Shakespeare i Cervantes, en el laberint de Borges

BarcelonaEn un conte de Jorge Luis Borges anomenat Los otros dos, l’autor contempla sorprès com, asseguts en el banc d’un parc de Ginebra, Shakespeare i Cervantes juguen una partida d’escacs mentre parlen de literatura, de batalles perdudes, del dolor i de les morts sobre les quals s’havien aixecat l’imperi espanyol i el britànic. L’escriptor Jordi Carrión no ha trobat ni rastre del conte a les Obras completas de Borges, però conserva els apunts que va prendre sobre el relat durant les classes de José María Micó a la Facultat d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. O potser no les té, les notes. Potser són un artifici literari, un engany, l’última víctima de l’etern combat entre realitat i ficció, entre vida i literatura. Shakespeare & Cervantes (Nórdica, 2018) és el resultat d’aquesta pugna creativa, un laberint literari en forma de llibret il·lustrat que Carrión ha fet juntament amb un dels grans dibuixants del còmic espanyol actual, Javier Olivares, Premio Nacional per Las meninas (Astiberri, 2015).

Concebut per encàrrec d’un diari, Carrión reclama la participació d’Olivares per il·lustrar el text, però mai des d’una posició subordinada. “El treball del Javier es pot llegir gairebé de manera independent del text, hi ha moltes coses que ni tan sols hi són”, diu Carrión. “No, tot el que jo dibuixo hi és”, replica el dibuixant amb un somriure. “Però el que és bonic de trencar la subordinació és que he elaborat una mena de relat paral·lel amb els personatges del relat que, confrontat al text del Jordi, genera noves idees. És una narració a dues veus de dos llenguatges que xoquen”.

Shakespeare & Cervantes no només combina text i il·lustració, també diferents registres de ficció, assaig i autobiografia, cosa que dona forma a un patchwork que només es pot descriure com literatura pura. “El llibre parla de la transmissió de la literatura, de com per arribar als clàssics cal travessar moltes capes i estrats”, diu Carrión, que, venint d’una família sense formació cultural, va arribar-hi a la universitat, quan era “un jove irreverent” que faltava a classe i passava les hores al bar i a la biblioteca. “El llibre és un homenatge a José María Micó i d’altres que em van donar accés als clàssics”, diu.

Clàssics i polítics

Un altre eix és la reivindicació de la dimensió política de Cervantes i Shakespeare. En el cas del primer, Carrión fa seva la teoria de l’historiador i filòleg Américo Castro, per al qual la literatura del Segle d’Or està “travessada per l’apartheid espanyol entre cristians vells i nous” que van patir autors vinculats al judaisme com Góngora i Cervantes. A Shakespeare, en canvi, Carrión el descriu directament com un autor “superpolític, crític i nihilista, algú per a qui no existeix Déu ni el crim ni el càstig”. Però el gran protagonista ocult i el fil conductor de Shakespeare & Cervantes és Borges, com destaca la preeminència gràfica que li atorguen les il·lustracions d’Olivares. “El llibre és també un homenatge a dos textos que admiro molt: El Aleph engordado, de Pablo Katchadjian, que va ser denunciat per María Kodama, la viuda de Borges, i El hacedor (de Borges), Remake, d’Agustín Fernández Mallo, que es va retirar del mercat per por a una denúncia”. Carrión va estar temptat d’atribuir el seu llibre a Borges. Al final, la por a una denúncia li va fer modificar el final: jugar amb l’ambigüitat i el decir sin decir de Cervantes, diu, “milloren el relat.