Una setmana d'estrenes amb zombis coreans, odissees espacials i fenòmens de taquilla

 'Península'

Els zombis perden el tren

A Corea del Sud ja no hi ha trens cap a Busan. De fet, el país ha quedat en quarantena després del brot d’un virus que transforma els infectats en zombis violents, i els seus supervivents malviuen a l’estranger, com refugiats-pàries en una zona de ningú legal. Un grapat són reclutats per fer una incursió a la seva antiga pàtria i recuperar un camió carregat amb 20 milions de dòlars. Aquest és l’escenari que planteja Península, una seqüela que allarga l’estada en l’imaginari de Train to Busan. Fa cinc anys, vaig defensar la pel·lícula en aquestes mateixes pàgines, elogiant la seva narrativa espectacular i clàssica, que només pretenia sacsejar l’espectador durant un parell d’hores. En realitat, vaig fer trampa, perquè la pel·lícula de Yeon Sang-ho va néixer amb un apèndix incorporat: Seoul Station, una preqüela animada i sòrdida, en sintonia estètica amb l’obra prèvia del director. Segueix llegint. Estrena als cinemes

 'Polizón'

¿Deixaries morir algú per salvar la teva vida?

Polizón amplia l'horitzó d’Àrtic, el film anterior de Joe Penna, i alhora redueix el camp d'acció dels seus personatges. Si en aquella pel·lícula Mads Mikkelsen era un nàufrag al mar gelat de l'Àrtic, els dilemes morals dels quatre protagonistes de Polizón es dirimeixen entre els estrets passadissos d'una nau espacial que es dirigeix a Mart. Com altres pel·lícules recents que transcorrien, bé completament (Gravity) o en part (First man), a l'espai exterior, aquest és un film de ciència-ficció a escala humana en què el to especulatiu i fantàstic característic del gènere deixa pas a la gesta individual, més basada en la resistència física i psicològica dels protagonistes que en la seva habilitat per, diguem-ne, pilotar naus a través de l’hiperespai. Segueix llegint. Disponible a Netflix

 ‘Shelley’

La maternitat (subrogada) com a pervers malson

Fa un parell d’anys el cineasta iranià establert a Dinamarca Ali Abbasi aterrava a la cartellera espanyola amb Border, un peculiar drama fantàstic que havia guanyat la secció Un Certain Regard a Canes i va convertir-se en un fenomen del boca-orella. El que molts potser no sabien és que Border era el seu segon llarg:el Festival de Sitges ja havia projectat el 2016 el seu debut, Shelley, que ara recupera Filmin. Si aquesta inquietant pel·lícula va passar per Sitges un tant desapercebuda potser fou per la seva condició de relat esquiu, tan sintètic com desconcertant, en què el mal és una mena de freqüència insidiosa d’origen incert. Segueix llegint. Disponible a Filmin

'Els guardians de la nit'

L'increïble fenomen de taquilla japonès que ningú s'acaba d'explicar

Són aquelles coses que només passen al Japó. Enmig d'una pandèmia global i la crisi més important de la història del cinema, una pel·lícula ha destrossat el rècord de recaptació als cinemes japonesos que posseïa des de feia vint anys El viatge de Chihiro. La nova reina de la taquilla japonesa és Els guardians de la nit, un anime que arriba aquest divendres als cinemes i que amb 315 milions d'euros recaptats va destrossar per més de 70 milions el rècord del film de Miyazaki. Com s'explica un èxit tan espaterrant, especialment en un context de restriccions pel covid? La variable pandèmica és la més fàcil de resoldre del misteri. “Al Japó les restriccions no han sigut tan estrictes com aquí –explica Oriol Estrada, divulgador de cultura japonesa–. Quan a Europa estàvem confinats a casa, allà les mesures de precaució eren voluntàries”. Amb els blockbusters de Hollywood desapareguts i la pel·lícula present en tots els cinemes, la pandèmia va crear un escenari que més que frenar la recaptació, la va potenciar. Segueix llegint. Estrena als cinemes