BarcelonaEls últims anys de la vida de Pau de Tars, una figura clau en la predicció del cristianisme, és des del segle II objecte de controvèrsia. No hi ha acord sobre si el van condemnar a ser decapitat després d'un judici romà i si, abans, va ser castigat amb l'exili. Un congrés internacional, en el qual han participat prestigiosos professors de teologia d'arreu d'Europa i els Estats Units, celebrat a Tarragona, ha arribat a la conclusió que sant Pau sí que es va exiliar: ho va fer a Tarragona i va ser jutjat com a ciutadà romà.
"Hi ha una mancança de documents històrics sobre els últims dies de sant Pau: és un tema que ha fet córrer molta tinta, però finalment s'ha arribat a un consens", explica el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig. Pau de Tars va ser un jueu que va perseguir els cristians fins que es va convertir al cristianisme. Com a missioner va estendre la seva creença a tot l'Orient. Va ser jutjat, acusat de provocar aldarulls al temple de Jerusalem i condemnat a morir decapitat. "S'han esvaït molts dubtes sobre si era o no un ciutadà romà. El dret romà estipula que només s'hi pot apel·lar si s'és ciutadà romà. Ell ho va fer, i, per tant, el més plausible és que va tenir els mateixos drets que un ciutadà romà", assegura Puig.
"Cada vegada més autors asseguren que es va exiliar i el més segur és que ho va fer a Hispània", afirma el degà. A la documentació que s'ha trobat es parla d'un exili -a Roma l'exili volia dir falta de llibertat absoluta, era un enterrament en vida- a una capital de província romana, amb un governador romà, i a prop de Roma. Es parla d'una ciutat amb port de mar. "L'única capital de província amb governador romà prop del mar era Tàrraco", argumenta Puig.
Pel degà, sant Pau és una de les figures més fascinants de l'Evangeli: "Va tenir com a missioner una activitat frenètica i després va passar a ser un presoner que no es podia moure", explica Puig.