Sobre el vot ultradretà de la classe obrera
Thomas Ostermeier porta les reflexions sociopolítiques de 'Retour à Reims' al Temporada Alta
'Retour à Reims'
Teatre Municipal de Girona. 6 de desembre
És molt comprensible l’interès que genera l’obra del sociòleg francès Didier Eribon en Thomas Ostermeier, que un dia a Berlín ens admetia la paradoxa de posar en escena obres crítiques amb la burgesia justament pagades per un públic burgès que és la base de la Schaubühne que dirigeix des de fa anys. Tant es així que el director alemany n’ha fet dues versions, la primera al teatre berlinès i la segona en una coproducció francòfona que ha visitat el festival gironí Temporada Alta amb l’actriu Irène Jacob com a cap de cartell.
Retour à Reims és un text que combina la reflexió biogràfica de l’autor, que als 20 anys va fugir de la homofòbia del seu pare i de l'entorn obrer en què havia crescut, amb l'anàlisi sociològica del que està passant a la vella Europa amb el desplaçament del vot tradicional progressista de la classe obrera cap els partits d’extrema dreta.
La traïció dels partits polítics
Ostermeier planteja la versió teatral en un estudi de gravació on una actriu (Jacob) posa veu a una pel·lícula sobre Eribon. El fals primer acte es nodreix de les confessions i reflexions biogràfiques d’Eribon, que donen pas a un entreacte també fals per alleugerir la densitat tot trencant la quarta paret a ritme de rap. En el segon acte, Ostermeier explora la traïció d’uns partits polítics d’esquerra que han convertit la classe obrera en un concepte desarrelat dels individus que la componen, és a dir, dels obrers, i també les contradiccions dels intel·lectuals i artistes francesos que van defensar l’humanisme i el drets socials al Maig del 68 i que han acabat instal·lats en el confort d’una cultura narcisista, quan no elitista. El director tanca la funció amb l'amarga història de l’avi del jove negre propietari del l’estudi de gravació sobre la terrible explotació colonial del capitalisme.
Qüestions sociopolítiques i fins i tot filosòfiques que no són fàcils d'explicar exposades per Ostermeier amb naturalitat i una transparència quasi pedagògica que a la fi conviden a la reflexió i a llegir Eribon.
