Símbols franquistes: la batalla de la memòria

BarcelonaFranco va morir el 20 de novembre de 1975 al llit. Han passat 41 anys i s’han anat alternant molts governs democràtics, però els símbols que el dictador va deixar per tot el territori persisteixen: el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic elaborat el 2010 n’identifica 3.647. En alguns casos, aquests símbols estan tan arrelats que ni es qüestionen. En el cas del colossal monument de Tortosa, que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la batalla de l’Ebre, on van morir 30.000 homes, se sotmetrà a referèndum el 28 de maig. Però, ¿com es defensa mantenir un monument que exalta la victòria franquista? I, més enllà de si es manté o no, ¿què s’ha de fer amb la simbologia franquista? ¿Esborrar-la? ¿Reutilitzar-la? ¿Col·locar-la en un museu? ¿Sumar la memòria dels republicans a la dels franquistes? ¿Fer accions contra el monument per interpel·lar la ciutadania?

A Tortosa hi ha qui defensa retirar el monument i qui fa campanya perquè no es toqui. Josep Maria Royo és investigador del programa de Conflictes i Construcció de Pau de la UAB i membre de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa. Royo denuncia que les preguntes que planteja la consulta són confuses i que no s’ha fet prou pedagogia: “En el moment que es fa una consulta es fa burla de la memòria de les víctimes. El franquisme no és un tema a consultar, perquè va ser un cop d’estat sagnant”, diu.

El monument fa cinquanta anys que mira la ciutat des de l’Ebre, sobre la base de l’antic pont de la Cinta de Tortosa, destruït durant la retirada de les milícies republicanes. És una piràmide de ferro forjat de 45 metres, foradada per orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus. El 1980 l’Ajuntament de Tortosa va treure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres en què es llegia: “Al Caudillo de la Cruzada y de los 25 años de paz ”. El 2008 es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració.

Mutilació insuficient

Royo, però, creu que amb la mutilació no n’hi ha prou. “No es pot mantenir encara que s’hi facin canvis per com es va construir, pel lloc que ocupa, pel que simbolitza”, diu. “Si s’ha mantingut durant tots aquests anys és perquè la majoria de la població adulta l’ha normalitzat. Se l’ha desvinculat del seu contingut polític perquè no s’ha explicat què vol dir”, afegeix. Royo defensa que el monument es desmunti, es traslladi a un museu o centre d’interpretació, es contextualitzi i es recuperi el pont que va ser derrocat durant la Guerra Civil.

Jaume Solé Purcalla, líder del PP a Tortosa, presideix la plataforma Tortosins pel monument. Considera que no és un símbol franquista: “El va inaugurar Franco perquè aleshores era el cap d’estat, però això no vol dir que sigui un monument d’exaltació franquista”. Solé defensa el seu valor artístic: “És una obra d’art i un atractiu turístic. És el monument més fotografiat de Tortosa i creiem que si ha de servir per ser un instrument divulgatiu no s’ha de moure. La simbologia depèn de com es miri el monument”. La proposta de Purcalla és que al peu hi hagi el nom de tots els combatents.

Ni enderrocar-lo ni maquillar-lo. Jordi Guixé, que va elaborar el Cens de simbologia franquista i que actualment dirigeix l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, proposa atacar-lo: “Es pot mantenir el monument però no tal com està ara. S’ha d’actuar contra el monument, no a favor, perquè el monument de Tortosa és un insult pels qui van batallar a favor de la República. Una placa no és suficient. Es pot tombar, penjar-lo sota el pont... En cas contrari transmet el mateix missatge franquista que el Valle de los Caídos: nosaltres vam guanyar la guerra”, diu Guixé. Però com es pot subvertir un monument? L’historiador posa com a exemple el moviment dels contramonuments que encapçala Horst Hoheisel. El 1997 va presentar un projecte que no va prosperar i que proposava fer volar pels aires la porta de Brandenburg i espargir-ne les restes sobre el monument de l’Holocaust a Berlín.

“L’espai públic és on es socialitza i on s’aprèn i no hi pot haver monuments que facin apologia de la dictadura. Si no es retiren els monuments, s’integren els valors de la dictadura en la societat”, denuncia l’historiador del dret Alfons Aragoneses. “S’han de retirar de l’espai públic però no s’han de destruir. S’han de museïtzar”, assegura Josep Maria Cervelló, catedràtic d’història de la Universitat Rovira i Virgili. “Si es destrueix tot, d’aquí 200 anys es pensaran que la guerra la van guanyar els republicans”, diu.

Una obligació legal

El Parlament va aprovar una moció per retirar el monument de Tortosa el passat 10 de març sense cap mena de consulta ni dilació. “El Memorial té catalogat el monument de Tortosa com a símbol franquista. Es tracta d’una valoració tècnica. La llei deixa clar que aquesta simbologia cal retirar-la i també deixa molt clar que ha de ser l’Ajuntament de cada municipi el que ha de prendre la decisió”, diu el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. El Síndic de Greuges assegura que la retirada del monument és “una obligació legal”.

L’advocat Eduardo Ranz va denunciar el convergent Ferran Bel, alcalde de Tortosa des del 2007, davant el Tribunal Suprem per un delicte de desobediència. La demanda va ser desestimada, però paral·lelament Ranz va fer dues peticions. Una a l’Ajuntament de Tortosa i l’altra a la Generalitat. L’Ajuntament no va respondre i la Generalitat va escriure una carta el 25 d’agost del 2015 en què afirmava: “Molt segurament durant el 2016 s’hi adoptarà una decisió conforme la Llei 52/2007 -es refereix a la Llei de la memòria històrica”. Il·legal o no, si aquest monument, que va costar 4 milions de pessetes i que van pagar el bisbat de Tortosa, la diputació de Tarragona i la dictadura franquista, es retira o no ho decidiran els tortosins. Així ho ha decidit Ferran Bel amb el suport d’ERC i ICV.