Sexe, amor i confusió mil·lennial a Tel Aviv

BarcelonaLa directora israeliana Hadas Ben Aroya va néixer el 1988, cinc anys anys abans dels acords d'Oslo, però assegura que la seva generació ha perdut l'esperança de viure en un Israel lliure del conflicte polític que arrossega des de la seva fundació. Per això, les seves pel·lícules fugen activament de representar o explorar les ferides d'aquest conflicte. “Estic farta de veure soldats a la pantalla, és tot el que veiem des de petits, fins i tot a l'escola de cinema –diu ella–. Així que jo deixo la política fora del meu cinema. En el fons és una decisió política: vull un cinema israelià que no parli del conflicte entre jueus i àrabs, que la gent pugui veure que som persones amb els mateixos problemes que a Madrid o Berlín, que també ens agraden els gelats i el sexe, i que, accidentalment, vam néixer en un país que està en un conflicte etern”.

Ben Aroya va causar sensació en el circuït de festivals amb el seu debut People that are not me (premi Talents al D'A i Astor d'Or a Mar del Plata), un retrat descarnat i explícit de les relacions amoroses de la generació mil·lennial amb el qual van penjar-li de seguida l'etiqueta de Lena Dunham israeliana, que ella rebutja amb educació perquè tot i sentir-se “pròxima” a la creadora de Girls reclama l'espai per ser ella mateixa “i no una versió d'algú”.

Aquesta setmana s'ha projectat a l'Atlàntida Mallorca Film Fest All eyes off me, un segon llarg que confirma la seva punyent mirada sobre les relacions entre els joves i que ja està disponible a Filmin en la versió online del festival. La pel·lícula s'obre amb una escena d'una festa en què la càmera capta amb una rara habilitat les maneres de ser i parlar de la joventut de Tel Aviv i es tanca amb una sorprenent escena romàntica entre la jove protagonista del film i l'amo d'un dels gossos que ella passeja. Entremig, escenes d'intimitat i sexe entre una jove parella, fantasies masoquistes fetes realitat i bocins de realitat candent esgarrapats a la vida amb la càmera urgent de Ben Aroya, que recorda (i fins i tot homenatja) la frontalitat del fotògraf i director Larry Clark. “M'agradaria fer amb la meva generació el que ell va fer amb la de Kids”, assegura.

En el seu nou treball, Ben Aroya volia explorar “què pot portar una noia jove a sentir-se fascinada i enamorada d'un home que és com el seu negatiu: ella és pura, gairebé naïf, bonica i ell és més gran, exortodox, gras...” La directora sent que la resposta té a veure amb “l'excés d'oportunitats” de la seva generació. “Per a nosaltres tot és possible: bars, nois, noies, sexe, drogues... Sortim tots els dies i tenim tants estímuls que arriba un punt que enyores una vida més romàntica i simple”. All eyes off me també ofereix una visió panoràmica dels mil·lennials, especialment incisiva pel que fa als laberints emocionals de les relacions sexuals: “Quan l'Avishag i el Max intenten fer realitat les fantasies violentes d'ella, l'Avishag li dona al Max una llista de coses per fer: ofegar-la, bufetejar-la... Sembla bonic, una parella explorant el potencial romàntic i sexual de la relació, però arriba un moment en què ell no connecta amb la situació ni amb el que ella vol i li fa mal. I ella ni tan sols sap si ho està disfrutant o no. Aparentment, són molt oberts i sincers, però en el fons no saben el que senten i per això no hi pot haver comunicació real entre els dos. El preu de viure en aquest món de tantes possibilitats i en què no hi ha res bo ni dolent per definició és que costa molt de saber el que realment vols”.

El privilegi femení

Menys explícita però potser més pertorbadora és l'escena final de comunió entre l'Avishag i l'home gran per qui sent una atracció profunda. En una època en què les relacions entre homes madurs i noies joves s'han reexaminat sota la llum del Me Too, la directora ofereix una lectura personal: “No és una opinió popular, però sento que té molt sentit que les noies joves se sentin atretes per homes més grans, sempre que parlem de gent amb consciència i respectuosa –diu–. En el meu cap, m'encaixa. I en la pel·lícula, és l'únic lloc que li permet a l'Avishag estar realment present i ser ella mateixa. No poden ser una parella, està clar, ni poden tenir una relació sentimental, però són bons l'un per a l'altra. Per ser completament honesta, sé que parlar d'això seria força més polèmic si jo no fos una dona, però ser-ho em dona el privilegi d'explorar aquest tipus de relacions i ho vull aprofitar”.