la mort, la fam, la impotència i la misèria del camp de concentració de Mauthausen. L'escriptor va vomitar la seva experiència en una obra imprescindible: K.L. Reich . Havia aconseguit sobreviure a la Guerra Civil, a l'exili i a l'infern nazi, però després, com tants altres vençuts, va tenir la sensació d'haver perdut tots els trens. L'exposició Joaquim Amat-Piniella, escriure contra el silenci , instal·lada al Centre Cultural del Casino de Manresa, la seva ciutat natal, reivindica l'escriptor en el centenari del seu naixement.
Quatre passadissos irregulars expliquen les diferents etapes de la vida d'Amat-Piniella: la República, la Guerra Civil, l'exili i la deportació, i el retorn a una Catalunya franquista. "L'exposició pretén no només informar i posar a l'abast de l'usuari imatges, textos i objectes, sinó que també vol emocionar, crear un microclima que evoqui una sèrie de sensacions a l'espectador", explica Josep Alert, un dels seus quatre comissaris i el coordinador del centenari d'Amat-Piniella. A l'exposició, dissenyada per Jordi Mestres, hi ha molts llibres al sostre, a terra o cremats i enganxats a la paret.
Les il·lusions d'un jove periodista
L'exposició comença amb un passadís ample, amb els colors de la República. L'escriptor va començar a publicar el 1930, amb només 17 anys, al diari El Dia . Escrivia sobre política, cinema, música, teatre... Era un gran aficionat al jazz i tenia un estil descarat i combatiu. En aquell moment, era un jove amb moltes esperances i expectatives. A Francesc Marcet, aleshores alcalde de la ciutat i de qui Amat-Piniella va ser secretari, li dedica el llibre Ombres al calidoscopi, que està exposat en una vitrina al final del passadís.
La Guerra Civil, però, va acabar amb la República i amb els somnis d'Amat-Piniella. L'escriptor es va fer voluntari de l'exèrcit de la República, i va ser destinat al front d'Andalusia. Una maleta a terra i uns llibres trencats mig enterrats són una metàfora de l'ensorrament de la literatura catalana. El color vermell, rogent de ràbia i alhora de passió, vol simbolitzar la dicotomia de guerra i amor que va viure en aquella època. Amat-Piniella i Maria Llaveries, que es convertiria en la seva dona, es van conèixer a través de les cartes, també visibles a l'exposició. Van intercanviar correspondència mentre ell feia de tinent d'artilleria al front d'Andalusia. "Primer es tracten de vós i més endavant de tu," destaca Llorenç Capdevila, comissari de l'exposició.
Una caricatura inèdita de Llaveries i Amat-Piniella al camp de concentració de Sant Cebrià el 1939 deJosep Arnal, amic de l'escriptor i amb qui compartiria captiveri a Mathausen, és una prova que la parella es va retrobar a l'exili. Amat-Piniella va estar durant un temps als camps de refugiats de França, fins que va ser mobilitzat com a treballador forçós de la 109 Companyia de Treballadors Estrangers a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen. L'infern nazi va durar gairebé cinc anys. Un passadís que es va estrenyent, unes parets altes i negres i un ferrallat, transmeten una sensació d'ofec i d'angoixa. Aquesta vegada els llibres estan cremats, enganxats a la paret. L'exposició també mostra unes notes que l'escriptor va escriure durant el captiveri. D'aquells anys foscos en surt K.L Reich . "Sorprèn la capacitat d'Amat-Piniella de convertir en art una experiència sòrdida i dura", conclou Alert.
Un passadís gris, expressió de l'etapa franquista, segueix després del martiri de Mathausen. Finalment la llum. Unes edicions de K.L Reich il·luminades i llibres de l'autor a disposició del visitant conviden a la lectura i alhora són una metàfora de la recuperació de la literatura catalana.