Sitges, un aniversari terrorífic

Sitges255 pel·lícules, 16 seccions, 1.771 hores de cinema, 108 convidats i 2,7milions d’euros de pressupost. Són les xifres de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, que s’inaugura avui i afegeix una jornada a les deu habituals. Enmig d’un ambient social marcat per la repressió policial de l’1 d’octubre i ple d’especulacions sobre el futur de Catalunya a curt i llarg termini, un festival de terror i ciència-ficció sembla especialment ideal per capturar l’esperit del moment.

No ho podran comprovar in situ, però, els quatre representants del ministeri de Cultura, que tot i que ja havien confirmat la seva assistència al festival ahir es van fer enrere i van avisar que no anirien a la inauguració. Segons fonts del festival, el motiu que van al·legar és “la situació política actual de Catalunya”. L’any passat, l’Estat va aportar al festival 117.000 euros d’un total de 2,3 milions d’euros, però enguany la quantitat encara no s’ha confirmat. El Festival de Sitges es va posicionar en contra de la repressió policial tant el 20 de setembre com l’1 d’octubre, i dimarts es va paralitzar.

Guillermo del Toro

Padrí del festival i director del film inaugural, ‘The shape of water’

No hi ha festa sense convidat d’honor. El padrí de la 50a edició del Festival de Sitges és un vell amic del festival, Guillermo del Toro. El mexicà representa l’esperit del festival a la perfecció per la seva passió pel gènere fantàstic, pel seu amor als monstres i per una filmografia que forma part de la història de Sitges: Del Toro va visitar per primera vegada Sitges el 1993 amb el seu debut, Cronos, va inaugurar el festival el 2006 amb El laberinto del fauno i enguany ho torna a fer amb The shape of water, el seu comentari sobre la cultura de la violència en clau de cinema fantàstic, flamant Lleó d’Or del Festival de Venècia.

Convidats de renom

De Susan Sarandon a William Friedkin, director de ‘L’exorcista’

Del Toro no estarà sol. Si l’any passat Sitges reunia un all-star de convidats d’honor amb les visites de Christopher Walken, Max Von Sydow i Rob Zombie, aquest any la nòmina de Grans Premis d’Honor l’encapçala Susan Sarandon, per a molts la Louise de Thelma & Louise, tot i que a Sitges ella sempre serà la Janet de The Rocky horror picture show, que presentarà en una històrica sessió a l’Auditori. També serà homenatjat al festival William Friedkin, un dels grans autors de la generació dels 70 del cinema nord-americà, que presentarà L’exorcista i Càrrega maleïda. I tanquen l’apartat de directors llegendaris dos intocables dels seus gèneres: Dario Argento, mestre del giallo italià, i Johnnie To, el rei del cinema criminal de Hong Kong i de les coreografies d’acció impossibles.

Per molts anys, Sitges

La Fura dels Baus celebrarà l’aniversari amb una traca final

Per celebrar el mig segle del festival, el Centre Cultural Miramar acollirà dues exposicions sobre la història del festival: El cinema és fantàstic, que ja va passar per la Filmoteca, i 1968-2017. Memòria del fantàstic, que recopila programes de mà, diaris, llibres, cartells i documentació variada. A Casa Bacardí, quinze il·lustradors reimaginen portades mítiques de Fotogramas en clau fantàstica i a l’Estudi Vidal quinze pintors exposen obres inspirades en l’imaginari del festival. Però la celebració més important arribarà el dia 15 amb l’espectacle de cloenda obert a tot el públic i retransmès per La Xarxa a càrrec de La Fura dels Baus, dedicat als mites del cinema fantàstic i en especial a la relació entre King Kong i la seva enamorada.

Cinema català

‘La pell freda’ i ‘Musa’ encapçalen el fantàstic català

La producció catalana ha tingut en els últims anys un protagonisme destacat al festival. Aquest any no hi ha film inaugural català, però la programació inclou dos dels títols més esperats: La pell freda, adaptació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol a càrrec del francès Xavier Gens -amb una Aura Garrido sensacional en el paper de la granotota domesticada del farer-, i Musa, el retorn de Jaume Balagueró al thriller sobrenatural un cop tancada la saga [REC]. Després del seu pas per Sant Sebastià, Sitges acollirà el terror d’època d’ El secreto de Marrowbone, el debut com a director de Sergio G. Sánchez, guionista habitual del productor del film, J.A. Bayona. A més, els debutants Caye Casas i Albert Pintó presentaran la comèdia negra Matar a Dios i Sadrac González-Perellón la ciència-ficció low cost de Black hollow cage. I s’esperen amb curiositat dues cintes espanyoles: Maus, de Gerardo Herrero, i Dhogs, del gallec Andrés Goteira.

La collita fantàstica

Els nous films de Lanthimos, Kurosawa i Miike

Què seria Sitges sense un parell de pel·lícules de Takashi Miike? Les d’aquest any són Jojo’s bizarre adventure, rodada als carrers de Sitges, i Blade of the immortal, festival de sang i fetge amb un samurai maleït amb la vida eterna. També s’espera amb ganes el nou conte de terror del grec Yorgos Lanthimos ( The killing of a sacred deer ), la inquietant aproximació al cinema d’invasions alienígenes de Kiyoshi Kurosawa ( Before we vanish ), l’hongaresa Jupiter’s moon, que barreja el drama social dels refugiats i el cinema de superherois, i Annabelle Creation, un spin-off de la saga The conjuring. I no hi faltaran l’última sensació del terror indie ( The endless ), un original film quebequès sobre zombis (Les affamés ) i la versió que els francesos Bustillo i Maury donen a Leatherface del protagonista de La matança de Texas.

