Sixto Paz estrena una nova obra en què ataca la "dictadura dels optimistes"

No és molt habitual que algú d'una companyia teatral vingui a trobar l'espectador a casa seva, "comprovi les seves habilitats" i li entregui una carta (amb misterioses instruccions al revers). No importa si és de Barcelona o no, les entrades s'entreguen al domicili a l'hora i al dia que l'espectador decideix. Tampoc que la companyia en qüestió no vulgui revelar el lloc on hi haurà l'actuació. Ni que a l'entrada es demani una contrasenya. Però a la companyia Sixto Paz li agrada jugar amb el públic i capgirar les formes de gestió i funcionament del teatre. Un dels seus 'invents' va ser la taquilla inversa. També van crear una aplicació per a mòbils per motivar el públic i fomentar el debat post-funció.

La seva última obra, 'Bruno & Jan (& Albert). O la dictadura dels optimistes sense escrúpols', dirigida per Pau Roca, que s'estrena el 7 de maig (serem còmplices i us convidem a escriure a adriana@sixtopazproduccions.com per aconseguir una de les 700 entrades) ha tingut un procés complicat. S'havia d'haver estrenat fa més d'un any. L'autor és Jan Vilanova. Té certs temors, perquè no només debuta com autor sinó també com actor: "Fins i tot un dels actors que havia de fer una obra meva que s'havia d'estrenar l'any passat al Lliure em va dir: 'Sort que no hem estrenat perquè ens hauríem enfonsat'", assegura Vilanova. Hi hagut reconciliació perquè l'actor en qüestió era Bruno Bergonzini, que acompanya Vilanova dalt l'escenari a 'Bruno & Jan (Albert)'. "Necessitava un actor que em donés confiança i Bergonzini me la dóna. A l'escenari sóc jo mateix, no estic fent un personatge", diu somrient Vilanova. Bergonzini i Vilanova han parlat molt i el que havia de ser un monòleg s'ha convertit en una conversa, amb un tercer acompanyant: el músic Albert Casanovas, que també hi fa aportacions "sobre les seves experiències vitals", assegura Roca. Vilanova és el pessimista i Bergonzini l'optimista. I l'obra que Vilanova havia d'estrenar l'any passat al Lliure no ha mort. Després de parlar amb molts dramaturgs i haver fet canvis, s'estrenarà l'any vinent. Vilanova potser no és optimista però persisteix.

A 'Bruno & Jan (& Albert). O la dictadura dels optimistes sense escrúpols', Vilanova ataca "la dictadura de l'optimisme": "Se'ns imposa que és l'actitud que hem de tenir sense ni tan sols qüestionar res. Se'ns diu que si ens proposem alguna cosa, l'aconseguirem. I això no és veritat. No dic que no s'hagi d'intentar, el camí val la pena. Però és un engany que tot és possible. Reivindiquem certes coses del pessimisme, no s'ha de menystenir tant", diu. A l'obra, entre altres coses, es diu: "L'optimisme desmesurat pot portar a la irreflexió amb resultats catastròfics". A l'escenari, Bergonzini encarna l'optimisme.

Portant les entrades a casa, la companyia busca un públic amic: "És una manera d'apel·lar al nostre públic i buscar la seva complicitat", argumenta David Costa. I hi ha un altre objectiu, reivindicat per la companyia des dels seus inicis: "No volem intermediaris, volem que els diners siguin per les arts escèniques", afegeix Costa.