Sexe, gelosia i amistat en un Los Angeles transsexual

Barcelona“No facis un drama”, li diu l’Alexandra a la seva millor amiga, Sin-Dee, que tot just sortir de la presó ha sabut que el Chester, el seu nòvio i proxeneta, li ha fet el salt amb una “dona de veritat”. La Sin-Dee no fa cas del consell de la seva amiga i, feta una fúria, remourà cel i terra fins que trobi la “puteta” del Chester i li digui un parell de coses al seu home. Amb l’energia del primer Almodóvar i el naturalisme de Cassavetes, Tangerine retrata l’univers marginal del barri vermell no oficial de Los Angeles. “És un món que no s’ha retratat mai en el cinema ni la televisió, tot i que és a dues passes de Hollywood -explica Sean Baker, el director-. I és un món ple d’històries increïbles, caòtic i ple de color”.

Les protagonistes de Tangerine, que divendres projectarà l’Americana Film Fest als Cinemes Girona –abans va passar pel Festival de Sitges–, són dues transsexuals que fan el carrer a la cantonada de Highland amb Sunset Boulevard. També ho són les actrius que les interpreten, Mya Taylor i Kitana Kiki Rodriguez, que aporten una autenticitat espurnejant a la pel·lícula. “No les considero actrius no professionals, sinó actrius debutants -comenta Baker-. Van estudiar art dramàtic a l’institut i volen treballar en aquest món. Va ser una sort trobar algú que volgués formar part de la pel·lícula i que tingués una mica d’experiència”.

El suport de Caitlyn Jenner

Tangerine va assolir notorietat a principis d’any quan Caitlyn Jenner -l’exatleta olímpic que va canviar d’identitat sexual- va liderar una campanya perquè Mya Taylor fos la primera actriu transsexual nominada a l’Oscar. “Va ser un gest molt bonic -diu Baker, agraït-. Va veure la pel·lícula, li va agradar i ens va donar el seu suport desinteressat”. La nominació es va escapar, però el cap de setmana passat Taylor va guanyar el premi a la millor actriu secundària dels Independent Spirit Awards. “És un pas més perquè la societat accepti la transsexualitat”, diu el director.

Un dels encerts de Baker és no posar l’accent en la sordidesa del món que retrata. Tangerine no es mira els personatges des del paternalisme del cinema social més tremendista, sinó des de la pròpia mirada de les protagonistes, plena d’humor, bellesa i crueltat. Per a Baker, el film és sobretot un cant a l’amistat femenina. “Entre aquestes noies hi ha una fraternitat molt forta -diu-. Es necessiten les unes a les altres perquè no tenen ningú més. La seva amistat genuïna és el que ens va fer escriure la història”. Baker recorda l’impacte que Tangerine va tenir en el públic d’una projecció a Bogotà: “No van connectar amb el món de les protagonistes, perquè no té res a veure amb el seu, però van dir que era la primera vegada que veien aquesta fraternitat retratada al cinema. És el millor elogi que s’ha fet del film”.

Rodant amb un iPhone 5

La cinta també ha cridat l’atenció perquè ha estat filmada amb un iPhone 5, tot i que veient les seves imatges saturades de color i realitat ningú no ho diria. Baker, però, assegura que el millor que va aportar-li rodar amb iPhones és una gran qualitat en la direcció d’actors. “Elimina l’efecte intimidant que produeix un equip de rodatge -explica-. Per a les nostres actrius debutants va ser un gran avantatge i ens va permetre capturar moments molt íntims i molt reals”. El director de fotografia del film, Radium Cheung, presentarà Tangerine a Barcelona i oferirà una master class sobre el rodatge del film. L’Americana Film Fest, a més, recupera l’anterior títol de Baker, Starlet. “M’encantaria ser-hi, però no puc. Per cert, sóc fan d’Almodóvar, esclar, però el meu director espanyol favorit és Agustí Villaronga. Tras el cristal és una obra mestra”.