Sílvia Pérez Cruz canta la tragèdia dels desnonats

BarcelonaL’última aventura de Sílvia Pérez Cruz és potser la més arriscada d’una artista que no s’acostuma a arronsar davant dels reptes. Amb 32 anys, la cantant de Palafrugell debuta en el cinema com a actriu a Cerca de tu casa, un drama musical sobre els desnonaments que s’està rodant des del 5 de febrer a Barcelona. El repte és doble perquè Pérez Cruz no només protagonitza el film sinó que també escriu les cançons que en alguns moments de la pel·lícula interpreten ella i la resta d’actors.

“Tot i que no consti, ella és coautora del guió i hem construït junts l’ànima de la pel·lícula”, assegura Eduard Cortés, el gran instigador d’aquest salt inèdit en la carrera de Pérez Cruz. Quan fa un parell d’anys el director va contactar amb la cantant per fer-li la proposta, ella va respondre que no s’hi veia: ella no era actriu i el seu llenguatge era la música, no el cinema. Però al final va ser precisament la música el que va obrir la porta de la col·laboració. “Vaig entendre que l’Eduard volia una cosa més àmplia que actuar -recorda Pérez Cruz-, que l’objectiu era trobar una forma orgànica de lligar les cançons i la història”.

La clau que va obrir la porta va ser Ballar en la foscor, el musical de Lars von Trier amb Björk. “L’Eduard me’n va parlar, i llavors vaig entendre que tenia la llibertat de fer el que sentís”, assegura Pérez Cruz, que es va implicar en la creació de les cançons des del primer moment.

A la cantonada dels carrers Ausiàs March i Bailèn es rodaven ahir algunes de les escenes de Cerca de tu casa. L’escenari és l’oficina del banc amb què la Sonia, el personatge que interpreta Pérez Cruz, va contractar l’hipoteca. Tant ella com el seu marit fa mesos que no poden fer front als pagaments perquè han perdut la feina. El seu banquer de confiança, un amic de la família a qui la Sonia coneix des de petita, li diu que haurà de deixar la casa. A la sortida, un advocat la interpel·la. Assegura que està en situació d’ajudar-la. Les emocions més intenses passen pel rostre de Pérez Cruz en qüestió de segons. Repeteix l’escena, segura. No necessita instruccions. Cortés s’ho mira des del monitor, confiat. A dos quarts de tres tocats, tothom a dinar. És l’hora prevista. Tot i la pluja i els cotxes, no hi hagut entrebancs.

Cerca de tu casa podria ser la tercera pel·lícula d’una trilogia d’Eduard Cortés sobre robatoris que hauria començat amb Atraco i The Pelayos, només que ara els lladres són els bancs. “És veritat, no ho havia pensat -riu ell-. Però fins ara feia un exercici d’empatia amb els lladres i ara és amb els que estan sent robats”. El seu interès pel drama dels desnonaments va arrencar fa tres anys, mirant-se perplex els informatius. Lentament es va anar cuinant l’estímul de fer-ne una pel·lícula. “Per mi és clau situar l’acció el 2007, quan es va produir la primera gran onada de desnonaments -explica-. En aquell moment no existia la PAH i la gent ho vivia com un fracàs personal, des d’una solitud absoluta. Avui els afectats poden anar a una assemblea. No et soluciona el problema, però no et sents tan sol”.

Sense frivolitzar

La pregunta és inevitable. Per què un musical? Cortés i el guionista Piti Espanyol volien explicar una història de desnonament típica, però es van adonar que tots els seus recursos habituals per donar-li forma cinematogràfica (girs dramàtics, cops d’efecte) frivolitzaven el tema. “Al final vaig pensar que en comptes d’intervenir en la trama era millor intervenir en la mirada, fent que en algun moment entrés una cançó interpretada pel personatge”, diu.

A l’hora d’establir la relació entre les cançons i la història entra en escena Pérez Cruz. “Només hem introduït la música quan estava justificat. No volíem fer un musical convencional”, diu la cantant. Perquè una cançó entrés en la història Pérez Cruz n’havia d’estar molt convençuda. “És una qüestió de pell. Quan no funciona, la sang no em circula. I quan és que sí, m’encenc”, diu.

Però el que va suposar-li un repte més gran va ser el llenguatge. “Hipoteca, policia... Les paraules del tema no m’inspiraven, així que per compondre em vaig basar en les del personatge: fracàs, fragilitat, solitud, alegria... Emocions universals que em permetien narrar sense una presó de paraules incòmodes”, explica la cantant, que té clar que les cançons de la pel·lícula donaran forma al seu pròxim disc. ¿Però serà Cerca de tu casa també el principi d’una carrera paral·lela com a actriu de Pérez Cruz? Ja li han fet més propostes, però no s’hi veu. “No sóc actriu. En aquest sentit m’ha ajudat molt pensar que actuant estava donant veu a un col·lectiu, no a un personatge. No podia defugir l’oportunitat de donar suport a la problemàtica. I no hi ha dubte que per a mi serà un punt d’inflexió. Després d’això segur que cantaré diferent. I ja veig els actors d’una altra manera”, diu.