L’homenatge a Dràcula

Cicle vampíric i homenatge a Frank Langella i Udo Kier

La figura de Dràcula i el mite del vampir són el leitmotiv del gran homenatge d’aquesta edició, que té com a plat fort un suculent cicle que passarà revista als diferents Dràcules del cinema: els canònics de Tod Browning, Francis Ford Coppola i Terence Fisher, òbviament, però també el Dràcula negre en clau exploitation de Blacula, El conde Drácula de Jess Franco i el Dràcula del 1979 dirigit per John Badham que presentarà el seu protagonista, Frank Langella, que rebrà el Gran Premi d’Honor del festival. Fora del cicle s’estrenarà el documental de Carles Prats Dràcula Barcelona, sobre el rodatge en paral·lel d’ El conde Drácula de Franco i Vampir Cuadecuc de Pere Portabella. I també se sumarà a la festa vampírica Udo Kier, l’actor alemany especialista en papers de vampirs.

No tot és cinema a Sitges

Realitat virtual, ‘Stranger things’ i la tradicional ‘zombie walk’

Juntament amb el Sónar, el Festival de Sitges és el gran aparador de les noves tecnologies de realitat virtual a Catalunya. Enguany hi haurà instal·lades dues carpes -l’una als voltants de l’Hotel Melià i l’altra al Centre Cultural Miramar- perquè el públic pugui experimentar obres com el nou treball del francès Alexandre Aja, Campfire creeper s, la primera sèrie de terror immersiva en visió de 360º. Fora dels cinemes, la festa també serà als carrers de Sitges, quan el dissabte 7 d’octubre se celebri la tradicional zombie walk. I aquest mateix dia els fans de les sèries tenen un cita amb Millie Bobby Brown (Eleven) i Noah Schnapp (Will), els joves intèrprets de la sèrie de Netflix Stranger things, que presentaran escenes de la segona temporada.

Les joies amagades de la programació

Brawl in cell block 99 (S.Craig Zahler)

Després de convertir-se en el director revelació del Sitges del 2015 amb el brutal western Bone tomahawk, S. Craig Zahler torna al festival amb el thriller de presons Brawl in cell block 99, que promet molta violència i testosterona amb un Vince Vaughn estoic i taciturn enfrontat a dilemes que posen a prova el seu sentit de l’honor. Una cinta física i rotunda que reconeix la influència de Peckinpah i John Woo.

Tragedy girls (Tyler Macintyre)

Els fills bastards de Scream no poden faltar a Sitges. El metaterror en clau de comèdia, un dels subgèneres més populars entre els fans, el representa aquesta edició Tragedy girls, sobre dues noies que segresten un assassí en sèrie per aprendre de primera mà els secrets de l’ofici i així triomfar a les xarxes socials. Entre la ironia d’ Escola de joves assassins i la intensitat de Detention.

La telenovela errante (Raúl Ruiz)

La secció programada per crítics Seven Chances sempre s’escapa del gènere fantàstic. Aquest any es recupera un film perdut del xilè Raúl Ruiz, La telenovela errante, que mostra la realitat que el director es va trobar el 1990 en el seu retorn a Xile a partir d’una estructura de fulletó televisiu. El projecte va quedar inacabat fins que Valeria Sarmiento, vídua de Ruiz, va remuntar el material amb les notes del seu marit.

Les affamés (Robin Aubert)

“Parts iguals de George A. Romero, Monty Python i Robert Bresson”, deia un crític nord-americà. La sorpresa zombi de la temporada ve del Quebec i relata com en un petit poble la gent comença a desenvolupar el gust per la carn humana. N’hi ha que s’amaguen als boscos i d’altres els busquen per cruspir-se’ls. Entre l’humor amb sordina, el terror taciturn i el surrealisme rural, Robin Aubert injecta vida al gènere dels morts vivents.

Lu over the wall + Night is short... (Masaaki Yuasa)

El director de la celebrada Mind game torna a Sitges amb dos films que competiran a la secció Anima’t. Lu over the wall barreja grups de j-pop i sirenes amb una lluminositat que la va fer triomfar al Festival d’Annecy, el Canes de l’animació. Night is short, walk on girl, en canvi, és una història d’embolics romàntics més embogida i alhora molt inventiva i elegant en el traç. Dues cares d’un geni de l’ anime.

How to talk to girls at parties (John Cameron Mitchell)

Expandint amb generositat la trama d’un conte de Neil Gaiman, el director de Short bus viatja al Londres de finals dels 70 per explicar la història d’uns adolescents que una nit topen per casualitat amb una civilització alienígena de visita al nostre planeta. El seu humor absurd, les picades d’ullet als fans del punk i de Neil Gaiman i una esbojarrada Nicole Kidman la redimeixen de la seva irregularitat.

Kuso (Flying Lotus)

La bogeria del festival. El músic de hip-hop experimental Flying Lotus, que va actuar en l’última edició del Primavera Sound, visita Sitges per presentar la seva primera pel·lícula, un collage indescriptible d’imatges delirants que al Festival de Sundance van definir com “la pel·lícula més fastigosa del món”. El públic de Sitges, molt bregat en experiències cinematogràfiques extremes, decidirà si n’hi ha per tant.

Wind river (Taylor Sheridan)

Dos venjadors, Bruixa Escarlata i Ull de Falcó (Elizabeth Olsen i Jeremy Renner), canvien el vestit de superheroi per l’abric tèrmic en aquest thriller dramàtic sec i contundent ambientat en les muntanyes nevades de Missouri. El guionista de Comancheria i Sicari demostra bona orella per als diàlegs i talent en la posada en escena en un relat que va cuinant la intriga criminal a foc lent i culmina en una gran explosió de violència final.