El públic de Sitges udola sota la lluna dels desposseïts

SitgesPrimer ha sigut un udol solitari, encara tímid. Al cap d'uns segons s'hi han animat uns quants i a poc a poc l'Auditori de l'Hotel Melià de Sitges s'ha omplert d'udols. Ha sigut la resposta del públic, emmascarat, just abans de la primera projecció de Mona Lisa and the blood moon, la pel·lícula d'Ana Lily Amirpour que aquest dijous ha inaugurat la 54a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, precisament dedicada al món de la licantropia. "Tinc una connexió profunda amb la lluna, i m'agrada la idea que desperti la nostra part salvatge. Però no volia que la protagonista fos una bèstia peluda, sinó algú a qui la lluna desperta després d'un llarg confinament", ha admès en roda de premsa Amirpour, responsable d'"una faula sobre la camaraderia que sorgeix entre una excèntrica comparsa de desheretats", tal com la va descriure el crític de l'ARA Manu Yáñez a la crònica del pas del film pel Festival de Venècia.

A la pel·lícula, la lluna plena sobre Nova Orleans afecta la Mona Lisa, una noia que descobreix que té el superpoder de controlar la voluntat aliena i que decideix fugir del psiquiàtric on fa dotze anys que està aïllada. Interpretada per l'actriu coreana Jeon Jong-seo (protagonista de la magnífica Burning, de Lee Chang-dong), Mona Lisa comença una aventura de descobriment arreplegant l'ajuda i la solidaritat de diferents personatges marginals, inclosa la stripper a qui dona vida Kate Hudson. La directora d'Una noia torna a casa sola de nit (2014) i Amor carnal (2016) aborda la història des de la perspectiva del gènere fantàstic. Tanmateix, filma a peu de carrer i deixant que l'aparent sordidesa del barri francès de Nova Orleans es mostri amb naturalitat. Mona Lisa podria ser una més de la colla dels X-Men, però Amirpour s'estima més presentar-la com algú que busca alliberar-se per poder salvar-se; és a dir, lluny de deliris messiànics i de propòsits megalòmans. "Em vaig criar amb pel·lícules de superherois obsessionats per salvar el món. No ens correspon a nosaltres salvar el món, sinó intentar habitar-lo. Seria millor tenir superherois que ens ajudessin a viure en aquest món", diu Amirpour.

D'acord amb aquesta filosofia, filma fugint d'efectes especials i pirotècnia digital; tot just recorre a efectes de càmera inspirats en els de Vertigen d'Alfred Hitchcock i tracta amb respecte uns personatges que sovint són assenyalats com a escòria disfuncional en els procedimentals policials de la ficció televisiva. Amirpour s'estima aquests desposseïts i en premia l'altruisme retratant-los fora de l'estereotip classista.

La segona directora que inaugura el festival en 54 anys

Per segona vegada a la història del Festival de Sitges, la pel·lícula inaugural és un film dirigit per una dona; l'anterior va ser American psycho, de Mary Harron, l'any 2000. Òbviament, la qüestió feminista ha aparegut en la roda de premsa. Ana Lily Amirpour (que en tot moment ha estat acompanyada pel seu gos Benny) no hi resta importància, però va més enllà de la complaença superficial d'alguns discursos feministes, sobretot quan els pronuncien els homes. "La igualtat que perseguim l'aconseguirem el dia que als homes se'ls demani com se senten sent homes que dirigeixen una pel·lícula", ha dit Amirpour abans d'aprofitar la roda de premsa per fer un experiment. Ha preguntat a les dones presents a la sala quantes havien imaginat com serien les seves vides si fossin homes. La majoria han aixecat la mà. Després ha plantejat la pregunta als homes i només dos han admès haver pensat algun cop com hauria sigut la seva vida si fossin dona. "L'amo mai s'imagina com a esclau", ha etzibat amb un somriure sorneguer. Era l'hora d'udolar d'admiració.