'El silencio es un cuerpo que cae': un poderós assaig ens recorda que el que és personal també és polític

Barcelona Direcció i guió: Agustina Comedi. 72 min. Argentina (2017). Amb Agustina Comedi, Jaime Comedi i Susana Palomas. Disponible a Filmin.

Quan Agustina Comedi, la directora d'aquest documental, va néixer, el seu pare es va comprar una càmera de vídeo per enregistrar la seva vida familiar. Amb els anys, es van anar acumulant les cintes que deixaven constància de trobades, esdeveniments i viatges. Un cop el seu pare mor en un dissortat accident, Comedi comença a entreveure que en el fora de camp de les imatges que va gravar s'hi amaga alguna cosa: una homosexualitat viscuda sota la repressió política i el tabú heretat d'aquesta ètica cristiana que esmenta una de les persones entrevistades per la cineasta. Barrejant els testimonis de familiars i amigues del seu pare amb les gravacions que ell mateix va realitzar, que en ocasions desconcerten pel canvi de format, Comedi reconstrueix la seva història i la d'altres que, com ell, no van poder viure lliurement la seva sexualitat.

La condició fugissera de les gravacions domèstiques i el constant diàleg entre èpoques fa que, a estones, més que sentir-nos immersos en una narració acabada, naveguem pels apunts de Comedi, que furga en les imatges del passat per satisfer un deute amb la seva pròpia història. El silencio es un cuerpo que cae és un treball d'amor, però també una obra viva, rica en textures i suggeriments, que ens recorda precisament que estimar no és un assumpte menor i que no tots ho vivim amb la mateixa llibertat.