Els soldats de Felip IV que van morir per culpa de la pesta
Apareixen noves fosses a la Sagrera amb les restes d’homes joves morts durant la Guerra dels Segadors
Barcelona“Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagas majós que déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra, que totes aquexes plagues hi eren ab abundància”, va escriure Miquel Parets a les seves cròniques, publicades per Barcino. Aquest artesà barceloní no exagerava. A la Sagrera s’han localitzat en unes excavacions, que van començar el 2011, 534 cossos enterrats en 68 fosses. Poden ser més, perquè encara queden tres fosses -una de força gran- per investigar. D’altra banda, tampoc s’ha excavat tota la zona. La majoria de restes corresponen a homes molt joves, d’entre quinze i trenta-i-pocs anys: segons apunten les hipòtesis, serien soldats de Felip IV que estaven acampats als afores de Barcelona durant el setge de la Guerra dels Segadors. El setge es va produir entre el 1651 i el 1652 i, just en aquella època, una virulenta epidèmia de pesta va assolar la capital catalana. Es calcula -les dades varien segons els historiadors- que a Catalunya va morir una cinquena part de la població.
Campament militar
Les primeres excavacions van començar el 2011 i s’han anat reprenent en posteriors campanyes. Entre el 2011 i el 2012 es van desenterrar uns 182 cossos i en aquesta última exhumació, de moment, se n’han desenterrat 358. “Sabem per la documentació que al lloc, prop de l’església de Sant Martí de Provençals, hi havia un campament molt important durant el setge a la ciutat -explica el responsable del servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Pujades-. No van ser víctimes del conflicte bèl·lic perquè no tenen senyals de violència. Hem deduït que una mortaldat tan ràpida podria ser culpa de la pesta”.
La majoria dels soldats van ser enterrats de forma precipitada. Hi ha fosses amb pocs individus però n’hi ha que acumulen les restes de 60 persones. “Hem observat posicions que no són les habituals i estan capiculats per encabir-n’hi més”, detalla Pujades.
Amb les restes localitzades s’han fet estudis antropològics i es faran les proves de carboni 14 per saber-ne les edats de forma acurada. A les fosses hi ha molt poques dones: “Segurament les que hem trobat devien formar part de la intendència o eren prostitutes”, assegura el responsable del servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.
La Guerra dels Segadors va començar el 1640. Primer va ser una revolta popular contra la monarquia hispànica però després va ser liderada per les institucions catalanes, que es van aliar amb la monarquia francesa. El 1652 Barcelona, després de més d’un any de setge i l’entrada de la pesta, va caure en mans de l’exèrcit de Felip IV comandat per Joan Josep d’Àustria.
