Kristen Ghodsee: "Les parelles que comparteixen la criança dels fills tenen millors relacions sexuals"

No va ser fàcil per a Kristen Ghodsee vendre Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo (Capitán Swing) al seu país natal, els Estats Units, que durant anys va combatre el comunisme amb la Guerra Freda. L'etnògrafa i professora d'estudis de Rússia i Europa de l'Est a la Universitat de Pennsilvània diu que Fox News va destrossar el llibre, però que cada vegada té més èxit entre els lectors. L'autora parteix de diferents estudis i enquestes de satisfacció sexual fetes a l'Alemanya de l'Oest i de l'Est, o a Polònia, per tractar un munt de temes: les polítiques públiques, les desigualtats dins la parella i fora, l'educació sexual, els danys del capitalisme en la salut individual i col·lectiva... En cap moment diu que l'antic bloc comunista fos un paradís, però en rescata algunes de les polítiques públiques.

Quan parlem de més bon sexe sota el socialisme, de què parlem exactament, de l’acte sexual, de relacions afectives, de comunicació…?

— De tot, sobretot de les relacions entre homes i dones i del sexe específicament. Quan una dona té independència econòmica, escull parella lliurement i per una qüestió d’atracció i d’afecte, quan no, el que prioritza és que la seva parella pugui pagar les despeses. Però també parlo de relacions sexuals, de la qualitat i de la quantitat. Tenim molts bons estudis que demostren que les parelles que comparteixen la cura dels infants tenen moltes més relacions sexuals i millors. El comunisme fomentava la independència econòmica de les dones i la conciliació laboral i familiar. A Polònia, per exemple, hi havia una molt bona educació sexual, com a l’Alemanya de l’Est o Txecoslovàquia, i això també marca una gran diferència. 

En quins aspectes era millor l’educació sexual als països comunistes?

— Mann und Frau intim, de Siegfried Schnabl, és un llibre publicat a l’Alemanya de l’Est que no només parla sobre tot allò que típicament entenem com a educació sexual, sinó que també parla del plaer i de les diferències entre homes i dones, de com donar plaer i, fins i tot, hi ha imatges del clítoris. Fa deu dies era a Bèlgica i parlava d’aquest llibre i una dona em va dir que el 2021 ha sigut el primer any que s’ha mostrat un clítoris als llibres de text. A Alemanya de l’Est ho van fer el 1969! Schnabl dona indicacions per fer feliç la teva parella, i aquest és el tipus d’educació que no hem tingut a l’oest. Vivim en un món on molts nois s’eduquen a través del porno per internet i pensen que a les noies els agrada que les estrangulin mentre practiquen el sexe. 

I això és culpa del capitalisme? Com ha danyat la sexualitat el capitalisme?

— El gran problema de l’Oest és que la nostra concepció de la sexualitat encara està molt lligada a les teories de William Masters i Virginia Johnson, que relacionen el plaer amb tècniques i estimulació. Una concepció molt física i, per tant, si hi ha alguna problema és biològic i la solució és algun fàrmac. O et venen joguines sexuals. A Polònia, durant el comunisme, la sexualitat s’entenia com una cosa més global lligada no només a aspectes físics sinó també psicològics i socials. SI treballes deu hores diàries, banyes els fills, cuines el sopar, els poses a dormir..., arribes al llit exhaust: no tindràs bon sexe. La concepció a l’Est era més holística, i defensaven que els problemes sexuals no es resolen ni amb una pastilla ni amb una joguina sexual. Si la societat està malalta, les relacions humanes i sexuals tindran problemes. Als Estats Units hi ha molts estudis que demostren que molts homes tenen disfunció erèctil quan perden la feina i això tampoc es resol amb pastilles. La contaminació també perjudica la salut sexual. La solució no és farmacològica sinó social. Però el capitalisme és pervers i ens diu que el problema és nostre i que el resoldrem amb una pastilla. 

Les joguines sexuals tenen cada vegada més èxit, especialment entre les dones. ¿El sexe individual també és un fracàs de la nostra societat?

— Les joguines són eficients, no demanen gaire temps, no t’has de preocupar si no t’has depilat... El sexe amb una altra persona implica moltes més coses i més feina. Amb una màquina ho enllesteixes amb uns minuts, vas a dormir, i l’endemà et lleves i vas a la feina. Són com els mòbils, cada any hi ha models nous. Impliquen, però, un sexe sense relacions humanes. Els més joves tenen accés a això i a les xarxes socials, però són els que afirmen sentir-se més sols, isolats, alienats. La solució seria sortir a conèixer gent. 

I Tinder?

— Bé, és una companyia que busca beneficis, no és una ONG. Potser si tinguéssim Wikipedia Tinder seria diferent, però el que vol Tinder és que entri i surti el màxim de gent. El seu objectiu és que sempre estiguis buscant perquè sempre hi haurà algú millor. I això pot ser una mica perillós. A més, vivim en una societat en què la majoria busca vendre millor la seva pròpia marca, és a dir, a ells mateixos a través de les xarxes socials. I la parella forma part d’aquesta identitat-marca. El capitalisme ha convertit la vanitat en bé de consum i en una gran font de beneficis i això destrueix la nostra capacitat per establir relacions humanes. Quan parlo del meu llibre als més joves, em diuen que potser a l’Est tenien més bon sexe perquè no tenien mòbils. Bé, a l’Oest tampoc en tenien en aquella època. Els joves són conscients dels efectes negatius de tota aquesta mercantilització. 

Al llibre parla de les parelles: ¿a l’Alemanya de l’Est tenien més sincronització que a l’Oest?

— A les societats en què l’amor no té res a veure amb transaccions econòmiques, s’estima amb molta més llibertat i emocionalment també s'és més lliure perquè hi ha molt menys risc. El 1988 es va fer un primer estudi comparatiu entre les experiències sexuals de les dues Alemanyes. Els de l'Est gaudien més del sexe i declaraven que tenien més d'orgasmes. A l'Est entre un 73 d'alemanyes i un 74% d'alemanys volien casar-se. A l'Oest, les xifres eren d'un 71% per a les dones i un 57% per als homes.  

Quines polítiques s’haurien de canviar o què s’hauria de fer perquè la població fos sexualment més feliç?

— Hi ha moltes més coses. A Espanya, per exemple, allargar els permisos de paternitat i maternitat. Més escoles bressol públiques. Les escoles no poden acabar al migdia a les 12.30. Una molt millor educació sexual. Això són coses bàsiques. Invertir molt més en la gent més jove, que tinguin oportunitats laborals. 

I canviar el sistema milloraria la vida sexual de la població?

— Definitivament. Ara hi ha grans desigualtats. Cinc homes tenen més diners que totes les dones de l’Àfrica. Si cinc de les grans companyies privades com Amazon o Facebook es fessin públiques es resoldrien una gran quantitat de problemes. Tenim una societat molt malalta. Els béns tenen més valor que les persones. El neoliberalisme carrega totes les culpes a l’individu. Si estic trist no és perquè el món està fatal és perquè necessito una pastilla. La gent jove s’està despertant, s’adonen que el problema no és seu sinó que el sistema no funciona, i crec que el sistema s'està començant a col·lapsar.