Els soldats de la fossa de Salomó que van morir quan tornaven a casa

SalomóÉs molt difícil saber què va passar exactament a Salomó (Tarragonès) el 19 de gener del 1939, quan l'exèrcit franquista, liderat per Fernando Barrón, va ocupar el poble després d'esclafar els últims escamots resistents. Aquell dia hi va haver trets i corredisses, i les víctimes, algunes d'elles soldats que havien plantat cara als nacionals al llarg de tres dies, van quedar abandonades pels carrers. La Guerra Civil ja es donava per perduda i molts combatents republicans creien que aviat serien casa, entre ells Josep Bellet i Ramon Carné, que tenien 20 anys. El pare de Carné esperava frisós poder tornar a abraçar el fill gran, que li havia escrit que ja era de camí. Però ni Bellet ni Carné van poder arribar mai a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) perquè els van disparar a Salomó. Els veïns d'aquest poble d'uns 500 habitants, esquitxat d'oliveres i vinyes i bressolat pel riu Gaià, els van enterrar, amb altres soldats, en una fossa comuna a tocar del mur del cementiri. Les famílies de Bellet i Carné porten onze anys batallant per poder recuperar els cossos dels dos joves i estan a punt d'aconseguir-ho. Els arqueòlegs van començar a excavar la fossa el 21 d'octubre, i el 8 de novembre van localitzar-ne les primeres restes. Aquest dimecres ja havien trobat 14 homes.

Les restes òssies estan totes amuntegades perquè van abocar els morts des dels carros amb què els havien recollit. Jaume Colet, que ara té 91 anys, en tenia 9 quan va acabar la Guerra Civil. El seu pare, que tenia una mula i un carro, va ser un dels veïns que va recórrer els carrers del poble i els camps que l'envolten per recollir els cadàvers. "L'endemà [el 20 de gener de 1939], al camí que va del poble al cementiri, hi havia sis o set morts estesos al terra. És molt trist veure persones mortes d'aquesta manera quan ets tan petit", explica Colet. Al llarg de dos o tres dies, el seu pare i altres veïns van anar recollint cossos. "No sabien on eren, però aleshores no hi havia tants boscos, els camps estaven més treballats i era més fàcil veure si hi havia alguna cosa. En van trobar dos [eren germans] a qui havien mort a trets dins d'una barraca a Mas Figueres, al poble n'hi havia un altre...", diu Colet.

Aquell mateix gener de 1939, les famílies de Bellet i Carné van saber que els dos joves havien sigut enterrats a Salomó. "Un altre veí de Bell-lloc d'Urgell, que anava amb ells, ens ho va explicar –diu la neboda de Bellet, Laura Niubó–. Anaven vestits de paisà i tornaven a casa, però els van interceptar les tropes d'avançada i els van matar". Segons Niubó, el veí que els va avisar es va salvar perquè quan van arribar els comandaments franquistes van aturar la massacre. "Durant molt de temps no en podíem parlar; ara es comença a destapar tot però a les escoles encara no s'explica res. Franco era un assassí", diu Niubó. Tant la seva família com la de Carné han anat durant molts anys al cementiri a posar flors i, si poden identificar els dos joves soldats, els portaran a Bell-lloc d'Urgell per enterrar-los allà. «Els sublevats els van matar i els van prendre tot el que portaven –explica Lígia Cabot, la neboda de Carné–. El padrí va morir als 49 anys d'un atac de feridura; després que es morís el fill gran es va posar malalt, i la mare es passava les tardes mirant la fotografia del germà i dient "pobre Ramon, pobre Ramon..."».

Un mort amb tomba pròpia

Al costat de la terra remoguda on hi ha la fossa, hi ha una làpida amb el nom Emilio Montemayor Rubén de Celis, un altre soldat mort a Salomó, que aleshores tenia 30 anys. "La seva dona estava embarassada de la primera filla quan la van avisar que l'havien mort i enterrat allà. La cara de Montemayor estava tan desfigurada per l'explosió d'un morter que la dona va reconèixer el seu marit per la roba que portava: un jersei i una bufanda que li havia teixit ella mateixa", relata l'alcalde de Salomó, Antoni Virgili. No era gens habitual poder recuperar el cos d'un mort del bàndol republicà, però la vídua de Montemayor ho va poder fer i va enterrar el marit en una tomba a part i a tocar de la fossa. La filla i les netes d'aquest soldat han demanat que la tomba continuï on és.

"Esperàvem trobar les restes d'una vintena de soldats per la informació que tenim dels testimonis", explica l'arqueòleg Òscar Escala. No hi ha cap separació entre un cos i un altre: alguns estan enterrats de bocaterrosa, d'altres mirant amunt, les mans d'algunes de les víctimes es toquen. Encara no s'han fet les anàlisis antropològiques, però tot indica que van morir de manera violenta. De moment, han trobat un crani amb un forat de bala. Estranyament no hi ha ni botes ni restes de roba d'abric ni cap placa d'identificació ni carteres. "És possible que els traguessin la roba i les botes, perquè hem trobat alguns botons de camisa, però eren soldats que estaven en plena retirada i no anaven gaire equipats", diu Escala.

"Les restes òssies seran traslladades a la Universitat Autònoma de Barcelona per fer les anàlisis d'ADN i podrem identificar aquells de què tinguem les dades genètiques de la família, com és el cas dels dos veïns de Bell-lloc", assegura la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. Els que no pugin ser identificats seran traslladats a un nínxol del cementiri que ha ofert l'Ajuntament de Salomó. Un cementiri on ara, a la dreta, hi ha la terra remoguda de la fossa, a l'esquerra, passadissos amb els nínxols dels veïns del poble i, al centre, en part per modificacions que s'han fet al llarg dels anys, un imponent mausoleu de la família Creus Ferrando. Joan Creus Cañellas va ser alcalde franquista des del final de la Guerra Civil fins als anys seixanta, i després el va succeir el seu fill, que va governar fins a les primeres eleccions democràtiques.