Dins de Sherlock Holmes
La tercera temporada de la sèrie de la BBC aposta pels sentiments i l'humor
Feia un any que els fans de Sherlock Holmes esperaven una nova entrega d'aquesta sèrie que actualitza les aventures del detectiu creat per Arthur Conan Doyle, una espera que els creadors Steven Moffat i Mark Gattis han tingut present a l'hora d'escriure els nous capítols. El primer episodi, The empty hearse, és una celebració pel retrobament; The sign of three, un interludi humorístic, i l'últim, His last vow, recupera el to més rigorós per reconduir la sèrie cap als seus orígens.
RELACIONS PERSONALS
Com en les altres temporades, els tres funcionen a priori de manera independent. Però s'acaben establint connexions entre ells tant en les trames com sobretot en l'evolució dels personatges. Perquè aquesta és la temporada de Sherlock més centrada en les relacions personals dels protagonistes. Coneixem els pares del famós detectiu, el germà Mycroft (que encarna Gattis, per cert) és una presència més recurrent, l'amistat entre Sherlock i Watson cobra encara més protagonisme i el metge es casa amb la seva ajudant Mary. Una llicència, la d'accentuar el vessant més de culebró de la sèrie, que de vegades hi juga en contra: un dels atractius indiscutibles de Sherlock, el del paper i el de la petita pantalla, ha estat sempre la sobrietat emocional.
Moffat i Gattis ho compensen entregant un altre cop un entreteniment televisiu de primera qualitat. Qualsevol cosa pot passar en un episodi de Sherlock. A The empty hearse s'especula sobre la seva mort i posterior resurrecció proposant diverses teories en una picada d'ull metanarrativa a la fan fiction. The sign of three ha despertat la ira de força espectadors per escapar-se de l'ortodòxia del programa. És precisament aquesta llibertat creativa, gens estranya per altra banda en les dinàmiques de les sèries, el que converteix aquest segon capítol en un dels més atractius de tota la saga Sherlock. Lluny de centrar-se només en un cas a resoldre, The sign of three funciona durant una bona estona com una comèdia nupcial. El context és el casament de Watson i Mary, i el principal objecte de mofa el mateix Sherlock Holmes, que se sent com un peix fora de l'aigua, i més quan com a padrí es veu obligat a fer un discurs. Però en pocs episodis com en aquest tenim la sensació que l'escriptura audiovisual ens transmet la forma de treballar de la ment de Sherlock Holmes. Sobretot quan ens endinsem en una de les grans troballes de la sèrie: el palau de la ment del detectiu.
L'episodi final introdueix un malvat nou, Charles Augustus Magnussen, a qui dóna vida Lars Mikkelsen, el germà gran i poc conegut (excepte pels seguidors de les sèries daneses) de Mads Mikkelsen. Magnussen és un xantatgista d'elegant crueltat que contrasta amb l'histrionisme excessiu de Moriarty. Un d'aquells dolents amb atributs de superdotat que resideixen en mansions de vistosa arquitectura i podrien sortir en qualsevol pel·lícula de James Bond. Llàstima que el capítol acabi deixant la sensació que no s'ha tret prou profit a un malvat carismàtic que a més reptava Sherlock en el seu terreny: el control del mateix palau mental. Cap on tirarà la quarta temporada en qüestió de dolents? El final de la tercera en dóna una pista. Però haurem de tornar a esperar força mesos per conèixer-ne la resposta exacta.
★★★★
A FAVOR
Els protagonistes
Benedict Cumberbatch i
Martin Freeman milloren
a cada temporada.
EN CONTRA
La insistència en el fet
que Sherlock té (bon) cor
i s’estima molt el seu
amic Watson.
'SHERLOCK' TEMPORADA 3
De Steven Moffat i Mark Gattis
PER LA BBC
Es pot veure a TNT i YOMVI.