«‘El llac dels cignes’ és com fer Shakespeare»

BarcelonaTamara Rojo apareix al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu amb el posat seriós. Queden poc més de 24 hores per a la primera de les cincs funcions d’ El llac dels cignes que s’hi faran des d’avui dimecres fins diumenge, i Rojo ha de seguir assajant amb els ballarins de l’English National Ballet, la companyia de la qual és directora artística des del 2012, i amb l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Gavin Sutherland. Tanmateix, quan comença a atendre la premsa, dibuixa un somriure en recordar que va debutar al Liceu quan tenia 16 anys amb la companyia de Víctor Ullate. “Es pot dir que gairebé vaig començar aquí, i tinc grans records del Liceu”, diu la ballarina espanyola nascuda a Mont-real (Canadà) l’any 1974.

Avui, convertida en una de les figures més prestigioses de la dansa internacional, Rojo torna al Liceu amb un clàssic entre clàssics. “ El llac dels cignes és com fer Shakespeare. Una mai no es cansa de fer els clàssics, perquè et permeten interpretar temes universals, com a les tragèdies gregues”, explica. El públic tampoc se’n cansa, perquè ha exhaurit les entrades de les cinc funcions.

Una versió pròxima a la de Petipa

El llac dels cignes que es veurà al Liceu és la producció que l’English National Ballet va estrenar a Londres al gener amb coreografia de Derek Deane i escenografia de Peter Farmer. Com explica Rojo, el muntatge “respecta la coreografia” que Marius Petipa i Lev Ivanov van fer del ballet de Txaikovski el 1895, o la que se suposa que van fer.

“Ningú sap com era la versió de Petipa, perquè els primers escrits on es recullen les característiques de la coreografia són de vint anys després de la seva mort, quan ja se n’havien fet moltes versions”, precisa Rojo, que afegeix que el que ha fet Derek Keane és “una versió que s’apropa molt a la que devia ser la de Petipa”, però tenint present el que poden fer els ballarins d’avui dia, dotats del “dinamisme i la coordinació” que dóna fer ballet clàssic i dansa contemporània. “Els ballarins d’ara són grans atletes, i tenen un ventall de moviments que els de l’època de Petipa no podien ni imaginar. És com comparar Usain Bolt amb un atleta de fa cent anys”, explica Rojo.

Per tant, la producció de la companyia anglesa combina la versió tradicional amb una manera moderna de ballar-la, i enriquida per l’aportació de cadascuna de les tres parelles protagonistes. Avui i divendres seran la romanesa Alina Cojocaru i el polonès Dawid Trzensimiech, que no pertany a l’English National Ballet però a qui Rojo ha volgut convidar. Dijous i dissabte ballaran Rojo i el mexicà Isaac Hernández. I diumenge, la japonesa Erina Takahashi i el cubà Yonah Acosta. “Són tres parelles molt diferents. L’Alina és molt dolça i lírica, com el Dawid. L’Isaac i jo som més temperamentals, potser perquè som llatins. I l’Erina i el Yonah combinaran la subtilitat d’ella amb el caràcter cubà d’ell”, explica Rojo, que no ballarà el dia de l’estrena. “No acostumo a ballar en cap estrena de la companyia, perquè en sóc la directora artística i no em semblaria bé”, diu.

“Una paròdia sense gràcia”

El discret somriure de Rojo desapareix fulminat per una pregunta. Li demanen què li va semblar, i si d’alguna manera li ha influït, la pel·lícula El cigne negre (2010), en què el director Darren Aronofsky incidia en la neurosi d’una ballarina que interpreta el doble paper d’Odette i Odile a El llac dels cignes. “No hi ha influït. No m’agrada la pel·lícula. És una paròdia sense gràcia”, diu Rojo sobre el film que va donar l’Oscar a la millor actriu a Natalie Portman. Amb el mateix laconisme respon quan li pregunten si ha rebut alguna oferta per dirigir una companyia a Espanya. “No”, diu la directora artística de l’English National Ballet, que davant la disjuntiva de triar entre ser un cigne blanc o negre assegura que “tothom pot ser potencialment qualsevol cosa”.

El Liceu s’afegeix a l’Apropa Cultura

El Liceu destinarà aquesta temporada més de 2.600 entrades a persones amb risc d’exclusió social. D’aquesta manera el teatre de la Rambla se suma al programa Apropa Cultura en què participen 55 equipaments culturals més d’àmbit català i més de 1.400 entitats sòcies. L’objectiu és “fer el Liceu més accessible a tothom”, segons va explicar ahir el director de comunicació i relacions institucionals del teatre, Joan Corbera. Les 2.600 entrades -la majoria a tres euros, però també n’hi ha de gratuïtes per als col·lectius més desfavorits- seran per a butaques de platea i amfiteatre. De moment la direcció del Liceu també destina a projectes socials els vuit seients de la llotja a la qual ha renunciat l’Ajuntament -tot i que encara no de manera oficial-, i per la qual el consistori pagava 94.000 euros per temporada.