La força torrencial de 'Solitud' entra al TNC amb Alícia Gorina

BarcelonaSolitud, de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), admet tots els espòilers. "Em sap greu per qui no l'hagi llegit, però ja va sent hora", diu la directora de l'espectacle, Alícia Gorina, abans d'endinsar-se en els laberints emocionals d'una de les obres més importants de la literatura catalana. "És la història d'una violació escrita en un moment, el 1905, en què les violacions eren molt més comunes i molt més invisibilitzades que ara", afirma Gorina, que celebra "la valentia" de Víctor Català per treure a la llum "la violència de gènere, el desig sexual i la realitat social més amagada" sense perdre "els seus principis ni la seva manera de fer". Aquesta lluita, que porta intrínseca una batalla contra el masclisme i el patriarcat en un entorn extremadament opressiu, puja a l'escenari de la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya a partir del 5 de març i servirà per inaugurar l'Epicentre Pioneres.

Portar Solitud a escena és un projecte personal de Gorina –"no un encàrrec", insisteix– que busca reivindicar l'obra fora del context acadèmic. "És una novel·la brutal, atrevida i preciosa que molts hem llegit a l'institut i que parla de com una dona en un context difícil es va poder desenvolupar", destaca la directora, que reconeix que la posada en escena respon "a un mirada molt personal" i "no convencional". L'actriu Maria Ribera hi encarna la Mila, la protagonista, en un viatge d'autodescoberta i de rebel·lió amb l'entorn, mentre que Pol López hi interpreta el pastor, Pau Vinyals l'Arnau i Pepo Blasco l'Ànima. El repartiment es completa amb Oriol Guinart, Adrià Salazar, Ona Grau, Laura Luna i Adriana Parra.

Receptora d'una violència estructural

Víctor Català utilitza a la novel·la la figura d'un narrador omniscient i misteriós que Gorina ha atribuït a la mateixa protagonista. "La Mila pren la paraula i es converteix en narradora per revisitar tota la seva història. És aleshores quan comprèn tots els símbols i s'adona que ha estat la receptora d'una violència estructural", explica la directora. A través d'aquest viatge de descoberta, la narració explora qüestions com el desig sexual, la maternitat i la necessitat d'alliberar-se de les opressions socials. Traslladar-la a l'escenari no ha estat excessivament complicat, diu Gorina, perquè Solitud "és una novel·la molt teatral" en què "les descripcions dels paisatges i els espais gairebé funcionen com si fossin acotacions".

El recorregut emocional de la protagonista serveix de metàfora per a l'escenografia de l'espectacle, a càrrec de Sílvia Delagneau. "La dramatúrgia i l'espai escènic s'han creat alhora. Per això l'obra de teatre i l'escenografia es van construint a mesura que avança el relat", diu la directora, que assenyala que han intentat "no coartar l'imaginari plàstic i visual brutal de cada frase de la novel·la" i, alhora, que aquest imaginari "quedés obert".

A banda de Solitud, el TNC també acollirà a l'Epicentre Pioneres una lectura dramatitzada d'una altra obra de Víctor Català, Les cartes. Dirigida per Clara Manyós i protagonitzada per Laia Ricart, el monòleg dona veu a una dona de classe treballadora que puja a escena per explicar la seva vida davant la burgesia i es podrà veure el 18 i el 19 de març al Museu Nacional d'Art de Catalunya.