BARCELONA.Cada nou espectacle del ballarí i coreògraf belgomarroquí Sidi Larbi Cherkaoui és un esdeveniment. En els últims anys l'hem vist al costat de la bailaora María Pagés a Dunas , amb els Monjos Shaolin a Sutra i amb la seva companyia a Babel (words) , però també ha treballat amb l'univers manga a TeZukA i ha coreografiat la pel·lícula Anna Karenina de Joe Wright, que podria sonar a Oscar. A Temporada Alta estrena divendres, al Teatre Municipal de Girona, un espectacle a duo amb la ballarina índia Shantala Shivalingappa, Play . "Sempre treballo amb el que m'agrada i amb qui em sento còmode. I m'atreuen moltes coses! No tinc por de provar res. Això em manté viu i connectat al món", es justifica Cherkaoui.
Ell i Shantala es van conèixer sota l'empara de Pina Bausch el 2004, el 2008 van ballar junts i, ja convertits en amics de l'ànima, el 2010 van crear aquest muntatge que han interpretat en diferents llocs del món. "Teníem la idea de jugar. És com una competició entre ella i jo, un repte. Ens empenyem a zones incòmodes", diu Sidi Larbi. D'aquí ve el títol, Play , que en anglès tant es pot referir a interpretar personatges com a tocar instruments o jugar als escacs. La dansa kuchipudi, de la qual Shantala és experta, està lligada a les històries dels déus hindús i és interpretada sovint per personatges en cerimònies religioses, però sempre a través del moviment. No han construït un espectacle narratiu. "El que tenim en comú és que tant ella com jo fem molts moviments amb les mans per expressar-nos. Teníem ganes de jugar amb les mans, però no és fàcil, perquè en els jocs hi ha moltes normes", apunta el coreògraf. El resultat és una obra sensible, brillant, alegre, amable.
"Quan es parla de l'estil, sembla que has de ser diferent dels altres. I en canvi jo vull que el meu estil estigui connectat amb el dels altres. Sé que ballo d'una manera, sobretot en els últims anys, en què m'he concentrat en la fluïdesa del moviment, que m'identifica. Jo sempre seré qui sóc, i no crec que em perdi per parlar altres llenguatges. No m'importa que Shantala sigui una ballarina índia o María Pagés una bailaora , m'importen elles. Potser les categories ajuden el públic, però de vegades això et fa hostatge de la tradició. I treballar junts ajuda a alliberar-nos dels clixés".